Registra't a Vallesos per només 8€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
L’Estapera, dels llibres a la plaça
Terrassa reinventa el 1987 un ball que més d’un segle abans havien ballat ELS traginers de la ciutat per Sant Antoni
La plaça és ben plena!
D’origen incert, el ball de gitanes és una de les mostres més evidents de la pervivència d’un patrimoni vallesà comú i ric
La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
Danses de festa grossa
Sant Feliu de Codines té dos balls genuïns ben vius: la Filada, que rememora el passat tèxtil, i la Dansa de Sant Antoni, que causa expectació
De campanars romànics vallesans en són onze
Sant Pere de Vilamajor, Sant Cugat, Sentmenat, Sant Feliu del Racó i Santa Maria de Barberà acullen les torres més destacades
La papallona dels cards, d'Àfrica al Vallès, anar i tornar
Les larves del lepidòpter s’alimenten de malves i diferents menes de cards molt presents a la flora ruderal del Vallès
El menhir de Mollet i el megalitisme al Baix Vallès
El menhir més gran de Catalunya és una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys
La repressió franquista de la immigració a Terrassa i Sabadell
Les autoritats van forçar, a primers dels anys 50, el retorn de ciutadans immigrats del centre i el sud d’Espanya cap al seu lloc d’origen
Carenes i cims a la serra de l’Obac: de Matadepera a Mura
Fer una travessa, de nord a sud, de la serra de l’Obac és sempre un gran al·licient, però si hi afegim la possibilitat de resseguir les carenes i de fer els cims, tot gaudint de grans panoràmiques, encara ho serà més.
Les joies de Vallparadís de Terrassa
De les Esglésies de Sant Pere a la Casa Bauman, del Museu Tèxtil al Castell Cartoixa, la història de Terrassa resumida a costat i costat d'un torrent.
Ramon Parellada
“La Fonda Europa no s’entendria sense la Porxada com a símbol de mercat”
Vermell
El Mario torna a arribar tard; només són cinc minuts, diu, però jo em moro de ganes de fer el cigarret del migdia i el seu greuge em sembla cruel. Ara entren ...