La Torrassa del Moro
Llinars del Vallès ha restaurat i obert al públic l’emblemàtica torre de gugaita romana que s’alça majestuosa a la serra del Corredor
Montse Tenas i Busquets (text) , Ramon Bonet (fotografies)
Un dels monuments arqueològics més emblemàtics de les terres vallesanes és la Torrassa del Moro, una torre de guaita adscrita tradicionalment a l’època romana que s’alça, majestuosa, a 416 m d’altitud sobre la serra del Corredor, al terme municipal de Llinars del Vallès. Declarada bé cultural d’interès nacional, recentment ha estat objecte d’una acurada restauració promoguda per l’Ajuntament de Llinars i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Una torre romana
La majoria d’historiadors coincideixen a situar la construcció de la Torrassa a l’època romana republicana. Aquesta adscripció es basa, principalment, en el sistema constructiu emprat a la part inferior del monument, que es caracteritza per la utilització de grans carreus encoixinats bastits amb la tècnica de l’opus quadratum. A Catalunya, aquesta tècnica tan característica de l’arquitectura romana es documenta en diverses construccions de tipus civil com les cisternes de la Neàpolis d’Empúries i de tipus militar com les muralles baix republicanes de la ciutat de Tarraco o de la mateixa Empúries, entre d’altres. Tal com va destacar l’arqueòleg Guerau Palmada, bona part d’aquestes construccions corresponen a fundacions urbanes i fortificacions que l’exèrcit romà va bastir al llarg del trajecte de la Via Heràclea. És en aquest context que s’hauria de situar la construcció de la Torrassa, estratègicament ubicada dalt d’una carena des de la qual es controlava el pas d’aquesta via per les terres del Vallès. Tanmateix, cal posar de relleu que les excavacions arqueològiques efectuades modernament al jaciment no han permès confirmar de forma definitiva aquesta adscripció. Si bé és cert que s’hi ha recuperat materials arqueològics que habitualment apareixen en contextos del segle ii a C (fragments de ceràmica comuna ibèrica, àmfores, dòlies i les característiques teules planes), no ha estat en els nivells fundacionals, sinó formant part d’estrats relacionats amb ocupacions posteriors del monument.
Un far emiral
En aquests darrers anys, alguns historiadors han defensat que la Torrassa va ser construïda a principis del segle viii i que formaria part d’una extensa xarxa de torres o fars que haurien estat bastits per l’estat emiral per defensar la frontera occidental dels territoris conquerits per l’Islam. Cal destacar, no obstant, que les campanyes d’excavació fetes tant a l’interior com a l’exterior del monument no han aportat materials arqueològics que es puguin relacionar específicament amb aquest període. L’any 1994 es van localitzar, a l’interior de la torre, algunes sitges d’emmagatzematge que contenien ceràmica alt medieval. També es van documentar diverses estructures d’època baix medieval a l’exterior. Aquestes estructures, que van ser excavades de forma més exhaustiva l’any 2006, es van identificar amb una possible zona d’hàbitat per a les persones destinades a exercir tasques de control i guaita de la torre entre els segles xiii i xv. És precisament en aquest període que es van redreçar els murs de la torre utilitzant carreus de granit que ja no van respectar la perfecta disposició de les filades d’opus quadratum conservades a la base del monument.
Un pavelló de cacera
Les filades que coronen la part superior de la Torrassa corresponen a unes obres que s’hi van dur a terme l’any 1906, quan el senyor Francesc Teixidó, aleshores propietari de la finca, va decidir convertir la torre en un pavelló de cacera. Amb aquest objectiu va fer afegir dues plantes a l’edificació: la primera per a encabir-hi la cuina i el menjador i la segona per als dormitoris. Aquestes obres van canviar la fesomia del monument però, alhora, van contribuir a garantir-ne la conservació. A mitjan del segle xx, no obstant, la Torrassa va quedar abandonada fins que, als anys 90, l’Ajuntament de Llinars va procedir a tancar-ne l’accés per evitar actes vandàlics.
