Subscriu-te a la revista Vallesos en paper per només 20€ l'any

Rebràs dos números de la revista a casa teva Subscriu-te ara

Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
Terra de bruixes

Terra de bruixes

El maig del 1619, Margarida Codonyera, de la Garriga, és engarjolada i acusada de bruixa. Aquest fet va iniciar una persecució que va entelar tot el Vallès i va portar a la forca desenes de dones de pobles i ciutats vallesanes

Les plantes de les bruixes

Les plantes de les bruixes

Males herbes, plantes tòxiques o d’ingesta perjudicial, plantes usades per la medicina popular però que contenen substàncies potencialment perilloses: plantes de bruixes

Raimundo Garcia Carrera:

Raimundo Garcia Carrera:

“La caça de bruixes al Vallès va ser un fenomen demencial, on tothom era botxí”

Elogi dels poders fronterers

Elogi dels poders fronterers

El ser bruixa, és el resultat d'una disposició a explorar les fronteres i sovint habitar-les: fronteres entre la dimensió humana i la dimensió natural, entre vigília i somni, entre realitat i símbols, entre ordres diferents de llenguatge

Josep Maria Farràs

Josep Maria Farràs

Llegenda viva de mig segle llarg de jazz terrassenc

Mercè Riera

Mercè Riera

L’ànima de la casa d’acollida El Xiprer de Granollers

Remei Company

Remei Company

110 anys i de Castellar, la Dona més gran de Catalunya

Esteve Perich

Esteve Perich

El taxista de Cardedeu que feia poemes a la parada

Pep Bou

Pep Bou

El poeta de les bombolles de sabó

Polseres vermelles:  un planter molt vallesà

Polseres vermelles: un planter molt vallesà

Polseres vermelles, la sèrie de TV3 que ha triomfat entre el públic juvenil, infantil i familiar, recreant la història d’un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties, té al Vallès –i molt especialment a Sabadell– tot un planter d’actors i actrius que s’han revelat com a veritables promeses. I és que són vallesans vuit dels infants, adolescents i joves que protagonitzen aquesta sèrie que parla de l’amistat, de les ganes de viure i de l’afany de superació. Una sèrie creada per l’escriptor Albert Espinosa, també resident al Vallès, i inspirada en la seva pròpia vivència del càncer que va haver d’afrontar.

El memorable enterrament d’Enric Prat de la Riba

El memorable enterrament d’Enric Prat de la Riba

El polític fill de Castellterçol va ser acompanyat per un seguici multitudinari a Barcelona el 4 d’agost 1917, portat per la carrossa Estufa, avui visitable

Ramon Aumedes

Ramon Aumedes

Trenta anys construint gegants

75 anys del bombardeig de Granollers

75 anys del bombardeig de Granollers

L’aviació feixista italiana va causar almenys 224 morts i 165 ferits greus el 31 de maig de 1938, en un dels atacs aeris més sagnants de la Guerra Civil espanyola

Fal·lera gegantera

Fal·lera gegantera

Al Vallès hi ha 48 colles geganteres i més de 400 gegants. El seu vocabulari propi l’ha recollit el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Vic, tot un món d’història  a tocar de casa

Vic, tot un món d’història a tocar de casa

Els carrers estrets del nucli antic de la capital d’Osona acullen un bon nombre d’edificis notables de totes les èpoques i estils

Al voltant del 1913, a Mollet

Al voltant del 1913, a Mollet

Els molletans i molletanes d’ara fa cent anys –pagesos empobrits, obrers explotats– eren valents i tenien inquietuds culturals. Amb pocs recursos van aconseguir tenir quatre sales on fer teatre i tres corals on aprendre a cantar

El Sot de Bac i la Trona de Bertí: els orígens de l’escalada catalana

El Sot de Bac i la Trona de Bertí: els orígens de l’escalada catalana

La història de la humanitat està escrita en llibres i pergamins, però la història de l’escalada, a més a més, també es reflecteix en les parets de molts cingles i agulles. Recorrent aquest agradable i bonic itinerari, podreu veure i reviure els històrics primers passos de l’escalada a Catalunya.

La Piella: resistència camperola

La Piella: resistència camperola

La masia okupada de Montcada i Reixac viu un procés de recuperació social i ecològica a través d’una organització autònoma i alternativa