La Vall Alta de la Tordera com a espai de xarxa humana

L’Associació ISVAT s’activa en la revitalització d’una petita vall del Baix Montseny, des de l’arrelament al seu paisatge

Ignasi Faura (text)

Plenament inserida al Baix Montseny, la Vall Alta de la Tordera comprèn el territori de la conca de la Tordera des del naixement, sota de Sant Marçal, fins a l’aiguabarreig amb la riera de Vallgorguina, just al costat del Pont Trencat de Santa Maria de Palautordera. Inclou la totalitat dels municipis de Montseny, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, i una part significativa dels del Brull, Fogars de Montclús i Sant Pere de Vilamajor. A l’extrem sud de la vall hi ha petites àrees que pertanyen als termes de Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. En bona part forma part del Parc Natural del Montseny i compta amb poc mes de 13.000 habitants.
La Tordera, “la riera” per a molts dels veïns, és l’eix de la vall. Les seves aigües són les que han afaiçonat els vessants al llarg de molts milers d’anys fins al relleu actual. Val a dir que els moviments tectònics hi han tingut el seu paper, amb l’enlairament relatiu del Montseny respecte a l’enfonsament de la fossa del Vallès.
Ara farà sis anys, veins de Montseny, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera varen constituir l’Associació Iniciatives Socials Vall Alta de la Tordera, ISVAT, amb l’objectiu de promoure la millora, el benestar, la solidaritat i la sostenibilitat de la comunitat humana que viu a la vall. Els inspiren dos criteris bàsics: la millora de la comunitat i de l’acció social, econòmica i cultural de la vall, així com la confiança en la intervenció de la societat civil com a factor dinamitzador del benestar i de la sostenibilitat i defensa del territori.
En l’actualitat l’associació agrupa prop de cent cinquanta persones i algunes de les empreses de la vall, més una quarantena de col·laboradors en les activitats que promou. Una bona part dels integrants són gent de més de seixanta anys, amb disposició de temps i coneixements. Els uneix la voluntat de participar activament en la dinamització de la vida social dels seus pobles, d’extreure les capacitats del capital humà existent en benefici de la comunitat i la vall, i de cooperar amb les altres entitats i amb els ajuntaments, sense demanar subvencions per a l’associació. També promouen el debat i la reflexió sobre les problemàtiques del nostre temps i país, amb voluntat de contribuir a fer del Baix Montseny un territori avançat socialment, econòmicament i ambientalment.

Esforç i canvi climàtic
Amb la voluntat de millorar el benestar de la comunitat, l’associació centra inicialment la seva actuació sobre les necessitats laborals principals del jovent i les sobre necessitats generals de la gent gran. Una enquesta als més de dos-cents establiments i empreses que hi ha als tres municipis de la vall ajudarà a determinar quines són les mancances laborals així com la formació ocupacional i professional que calen per afrontar-les, ja a la vall no hi ha cap centre de formacióocupacional. Aquesta desatenció provoca l’allunyament dels joves i dificultats a les activitats existents.
Per coneèxer la situació i les necessitats de la gent gran de la vall, ja es va realitzar una enquesta general a les persones que viuen als tres pobles, que va arribar a més de mil persones, gràcies a la col·laboració de prop de cinquanta voluntaris. La conclusió va ser que calen un centre de dia i una residència per a la gent gran, així com un servei d’acompanyament a les persones grans que viuen soles. A hores d’ara ISVAT ha organitzat els grups d’ajuda mútua (GAM), de voluntaris que atenen una vintena de persones que viuen soles. A través de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera s’han demanat recursos als fons europeus Next Generation per construir la residència i s’està estudiant amb els ajuntaments de Sant Esteve, Santa Maria i Montseny de com obrir a curt termini un centre de dia.

Una comunitat viva
Una comunitat és viva si és capaç de reflexionar sobre els problemes i el temps en què viu, més enllà de la seva especifica realitat. ISVAT vol que passin per la vall les persones més expertes, que exposin les problemàtiques i les opcions que es presenten. Durant la pandèmia va convidar economistes tan notables com els professors Guillem López Casasnovas i Oriol Amat per parlar de la crisi sanitaria i econòmica. També hi ha participat l’economista i activista social Daniel Raventós, per parlar de la Renda Bàsica de ciutadana, mentre que abans ho havien fet l’historiador Joan B. Culla, el tecnòleg Xavier Ferràs i l’analista internacional Abel Riu.
L’associació també fa un programa mensual a Ràdio Vitamènia, així com cursos, seminaris i visites a museus i altres centres culturals. L’objectiu és que que les persones que viuen a la vall alta de la Tordera tinguin una vivència i una visió oberta de l’espai, el temps i la diversitat col·lectiva, que els arreli al país i els seus anhels, des de la seva vall i el seu paisatge.
La Vall Alta de la Tordera com a espai de xarxa humana

Una imatge de la Festa Major de Montseny de l’any 2022, dedicada a commemorar el setantè aniversari del rodatge de la pel·lícula Penny Princess. Foto: Ramon Vilageliu.

Un web d’una Vall que es reivindica

La realització i projecció del lloc web www.vallaltadelatordera.cat vol facilitar la informació concreta del que es pot observar a la vall i el seu entorn: paisatges diversos i atractius tot l’any, boscos de faigs de colors diferents segons l’estació, boscos d’avets com els d’alta muntanya, rocams en forma de cingles i esqueis, salts d’aigua de mai parar amb gorgs al seu peu, prats per a córrer i poblats de flors de tots colors i fonts d’aigua pura i fresca. S’hi troben explicacions dels ocells, de les salamandres i dels toixons, i informacions sobre com es treballava al bosc, es feia carbó, es pelava el suro o es collien castanyes. Així es pot entendre per què els boscos són com són i com funcionen de manera natural i cultural. I també hi ha tot el referent a la història, com s’han format els pobles, quines feines s’hi han desenvolupat, com s’hi viu i quins tresors conserven. Es detallen com són els castells, les ermites i les restes més antigues, com l’estela de la Sitja del Llop.
Coordinat pel geògraf Josep Maria Panareda, el web pretén ser un projecte col·lectiu, gràcies al voluntariat, tant en el recull dels textos com en la seva realització tècnica. A partir d’aquest any incorporarà ponències sobre jornades especifiques de coneixement del territorio i institueix un premi a teballs de recerca dels estudiants dels instituts sobre la vall.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara