Registra't a Vallesos per només 8€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
Ara que fa 50 anys dels aiguats que es van endur unes 700 vides al Vallès, recordem què va passar la nit fatídica d’aquell 25 de setembre del 1962. S’hi inclou la crònica memorable que Josep M. Espinàs va publicar a Destino
I el senyal de l’aigua sempre tornava a sortir
Testimoni (Montcada i Reixac)
Castellar del Vallès: el calvari de Can Barba
Un treballador de la fàbrica va morir ofegat i un matrimoni va sobreviure penjat als embarrats dels telers a 3,20 metres d’alçada
Els Codina de Caldes de Montbui, farmacèutics. “Som gracias á Deu al any 1817. (...) He apres las primeras lletras ab lo Rt. Mn. Calentó molt amich dels Pares; y havent mort est S˜r. de resultas dels transtorns causats per los francesos satélites del pillo é impio Napoleon; he continuat los estudis ab un altre sacerdot (...)”. Felip Ribó i Sagristà, natural de Sant Andreu del Palomar, inicia així el seu Llibre o quadern de Memòria. Dos cents anys després, els Codina, continuadors d’aquella nissaga, obren cada matí la Farmàcia del carrer del Forn, número 7.
Olzinelles: llegat pagès
La pagesia ha desaparegut del vessant vallesà del Montnegre, però el seu llegat ens permet entreveure realitats alternatives
Alguns campanars singulars: Castellar, Sant Celoni, Ullastrell i Viladecavalls
L’església castellanenca, coneguda com la catedral del Vallès, té la torre més alta de la comarca amb una alçada de 53 metres i mig
La Torrassa del Moro
Llinars del Vallès ha restaurat i obert al públic l’emblemàtica torre de gugaita romana que s’alça majestuosa a la serra del Corredor
Arbres singulars de Palau Solità i Plegamans
Un projecte d’Itinerari pels arbres monumentals del municipi posa en relleu la qualitat i riquesa del patrimoni arbori vallesà
Cent anys de modernisme a les Franqueses del Vallès
L’edifici de l’Ajuntament, concebut com un espai de diversos usos, es va construir el 1912 i és obra d’Albert Joan
Fora de competició
Passada la setantena, la Maria Colomé és una fidel usuària del minso servei de transport públic. Un dijous, tornant del mercat de Granollers, em va fer notar que ara viatjava en autobús, però que durant molts anys havia fet aquell trajecte en bicicleta
Jaume Cabré
“A hores d’ara em sembla que ja sóc més vallesà que altra cosa”
Els silenciosos
Fa uns mesos, per culpa dels meus genolls, en Joan va insistir a instal·lar un ascensor perquè jo no hagués de pujar i baixar els dos pisos de casa. Jo protestava, però ...