Ramon Aumedes construeix gegants des de fa uns trenta anys, quan va decidir fer-ne una parella per representar el seu barri de can Duran de Granollers. Del taller familiar Sarandaca de la capital del Vallès Oriental n'han sortit més de dos-cents i és la manufactura més gran del país. Junt amb en Jordi Grau Martí de Terrasssa, referenciat a l'anterior edició de Vallesos, la comarca és un bon niu de creativitat. A Catalunya hi ha uns vuit o nou constructors estables.
A Sarandaca es fa tot el procés de la construcció de cada figura, excepte els cavallets, obra de fusters. En Ramon comença amb la recopilació de retrats i imatges ("millor des de diferents angles") de la persona, coneguda o no, a partir de la qual es fa el gegant. Aumedes, pintor i escultor, modela la figura amb argila i la cobreix amb guix per fer-ne el negatiu amb guix. Finalment, pren forma la figura amb polièster i fibra de vidre, materials que han ajudat a reduir a la meitat el pes dels gegants respecte dels originals fets amb paper-cartró (de 110 a 45 Kg aproximats).
L'artista reflexiona sobre el paper dels gegants en l'actualitat: "Expliquen la història dels pobles", a través de "personatges que sinó potser ningú no recordaria". Posa per exemple l'alegria de fer reviure l'Avi Felip a Sant Antoni de Vilamajor set anys després de la seva mort, o l'emoció que va provocar l'estrena del gegant d'Argentona dedicat a l'estimat doctor Calvo.Aumedes també construeix dracs i d'altres bèsties, que sempre busquen "un referent del poble", com els senglars del Montseny o aquells dracs de les rajoles a les cases modernistes,...
Aumedes, veterà del món dels gegants, quan entrega una figura sempre regala un consell a la colla il·lusionada: "No feu gaire sortides, ara, perquè cremen la gent".