Iniciem l’excursió a l’extrem nord del carrer del Bac del poble del Figaró. Aquest carrer es converteix en una pista de terra que seguim vers el nord-oest amb lleu pujada fins a un pas a nivell sense barreres (2min.). Creuem la via del tren (de la línia Barcelona-Puigcerdà, RENFE) amb grans precaucions i parant atenció als senyals lumínics i sonors. Avancem per una ampla pista que s’endinsa al Sot del Bac, ombrívol i curull de vegetació exhuberant. En diversos punts, podem veure els senyals corresponents en un sender de petit recorregut (una ratlla horitzontal blanca i a sota seu una de groga) que correspon al PR-C33 del Sender de la Garriga, els quals ens acompanyaran durant tot el trajecte.
Al cap de poca estona (4 min.) a mà esquerra podem admirar l’alterós pi pinyer del Sot del Bac (2,9 metres de perímetre a 1 metre del terra), identificat amb un rètol. Seguim avançant per la pista vers l’oest amb suau pujada. Arribem a una cruïlla (5 min.) i continuem recte. De nou hi ha una cruïlla (7 min.) i seguim recte per un corriol que, als pocs metres, es desvia cap a l’esquerra i s’enfila per un terreny erosionat per l’aigua i l’acció humana. Anem seguint el caminoi, sempre cap a l’oest, amb traç evident i desnivell amable, envoltats d’una esponerosa vegetació que amaga algunes feixes de pedra seca. Certes clarianes del bosc permeten distingir la Roca Plana a l’altre vessant del sot (11 min.), travessada per una marcada fissura vertical i objectiu dels escaladors. Passada una lleu corba que ens orienta al sud-oest (22 min.) trobem a mà esquerra un difús senderó amb rètol que en 5 minuts du a una de les agulles mítiques de la regió: el Tap de Xampany.
Seguint pel camí principal, una clariana ens permet tenir una visió frontal de les Germanes (26 min.), dues agulles que són tota una icona de l’escalada al Sot del Bac. Immediatament després passem pel costat d’una curiosa bauma i podem admirar l’altívola agulla del Salt i la veïna agulla de la Papallona, situades a l’altre cantó del Sot. Arribem a la capçalera del Sot (27 min.) i un camí a mà dreta porta als peus del Salt del Prat, on les aigües del torrent del Bosc Negre davallen per unes característiques formacions rocoses fins a un gorg ben bufó. La raconada és fresca i preciosa. Els més atrevits podeu seguir el corriol cap a l’altre cantó del torrent i visitar els peus de les emblemàtiques agulles del Sot del Bac.

Del sot ombrívol a la llum de la cinglera
Situats de nou al camí principal, guanyem alçada tot fent ziga-zagues per trams empedrats i una bona pujada que ens du al capdamunt del Salt del Prat. Seguim l’ample camí cap a la dreta i de sobte se’ns obre una magnífica visió aèria de les agulles del Sot del Bac (30 min.). És recomanable aturar-se i admirar-les amb deteniment car són un prodigi escultòric de la Natura. Seguim el camí vers el nord-oest i podem percebre que el paisatge canvia completament, ja que de l’ambient ensotat i ombrívol del Sot del Bac hem passat a l’entorn ampli, obert i lluminós dels Cingles de Bertí.
Travessem el torrent del Bosc Negre (31 min.) i el corriol puja costerut. Creuem una pista (32 min.) i seguim amb forta pujada entre feixes herbades i les marques del PR guiant-nos. Anem a raure a les ruïnes de ca l’Andreu (35 min.) i avancem cap a l’oest, primer ben pla i llavors amb bona pujada. Passem pel costat d’unes feixes molt característiques (38 min.) i amb pujada constant tombem cap al nord. El bosc s’esclarissa i gaudim d’una primera i poderosa visió de la Trona de Bertí, una cinglera de colors clars, estriada i espectacular, objectiu dels escaladors més agosarats. Creuem una tanca pel bestiar i tot seguit una pista (43 min.), i avancem per un corriolet que amb pujada pronunciada ens du a l’ampli coll de Pedradreta (47 min.), indret on hi ha un punxegut monòlit calcari.
Seguim la pista vers l’oest amb clara pujada i unes magnífiques visions de la Trona. Abastem un indicador amb la inscripció “Itinerari, els Cingles de Bertí” (53 min.) i seguim el corriol que es dirigeix cap al sud. Al cap de pocs metres, el camí traça una marcada corba cap al nord, travessa unes característiques franges de roques de color gris i s’introdueix al bosc, iniciant la pujada del grau de la Trona o de Castellar. Després de diverses ziga-zagues intel·ligents entremig d’alzines, a mà esquerra trobem un caminet que ràpidament du al peu de les parets de la Trona (1 hora), des d’on podem admirar el caire vertiginós de les seves fissures, canals i esperons, acrobàticament solcades per espectaculars vies d’escalada.
Situats de nou al camí principal, travessem una tanca per al bestiar i seguim pujant per un preciós tram empedrat de feixes molt fermes fins que arribem al coll de la Trona (1 hora, 4 min.), on hi ha un altre indicador. Deixem el PR i seguim a mà esquerra un estret viarany que entre garrics i un final un xic aeri ens condueix al capdamunt de la Trona de Bertí (1 hora, 5 min.), que és coronada per una protuberància rocosa que ens serveix com a talaia magnífica per admirar i contemplar l’extens paisatge que se’ns obre a banda i banda. Reposeu, admireu les vistes i finalment desfeu l’accés fruint del privilegiat entorn que us envolta.