Un monument recuperat
L’any 2009 l’empresa Àrids Garcia va cedir la propietat de la Torrassa a l’Ajuntament de Llinars del Vallès. D’aquesta manera s’iniciava el procés per a la recuperació definitiva del monument, que es va centrar en l’execució d’un acurat projecte de rehabilitació redactat per l’arquitecte Mateu Aregay amb la col·laboració de l’arqueòleg Lluís Vila (Estrats, GPC). De forma prèvia a les obres, es van dur a terme diversos estudis preliminars com la realització d’un escàner 3D que va permetre obtenir una documentació molt completa del monument i analitzar-ne, de forma exhaustiva, l’evolució constructiva i l’estat de conservació.
Un mirador excepcional
Un dels principals atractius de la Torrassa del Moro és el paisatge excepcional que es pot contemplar des del mirador instal·lat a la terrassa que s’ha habilitat a la planta superior. Si el dia és clar, es pot admirar amb nitidesa el mosaic de pobles i ciutats que conformen la plana vallesana disposats a banda i banda de les carreteres i autopistes que ressegueixen sàviament el corredor natural de la depressió prelitoral catalana. Fent anar un xic la imaginació, no és difícil imaginar com devia ser aquest paisatge quan es va erigir la Torrassa, fa poc més de dos mil anys. Només cal esborrar nuclis urbans i polígons industrials, canviar les autopistes per vies empedrades i retornar als boscos i als rius l’espai que els pertocaria per naturalesa. Els poblats ibers que presidien els turons es trobarien mig abandonats a causa de l’ocupació romana i, a la plana, aprofitant les millors terres de conreu, començarien a construïr-se les grans vil·les rurals que havien de ser el precedent de masies i nuclis urbans actuals.
L’Ajuntament de Llinars del Vallès obre les portes de la Torrassa a visitants perquè puguin acostar-se a aquesta joia del Vallès.
MÉS INFORMACIÓ
- Martí, R . “Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro”, a: Laietània, 16. 2005.
- Palmada, G . “La muralla republicana de Tàrraco. Els seus referents constructius d’època hel·lenística”a : Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol.xliv. Girona: 2003.
- Sànchez, E. (2008). “Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès”, a: Fars de l’Islam. Antigues alimares d’Al-Andalus. Barcelona: Edar, 2008.
- Zabala, M. Memòria d’excavació de la Torrassa del Moro, Llinars del Vallès, Vallès Oriental, Estrats SL (inèdita).
- Vila, Ll. I Viladrichtor, Ll. ), “Digitalización 3D en arqueología”, a: II Congreso Internacional de Arqueología e Informática Gráfica, Patrimonio e Innovación, Sevilla.
- www.llinarsdelvalles.cat
Una torre romana
La majoria d’historiadors coincideixen a situar la construcció de la Torrassa a l’època romana republicana. Aquesta adscripció es basa, principalment, en el sistema constructiu emprat a la part inferior del monument, que es caracteritza per la utilització de grans carreus encoixinats bastits amb la tècnica de l’opus quadratum. A Catalunya, aquesta tècnica tan característica de l’arquitectura romana es documenta en diverses construccions de tipus civil com les cisternes de la Neàpolis d’Empúries i de tipus militar com les muralles baix republicanes de la ciutat de Tarraco o de la mateixa Empúries, entre d’altres. Tal com va destacar l’arqueòleg Guerau Palmada, bona part d’aquestes construccions corresponen a fundacions urbanes i fortificacions que l’exèrcit romà va bastir al llarg del trajecte de la Via Heràclea. És en aquest context que s’hauria de situar la construcció de la Torrassa, estratègicament ubicada dalt d’una carena des de la qual es controlava el pas d’aquesta via per les terres del Vallès. Tanmateix, cal posar de relleu que les excavacions arqueològiques efectuades modernament al jaciment no han permès confirmar de forma definitiva aquesta adscripció. Si bé és cert que s’hi ha recuperat materials arqueològics que habitualment apareixen en contextos del segle ii a C (fragments de ceràmica comuna ibèrica, àmfores, dòlies i les característiques teules planes), no ha estat en els nivells fundacionals, sinó formant part d’estrats relacionats amb ocupacions posteriors del monument.
