“En un any, el Museu del Gas ja està entre el 15% de museus més visitats de Catalunya”
Just abans de jubilar-se i deixar el càrrec de director de la Fundació Gas Natural Fenosa, Pere-A. Fàbregas valora amb molta satisfacció l’embranzida que ha pres el Museu del Gas de Sabadell en el seu primer any de funcionament. Considera que l’equipament està cridat a ser un referent europeu en l’àmbit de l’energia.
Vicenç Relats (text)
El Museu del Gas ha complert el primer any de funcionament amb més de 22.000 visitants. Quin balanç en fa?Hem rebut més de 22.700 visitants durant el primer any d’activitat –el 2012–, que pugen fins a 25.000 si s’hi sumen les visites rebudes des que vam obrir les portes l’octubre del 2011. Són xifres importants que ja ens situen entre el 15% de museus i col·leccions de Catalunya més visitats, cosa que està molt bé. Hem de remarcar la gran resposta que hem tingut de la ciutat de Sabadell. Hem fet un gran esforç per ser propers i integrar-nos a la ciutat i la resposta als nostres actes ha estat increïble. Hem volgut fer activitats conjuntes amb els altres museus de Sabadell, amb iniciatives que no s’havien fet mai fins ara, com La nit dels museus de Sabadell. També hem acollit actes populars multitudinaris per la Festa Major o amb la rebuda de l’ambaixador Reial a la placa del Gas, amb milers de persones.
El Museu ja funciona i un repte és generar-hi activitats. Quines són les preferents?
Es tracta de crear activitats per a tots el públics. Hi un públic de gran continuïtat que són les escoles: des de l’àmbit preescolar i la primària fins a la secundària, el batxillerat i la formació professional. Tenim una oferta d’activitats i tallers per a les escoles molt potent per poder ensenyar-los coneixements d’energia i de medi ambient. Però, a més del públic escolar, també hem començat el de les activitats i tallers per a famílies, en caps de setmana, a la plaça o dins del Museu, que tenen molt bons resultats. Ara hem d’anar agafant segments de població i donar-los una excusa per visitar el museu. Hem fet activitats vinculades a un cicle de cinema de terror, els ecodiumenges del medi ambient, hem fet sardanes a la plaça... i així hem d’anar inventant activitats. També hem fet actes de nivell més intel·lectual com ara conferències o cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. Ens interessa tot i fer que aquest sigui un equipament conegut i viscut. Després d’haver dedicat la primera exposició temporal a l’arquitecte Batllevell, que va projectar l’edifici del Museu, ara en presentem una altra que mostra el discurs pubicitari de Gas Natural Fenosa a través de les peces del seu fons històric.
És un museu singular, perquè no n’hi ha de dedicats a l’energia, que és una matèria desconeguda. Com es valora la proposta?
S’està acceptant molt bé. Aquí s’explica la història de l’energia, amb una especial incidència en el gas però també en l’electricitat. S’explica com ha evolucionat la tecnologia i com ha impactat en la societat i també la història de la nostra companyia, Gas Natural Fenosa. Tenim, però, també una part important de discurs dedicada a explicar el futur de l’energia i el medi ambient. La base del que exposem és que no hi ha solucions màgiques, perquè no hi ha res en el món de l’energia que només tingui avantatges i no tingui algun inconvenient i viceversa. Intentem centrar el discurs de manera que la gent obtingui més informació sense prejudicis, tant si parlem de l’energia del sol, com de la del vent o de la nuclear. No fem judicis de valor sinó que expliquem què és cada cosa i que cadascú decideixi el que en vulgui pensar.
Diu que vol fer del Museu del Gas un referent europeu. Com s’aconsegueix?
Doncs anant a poc a poc i amb bona lletra. De museus dedicats al gas a Catalunya i a Espanya no n’hi ha cap més i a Europa mitja dotzena. Aquest, pel fet que és el més modern, deu ser el millor. I per aconseguir que sigui un referent cal treballar des de la recerca, fent llibres i estudis, aprofitant que aquí tenim un arxiu molt important. Si algú que busca informació sobre la història del gas a nivell català, espanyol o europeu la pot trobar aquí, això ajuda a fer-lo un referent europeu. I això tenim més facilitats per fer-ho nosaltres que altra gent, perquè som una companyia de gas molt peculiar i una de les més importants del món.
El Museu del Gas ha estat la nineta dels seus ulls en els nou anys que ha dirigit la Fundació Gas Natural Fenosa?
Hi ha moments que en projectes com aquest t’hi involucres tant que, efectivament, acaba sent el teu projecte. Quan el vam començar no hi havia ni plànols ni idees i l’hem fet des de zero. I quan el vius des del començament fins que està en ple funcionament, certament, acaba sent molt teu.
Sempre va tenir molt clar que s’havia de fer a Sabadell. Per què?
Perquè Sabadell reunia una sèrie de condicions molt adequades. Una de primera és que el Museu és en un edifici històric catalogat, que té un valor de proximitat vinculat al fet que fa cent anys aquí ja s’hi feia electricitat amb motors de gas. Fa cent anys, doncs, el gas i electricitat estaven junts, després es van separar i després es van tornar a ajuntar i per això Gas Natural i Unión Fenosa es van fusionar. Un segon motiu és que Sabadell té una llarga tradició d’indústria del gas des de l’any 1852, ja que és la segona ciutat de Catalunya que té distribució de gas. El 1913 Gas Natural va comprar les instal·lacions de les fàbriques de gas i electricitat que hi havia a Sabadell i, per tant, ara fa cent anys que som aquí com a empresa. I, a més, estem en un lloc molt agradable al centre de la ciutat i molt ben comunicat, sense que calgui ser a la zona turística de Barcelona.