Passejar, practicar esport, gaudir de la natura, relaxar-se… Els 4,8 km de tram que el riu Tenes té al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana són ara punt de trobada de molts veïns i veïnes. Aquest nou aspecte contrasta amb les imatges que es tenen d’ell fins fa poc més d’un any i, sobretot, fa difícil d’imaginar la tragèdia d’aquell dilluns, 10 d’octubre de 1994. Segons els experts, l’incendi forestal que, al mes de juliol, havia cremat bona part dels boscos dels cingles de Bertí, a la capçalera del riu, va tenir una relació directa amb les posteriors inundacions. Els cabdals dels rius es van omplir de gran quantitat de troncs i branques cremades que van embossar els ponts. Aquest fet es va sumar a la manca de vegetació autòctona, que no va poder retenir l’aigua, i a la construcció d’habitatges i indústries a les zones planes vora del riu, que van agreujar les conseqüències dels aiguats. Entre les 10 del matí i les 12 del migdia d’aquell fatídic dilluns, es calcula que van caure 200 litres per metre quadrat a la capçalera del Tenes. Santa Eulàlia de Ronçana va ser un dels municipis més afectats. A més dels nombrosos danys materials que va patir –prop de 260 habitatges i 4 indústries inundades– es van haver de lamentar dues víctimes mortals. Tres persones més perdien la vida, dues a Bigues i Riells.

El riu, nova imatge
La nova imatge del Tenes al seu pas per Santa Eulàlia ho és des del punt de vista social i mediambiental. Des de la tragèdia del 1994, els seus habitants han vist i viscut el riu com un enemic, com una amenaça que en qualsevol moment podia convertir-se en un atac real. A més, el riu havia anat patint una important degradació ambiental, amb una vegetació de ribera envaïda per espècies al·lòctones.
El projecte, elaborat per l’Ajuntament de Santa Eulàlia i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, ha aconseguit retornar el riu al lloc que es mereix i l’ha reconciliat amb els santaeulaliencs i santaeulalienques. Aquest ampli conjunt d’actuacions hidràuliques, paisatgístiques i ambientals han estat orientades a disminuir els risc de riuades i a restablir l’ecosistema fluvial.

Un referent en bioenginyeria
El pla, que ha tingut un cost d’1,6 milions d’euros (finançats amb fons Feder, pel Consorci per a la Defensa del Riu Besòs i per l’Ajuntament de Santa Eulàlia), ha convertit aquest tram del Tenes en un lloc més segur, acollidor i saludable. S’ha netejat la llera i els seus marges d’arbres morts, runes i abocaments; s’han retirat les espècies al·lòctones i s’han plantat més de 5.000 unitats d’espècies de vegetació autòctona; s’ha millorat la connectivitat longitudinal i s’han eliminat barreres i impactes. En l’execució de totes aquestes actuacions s’han emprat més de 14 tècniques de bioenginyeria. És tracta d’un sistema àmpliament utilitzat a molts països europeus, però pràcticament inexistent en rius mediterranis. Per aquest motiu, la remodelació del Tenes ha esdevingut una de les obres més grans fetes amb bioenginyeria a la conca mediterrània i ha despertat un interès especial dins l’àmbit internacional. Ha rebut visites d’experts procedents de tota Europa (Anglaterra, Itàlia, Suïssa...) i d’estudiants d’universitats de dintre i fora de l’Estat. La bioenginyeria ofereix resultats i garanties molt similars a les d’una obra civil convencional, com els murs de formigó, però amb una integració amb l’entorn molt superior.
El Pla també ha inclòs, entre d’altres, la recuperació i la millora dels accessos a dos espais d’oci i amb gran valor històric per al municipi com són la Font de la Figuera i la Font de Sant Cristòfol.

La tasca del Consorci
Des de la seva creació, l’any 1988, la millora del medi fluvial és una de les principals tasques del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs. L’organisme treballa per a la recuperació de nous espais fluvials: mantenir i incrementar la biodiversitat d’espècies animals i vegetals autòctones, crear zones i corredors biològics i dignificar i recuperar per al lleure zones degradades per la mà de l’home.
En aquest sentit, una altra de les grans actuacions on ha intervingut el Consorci, en col·laboració amb els ajuntaments implicats, és el Parc Fluvial del Besòs. Es tracta d’un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de la llera del riu, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la seva desembocadura en el Mar Mediterrani. Amb una superfície total de 115 hectàrees, s’ha convertit en un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, formant part de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.