Barraló, ball de disfresses de caràcter llicenciós
El Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, de Francesc Pujol i Joan Amades, editat el 1936, dins del primer volum del Cançoner popular de Catalunya, defineix el Barraló com un “ball de disfresses de caràcter llicenciós”. I ho explica així: “Al mig de la sala de ball i sota l’aranya o salamó que la il·luminava, posaven un barraló de vi. Tots els assistents podien anar a beure lliurement del vi contingut en el barraló; quan el líquid era exhaurit, s’apagava tota la lluminària i quedava el local enterament a les fosques; aleshores regnava la llibertat més desfermada”.