Rafael Dalmau, Editor: vocació nacional des de Terrassa estant
L’editorial creada el 1959 a Barcelona, amb les primeres edicions en català durant el franquisme, rellança l’activitat des del Vallès
Joan Alcaraz
(text)
, Vicenç Relats (fotografies)
Rafael Dalmau, Editor és un segell editorial establert a Terrassa a començaments dels anys noranta a partir dels seus orígens barcelonins. Dedicat especialment a la història i també a la geografia, dona una importància especial a la cartografia com una eina essencial de coneixement. Creada el 1959 a Barcelona, essent la primera que va editar regularment en català durant el franquisme, l’editorial Rafael Dalmau té obres tan emblemàtiques com ara la seva col·lecció Episodis de la història, amb més de 350 petits volums publicats de caire ben divers.
Al nostre país, la majoria d'editorials tenen la seu a la ciutat de Barcelona, la capital. D'altres, com per exemple Pagès, a Lleida; El Cep i la Nansa, a Vilanova i la Geltrú; Edicions de la Ela Geminada, a Girona, o Cossetània, a Valls, són referents terrritorials d'aquestes ciutats i del seu àmbit. Però el cas de Rafael Dalmau, Editor és ben diferent: el d'un segell amb seu a Barcelona des del 1959 que es trasllada al Vallès i, en concret, a Terrassa.
“Al nostre logotip hi continua havent el nom de Barcelona, perquè volem assumir la nostra història, dins la qual hi ha la trajectòria del meu avi, Rafael Dalmau i Ferreres, que havia fet inserir aquest anagrama a la Biblioteca Nou Estel, de les seves Edicions Mediterrània”, explica l’actual editor, Rafael Català i Dalmau.
Amb seixanta tres anys de trajectòria, l’editorial pivota avui sobre la tercera i quarta generació familiar, integrada per Rafael Català Dalmau, la seva esposa Eulàlia Barnasetas i el seu fill Gerard. Són descendents d'una prestigiosa nissaga de Valls, en la qual van destacar el fotògraf i publicista Pere Català i Pic, el fotògraf i historiador Pere Català i Roca i el fotògraf Francesc Català-Roca. “Precisament, a la nostra anterior seu, al carrer del Pi de Barcelona, encara hi tenim restes dels seus arxius fotogràfics, que estem acabant d'endreçar, perquè el de Francesc Català-Roca és a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. La nostra editorial gestiona, doncs, uns fons que són, val a dir-ho, un pou sense fons”.
Barcelona ja no era viable
El trasllat a Terrassa i al Vallès es deu a una combinació de factors. “El fonamental és que l'entorn del Barri Gòtic barceloní, tot i disposar d'edificis emblemàtics, ja no era el lloc més adient per a una feina com la nostra, que a més d'editar llibres distribueix els fons propis i d'altres. I, com que ja teníem un magatzem a Terrassa, on havíem establert la residència a finals dels anys vuitanta, el trasllat esdevenia una cosa interessant i alhora natural”, explica Rafael Català, que sosté que la ciutat egarenca té una gran potencialitat per a la seva activitat.
El seu arrelament al Vallès és de caire familiar. L'Eulàlia i en Rafael van anar a viure a Terrassa ja fa trenta-dos anys i es consideren, doncs, exiliats olímpics de Barcelona. “A finals dels anys 80, els preus dels pisos a Barcelona van pujar més del compte. A més, l'Eulàlia treballava a Terrassa com a arqueòloga i jo hi venia a fer castells, com a membre dels Castellers de Terrassa des del 1981, arran de la meva vinculació amb Emili Miró, un casteller històric del Vendrell establert a Terrassa des del 1935”.
Rafael Dalmau, Editor no és l'única editorial establerta a aquesta ciutat en temps recents. També ho ha fet Piolet, dedicada a fer mapes i guies. Pel que fa a Dalmau, té la seu a tocar de l'antic Cementiri Vell i ben a prop de la zona universitària terrassenca.
Decidida vocació nacional
Des de Barcelona, Terrassa, el Vallès o on sigui. “La nostra –diu Català– és una vocació clarament nacional”, del conjunt dels Països Catalans. Això sí, establint tants vincles com calgui amb cada població, cada comarca i cada país de parla catalana. I amb una relació permanent amb les entitats i altres manifestacions del teixit cultural. A més de formar part de la junta d'Òmnium Cultural a Terrassa, Rafael Català col·labora com a editor amb els premis literaris de la Nit del Misteri que organitza Òmnium. Una altra contribució molt destacada de l’editorial a la seva ciutat d'acollida és el llibre Terrassa, bressol d'enginyers, que va editar l’any 2021. En aquesta obra, escrita per un seguit d'autors sota la coordinació de Doris Moreno (UAB), s'hi presenten les traces de cultures econòmiques i socials que han anat teixint la vida egarenca, i també s'hi aborden les trajectòries vitals d'un seguit de persones que ho han fet possible a partir de la seva vinculació amb l'Escola Industrial, institució de referència en els estudis d'enginyeria tèxtil –avui també en l'àrea de les telecomunicacions– i un dels signes d'identitat de la Terrassa contemporània.
També hi ha incidència a l'entorn comarcal, en sentit ampli. Un exemple recent és la presentació a Cerdanyola del Vallès d’un llibre sobre la Guerra Civil i la repressió franquista. “I és que nosaltres tenim una concepció territorial que va de baix a dalt i no de dalt a baix. Una cosa que ens complau és que a les diferents comarques i territoris de parla catalana –incloses la Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l'Alguer– ens sentin com un dels seus. Sempre hem trepitjat el punt més proper a la gent i, en l'entorn més immediat, és òbvia la importància del Vallès en el teixit cultural, social i econòmic de Catalunya”.
La importància de la cartografia
És possible, com fa la cartografia, explicar la història a través dels mapes? No tant sols ho és, sinó que esdevé necessari. En aquest sentit, segons Rafael Català, “la historiografia catalana ha anat coixa durant molt de temps perquè ha tingut una cartografia de vol gallinaci”, ja que “moltes històries de Catalunya n'han prescindit o no li han donat importància”. Per això ‘Rafael Dalmau, editor’ ha fet “un esforç titànic per posar la cartografia a un nivell d'estàndards europeus”, segons Català. N’hi ha exemples tan rellevants com els deu volums dedicats als Atles de la Catalunya carolíngia, els tres que conformen l'Atles manual d'història de Catalunya o l'Atles d'història dels jueus de Catalunya.
En aquest sentit, en la història del nostre país el poble jueu hi té un paper protagonista, com l'hi tenen el món islàmic, els romans o els francs. “El poble jueu, en terres cristianes, va ser, en general, bastant maltractat. No tant pels reis de la Corona catalano-aragonesa, perquè els jueus aportaven directament els seus impostos al poder reial, no pas al poder eclesiàstic”.
A més dels coneixements històrics, Rafael Dalmau, Editor també es dedica a ampliar-ne els geogràfics. I és que “la història i la geografia són dues coordenades del mateix coneixement. La història, sense la geografia, és filosofia perquè qualsevol fet passa sempre en un lloc, no en un no-lloc”, argumenta el responsable de la veterana editorial.
Noms, fets, traces, realitzacions, atles, mapes conformen la trajectòria d'una editorial de prestigi que, des de Terrassa i el Vallès, es projecta a les terres de parla catalana i, en definitiva, al món. En passat i en present, com dues cares que ens projecten al futur.
Patrimoni Editorial
