33 anys rondant el Vallès
La UES organitza enguany a Riells del Fai la seva pionera Ronda Vallesana iniciada el 1980
Antoni Artigas (text)
L’any 1980 un grup de socis de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), encapçalats per en Francesc Garcia i en Ramón Gotés, varen proposar organitzar cada any una caminada popular, seguint un itinerari diferent, per donar a conèixer, des de la visió del món excursionista, la geografia i la historia del conjunt de les dues comarques del Vallès. Tot això es va concretar en la primera Ronda Vallesana que es va dur a terme l’octubre de 1980 i va tenir la seva sortida i arribada a l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, amb una participació de 280 excursionistes.Ja en aquella primera edició es va fer donació a tots els participants d’un petit llibret ciclostilat, on s’hi podia trobar la descripció de l’itinerari i algunes de les característiques més importants de la zona per on transcorria. En les successives edicions de la Ronda , el nombre de participants va anar creixent fins arribar a la situació actual, en la qual, de forma estable, acostuma a tenir al voltant de 1.500 persones inscrites.
Cal destacar com un dels trets característics de la Ronda Vallesana, el fet de l’entrega a cada participant d’un llibre on, a més de la descripció de l’itinerari, s’hi poden trobar articles que ens parlen de la geologia de la zona, de la fauna i la flora, així com dels aspectes arquitectònics i històrics de les esglésies, ermites i masos per on passen els caminaires i també llegendes, fets històrics importants i tota classe d’anècdotes relacionades amb els habitants i els pobles de la zona on té lloc la caminada. Al llarg dels anys el llibre ha adquirit un format que ja l’identifica per si mateix, amb una portada que sempre és la reproducció d’una aquarel·la d’un dels llocs més significatius per on es passa, realitzada per algun dels socis de la UES afeccionats a la pintura i que es desplaça expressament al lloc concret per tal de dur a terme aquesta petita obra d’art. El llibre actual ofereix un contingut regular, amb una mitjana d’entre 100 i 120 pàgines de text i fotos.
Aquest any la xxxiii edició de la Ronda sortirà i arribarà al bonic poble de Riells del Fai el dia 21 d’octubre. En aquesta ocasió es compta amb la col·laboració de la UEC-Vall del Tenes i de l’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, que hi posa tot tipus de facilitats i el màxim suport possible per poder-la fer al seu terme municipal.
El recorregut d’aquest any, en les seves dues versions de Ronda llarga (aproximadament 24 Km.) i Ronda curta (aprox. 16 Km.), visitarà tot un seguit de masos, construccions i ermites entre els quals destaquen can Berga, can Quintanes, Sant Pau de Montmany, L’Ullà, Vistabella Vella, Cal Mestret, el Clascar, Sant Pere de Bertí, el Soler del Bertí, L’Onyó i la Madella. Al mateix temps passarà per llocs de gran valor paisatgístic com ara el Coll de can Tripeta, els Àlbers de Montmany, el Turó de la Cospinera, el Tap de xampany, el Sot del Bac, la Trona, Sant Miquel del Fai i d’altres. Si s’està de sort i la tardor és plujosa com ho sol ser, es podran contemplar amb tot el seu esplendor els magnífics salts d’aigua del Prat al Sot del Bac i el tan conegut de Sant Miquel del Fai. Es podran contemplar unes vistes fantàstiques des del Coll de can Tripeta, des del Turó de la Prunera, des del cim de la Trona i des de la carena que baixa de l’Onyó a Sant Miquel del Fai, tot i que en general, durant tot el recorregut es gaudirà de la vista dels cingles del Bertí des de gairebé tots els angles. Per acabar, si els caminaires no es deixen vèncer per la fatiga, hi haurà la possibilitat de visitar el Molí de la Pineda que era mogut, mitjançant una roda hidràulica, per la força de l’aigua del riu Tenes i que en funció de les necessitats accionava un molí de farina, un d’oli i una premsa de vi, utilitzant un sistema d’embarrats que encara avui dia es poden veure.
Tot plegat un itinerari per una de les zones més emblemàtiques del nostre Vallès i que mostrarà als participants de la Ronda aspectes tan diversos com la vida de pagès, l’aprofitament de l’aigua, els punts de culte religiós o els conreus, i tot això en un marc de cingleres, graus, camins tortuosos i llocs feréstecs que configuraven unes condicions de vida prou dificultoses als antics habitants d’aquella zona. Avui en dia molts masos estan abandonats i a d’altres s’hi arriba per pistes forestals en bon estat que