La unitat paisatgística de xaragalls del Vallès queda limitada aproximadament per les ciutats de Terrassa i Rubí, per l’est; sobrepassant la riera de Gaià amunt més enllà de Viladecavalls, pel nord; fins gairebé a tocar amb el riu Llobregat, Olesa i Martorell, per l’oest, i abraçant Castellbisbal, pel sud. Els xaragalls pròpiament dits, i que han acabat donant nom a tota la contrada paisatgística, són els que es formen en llargs trams dels cursos d’aigua intermitents i les seves nombroses ramificacions, tots ells afluents del Llobregat. Uns són els quees troben per la banda de ponent d’Ullastrell, rieres de Gaià i de Sant Jaume, que baixen dels primers contraforts que pugen cap a la collada de l’Obac per la banda del Guitard i de la Pineda. Un altre es forma de la petita conca de les carenes que clouen el teló de fons de llevant vacarissà més enllà dels cingles de Vacarisses, passant pels vessants de la vall del Mimó i de la serra de Collcardús. Un altre, encara, l’acabarà formant la riera del Morral abans ja del seu aiguabarreig amb el Llobregat, just per sota de l’antiga colònia de Can Bros de Martorell.
Uns altres baixen d’elevacions menors intermèdies, com la riera de Salzes, entre els lloms careners d’Ullastrell, el serral de l’Ametller i la carena per on passa la carretera de Terrassa a Martorell. I encara podem parlar d’altres xaragalls, en els quals s’hi troben els torrents de Pegueres, del Canyadell i Fondo, que baixen ja encaixats per la banda de l’altiplà de Can Ribot i Can Canyadell i les petites serres de l’Oleguera i de Can Riquer, així com els de la franja ja tocant a Sant Muç, a prop de Rubí, tots ells nascuts als baixants de la urbanitzada serra de les Martines. El carener poble d’Ullastrell queda al bell mig de tot plegat, un bon punt de contemplació.
Els pobles de Castellbisbal, Ullastrell i Viladecavalls se situen dalt de les carenes i gaudeixen d’àmplies vistes i, en part, encara mantenen un cert caràcter rural. L’activitat agrària hi és residual i moltes de les gran masies que encara queden es troben abandonades o bé reconvertides a usos no agraris.