Registra't a Vallesos per només 8€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
Ballar per gaudir i per fer comunitat
Les gitanes i altres danses tradicionals pròpies del Vallès mantenen una gran vitalitat i reforcen el sentit de pertinença
Un tortell per festejar
Matadepera recupera el Ball del Tortell, d’estil vuitcentista, per les festes de Sant Sebastià, al voltant del pi de la plaça de Cal Baldiró
La plaça és ben plena!
D’origen incert, el ball de gitanes és una de les mostres més evidents de la pervivència d’un patrimoni vallesà comú i ric
La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
Avalot sindicalista al xviii
El Roquer de Castellterçol, del segle xvi, va ser escenari d’enceses reivindicacions laborals dels teixidors entre el 1772 i el 1773
La repressió franquista de la immigració a Terrassa i Sabadell
Les autoritats van forçar, a primers dels anys 50, el retorn de ciutadans immigrats del centre i el sud d’Espanya cap al seu lloc d’origen
El menhir de Mollet i el megalitisme al Baix Vallès
El menhir més gran de Catalunya és una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys
De campanars romànics vallesans en són onze
Sant Pere de Vilamajor, Sant Cugat, Sentmenat, Sant Feliu del Racó i Santa Maria de Barberà acullen les torres més destacades
Les joies de Vallparadís de Terrassa
De les Esglésies de Sant Pere a la Casa Bauman, del Museu Tèxtil al Castell Cartoixa, la història de Terrassa resumida a costat i costat d'un torrent.
Carenes i cims a la serra de l’Obac: de Matadepera a Mura
Fer una travessa, de nord a sud, de la serra de l’Obac és sempre un gran al·licient, però si hi afegim la possibilitat de resseguir les carenes i de fer els cims, tot gaudint de grans panoràmiques, encara ho serà més.
Ramon Parellada
“La Fonda Europa no s’entendria sense la Porxada com a símbol de mercat”
Vermell
El Mario torna a arribar tard; només són cinc minuts, diu, però jo em moro de ganes de fer el cigarret del migdia i el seu greuge em sembla cruel. Ara entren ...