Patrimoni 
75 anys del bombardeig de Granollers
L’aviació feixista italiana va causar almenys 224 morts i 165 ferits greus el 31 de maig de 1938, en un dels atacs aeris més sagnants de la Guerra Civil espanyola
Terrassa, saquejada a sang i foc pels borbònics el 1713
Un any abans de la caiguda de Barcelona el 1714, les tropes de Felip V van incendiar la vila egarenca per la seva lleialtat a l’arxiduc Carles
Fal·lera gegantera
Al Vallès hi ha 48 colles geganteres i més de 400 gegants. El seu vocabulari propi l’ha recollit el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental
Ramon Aumedes
Trenta anys construint gegants
Els Buïgas, història de Cerdanyola
Ara que fa 125 anys de l’Exposició Universal de Barcelona, recordem la nissaga dels Buïgas, de geni artístic, arrelats a Cerdanyola del Vallès
El memorable enterrament d’Enric Prat de la Riba
El polític fill de Castellterçol va ser acompanyat per un seguici multitudinari a Barcelona el 4 d’agost 1917, portat per la carrossa Estufa, avui visitable
Revolta social a Mogoda en la Guerra de Successió
El poble de Santa Perpètua de Mogoda en lluita contra el privilegi de la Cartoixa de Montalegre de no rebre tropes en allotjaments
La talladora Rubi
La ciutat de Rubí dóna nom a la revolucionària eina per tallar mosaics i rajoles que els germans Antoni i Joan Boada van inventar el 1950 i que Germans Boada S.A. comercialitza arreu del món
La llúdriga retorna a la Conca del Besòs a poc a poc
L’espècie bioindicadora torna a ser present al Congost, amb visites puntuals des del 2005, després que la gran recuperació d’un dels rius d’Europa que havia estat més contaminat
Les orquídies del Montseny
Al massís es localitzen una cinquantena d’espècies silvestres diferents d’aquestes plantes sorprenents
La carretera que va inspirar Àngel Guimerà
Les obres de la via que uneix Matadepera i Castellar del Vallès van ser escenari, fa 120 anys, dels deliris amorosos i les tensions de l’obra clàssica Maria Rosa
150 anys del Tren de Sarrià i 100 dels Catalans al Vallès
El nou ferrocarril va ser clau per al naixement dels nuclis residencials de les Fonts (1920), la Floresta (1925), Bellaterra (1930) i Valldoreix (1931)
El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús
Excavacions recents poden haver trobat al municipi de Cànoves i Samalús la ciutat perduda de Lauro, un gran assentament d’època ibèrica, situat al territori de la tribu dels Laietans
Per Sant Sebastià, a Matadepera, es baixa un pi
D'origen bosquerol i pagès, la vila celebra des de fa més d'un segle un festa en què un pi monumental es porta en braços del bosc a la plaça de cal Baldriró
La segona vida de les barraques de pedra seca
Moltes de les antigues cabanes originàries del neolític, usades per vinyaters, carboners i bosquerols, són ara rehabilitades per excursionistes i amants del món rural
La circulació de moneda a Cardedeu en època moderna i el diner de Granollers del 1556
Unes obres al centre de Cardedeu van fer possible una troballa reveladora de la circulació monetària a la vila dels segles XVI al XIX
La Doma, la Garriga i la sensibilitat patriòtica antiga
El conjunt monumental entorn de l’antiga parròquia, documentat des de l’any 966, mostra com els garriguencs van estar orgullosos de ser vila reial fins a la desfeta de 1714