Un far emiral
En aquests darrers anys, alguns historiadors han defensat que la Torrassa va ser construïda a principis del segle viii i que formaria part d’una extensa xarxa de torres o fars que haurien estat bastits per l’estat emiral per defensar la frontera occidental dels territoris conquerits per l’Islam. Cal destacar, no obstant, que les campanyes d’excavació fetes tant a l’interior com a l’exterior del monument no han aportat materials arqueològics que es puguin relacionar específicament amb aquest període. L’any 1994 es van localitzar, a l’interior de la torre, algunes sitges d’emmagatzematge que contenien ceràmica alt medieval. També es van documentar diverses estructures d’època baix medieval a l’exterior. Aquestes estructures, que van ser excavades de forma més exhaustiva l’any 2006, es van identificar amb una possible zona d’hàbitat per a les persones destinades a exercir tasques de control i guaita de la torre entre els segles xiii i xv. És precisament en aquest període que es van redreçar els murs de la torre utilitzant carreus de granit que ja no van respectar la perfecta disposició de les filades d’opus quadratum conservades a la base del monument.
Un pavelló de cacera
Les filades que coronen la part superior de la Torrassa corresponen a unes obres que s’hi van dur a terme l’any 1906, quan el senyor Francesc Teixidó, aleshores propietari de la finca, va decidir convertir la torre en un pavelló de cacera. Amb aquest objectiu va fer afegir dues plantes a l’edificació: la primera per a encabir-hi la cuina i el menjador i la segona per als dormitoris. Aquestes obres van canviar la fesomia del monument però, alhora, van contribuir a garantir-ne la conservació. A mitjan del segle xx, no obstant, la Torrassa va quedar abandonada fins que, als anys 90, l’Ajuntament de Llinars va procedir a tancar-ne l’accés per evitar actes vandàlics.
Un monument recuperat
L’any 2009 l’empresa Àrids Garcia va cedir la propietat de la Torrassa a l’Ajuntament de Llinars del Vallès. D’aquesta manera s’iniciava el procés per a la recuperació definitiva del monument, que es va centrar en l’execució d’un acurat projecte de rehabilitació redactat per l’arquitecte Mateu Aregay amb la col·laboració de l’arqueòleg Lluís Vila (Estrats, GPC). De forma prèvia a les obres, es van dur a terme diversos estudis preliminars com la realització d’un escàner 3D que va permetre obtenir una documentació molt completa del monument i analitzar-ne, de forma exhaustiva, l’evolució constructiva i l’estat de conservació.
Un mirador excepcional
Un dels principals atractius de la Torrassa del Moro és el paisatge excepcional que es pot contemplar des del mirador instal·lat a la terrassa que s’ha habilitat a la planta superior. Si el dia és clar, es pot admirar amb nitidesa el mosaic de pobles i ciutats que conformen la plana vallesana disposats a banda i banda de les carreteres i autopistes que ressegueixen sàviament el corredor natural de la depressió prelitoral catalana. Fent anar un xic la imaginació, no és difícil imaginar com devia ser aquest paisatge quan es va erigir la Torrassa, fa poc més de dos mil anys. Només cal esborrar nuclis urbans i polígons industrials, canviar les autopistes per vies empedrades i retornar als boscos i als rius l’espai que els pertocaria per naturalesa. Els poblats ibers que presidien els turons es trobarien mig abandonats a causa de l’ocupació romana i, a la plana, aprofitant les millors terres de conreu, començarien a construïr-se les grans vil·les rurals que havien de ser el precedent de masies i nuclis urbans actuals.
L’Ajuntament de Llinars del Vallès obre les portes de la Torrassa a visitants perquè puguin acostar-se a aquesta joia del Vallès.
MÉS INFORMACIÓ
- Martí, R . “Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro”, a: Laietània, 16. 2005.
- Palmada, G . “La muralla republicana de Tàrraco. Els seus referents constructius d’època hel·lenística”a : Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol.xliv. Girona: 2003.
- Sànchez, E. (2008). “Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès”, a: Fars de l’Islam. Antigues alimares d’Al-Andalus. Barcelona: Edar, 2008.
- Zabala, M. Memòria d’excavació de la Torrassa del Moro, Llinars del Vallès, Vallès Oriental, Estrats SL (inèdita).
- Vila, Ll. I Viladrichtor, Ll. ), “Digitalización 3D en arqueología”, a: II Congreso Internacional de Arqueología e Informática Gráfica, Patrimonio e Innovación, Sevilla.
- www.llinarsdelvalles.cat