Registra't a Vallesos per només 8€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
A l’origen de les gitanes
El ball de l’Espolsada es manté viu als pobles de Marata i Corró d’Avall i es balla cada any per la Festa Major
La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
La plaça és ben plena!
D’origen incert, el ball de gitanes és una de les mostres més evidents de la pervivència d’un patrimoni vallesà comú i ric
L’Estapera, dels llibres a la plaça
Terrassa reinventa el 1987 un ball que més d’un segle abans havien ballat ELS traginers de la ciutat per Sant Antoni
Can Domènech, una joia de la Cerdanyola modernista
L’antic casino dels estiuejants és, des de fa dos anys, la seu del Museu d’Art de Cerdanyola
La repressió franquista de la immigració a Terrassa i Sabadell
Les autoritats van forçar, a primers dels anys 50, el retorn de ciutadans immigrats del centre i el sud d’Espanya cap al seu lloc d’origen
El menhir de Mollet i el megalitisme al Baix Vallès
El menhir més gran de Catalunya és una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys
Les plantes en la cultura popular del Vallès
L’etnobotànica té el propòsit de salvar de l’oblit una part de la saviesa popular heretada dels nostres avantpassats sobre usos tradicionals de les plantes i de posar-la a disposició de les noves generacions
Les joies de Vallparadís de Terrassa
De les Esglésies de Sant Pere a la Casa Bauman, del Museu Tèxtil al Castell Cartoixa, la història de Terrassa resumida a costat i costat d'un torrent.
Carenes i cims a la serra de l’Obac: de Matadepera a Mura
Fer una travessa, de nord a sud, de la serra de l’Obac és sempre un gran al·licient, però si hi afegim la possibilitat de resseguir les carenes i de fer els cims, tot gaudint de grans panoràmiques, encara ho serà més.
Ramon Parellada
“La Fonda Europa no s’entendria sense la Porxada com a símbol de mercat”
Vermell
El Mario torna a arribar tard; només són cinc minuts, diu, però jo em moro de ganes de fer el cigarret del migdia i el seu greuge em sembla cruel. Ara entren ...