Danses de festa grossa
Sant Feliu de Codines té dos balls genuïns ben vius: la Filada, que rememora el passat tèxtil, i la Dansa de Sant Antoni, que causa expectació
Gemma Permanyer
(text i fotografies)
Sant Feliu de Codines té dues danses genuïnes ben vives. Totes dues es ballen en dies de festa grossa però entre elles són ben diferents: el Ball de la Filada i la Dansa de Sant Antoni Abat. L’un es balla el diumenge de festa major i l’altra pren el protagonisme en la festa major d’hivern.
La Filada de Sant Feliu dura només quatre minuts però és un moment esperat per a molts. Es balla el diumenge de festa major després de sortir de missa i omple cada any de públic la plaça de la Sagrera. El fet que sigui un ball curt fa que sempre hi hagi qui en demani més.
La seva història, però, no ho és gens de curta. Els primers documents la daten al 1755. La dansa es va perdre al voltant de 1926 i no és fins fa dues dècades que es va recuperar. L’actual directora de l’Esbart Codinenc, Agnès Capdevila, explica que s’anomena la Filada perquè “en ballar les noies fan uns moviments amb les mans com si filessin”. Núria Viñolas al llibre Sant Feliu de Codines, tradicions i danses apunta que “sembla que era una acció de gràcies pel desenvolupament tèxtil que havia tingut el poble”.
La Filada de Sant Feliu és un ball de festa, elegant i cerimoniós. Per això les sis parelles van amb vestuari de mudar similar al que s’utilitzava al principi del segle xix. “És un ball de festa i per això els balladors van amb sabates i no amb espardenyes. Es ballava un dels dies importants de l’any”, comenta Capdevila. El vestuari és un dels aspectes en què es va tenir molta cura quan es va recuperar. Es va fer a partir de la memòria popular i a l’ajuda d’una persona vinguda de l’escola d’Art de Moda de Barcelona. Els vestits de les noies són rèpliques d’un cos i una faldilla que conservava Magdalena Ferrer (coneguda com la Magdalena de can Pinya) i que una familiar seva havia utilitzat per ballar la Filada a principis del segle xx.
Pel que fa als moviments, “no s’assembla a cap altre ball. És una dansa molt rica perquè té més coreografia que passos”. La noia és qui ho té més difícil ja que ha de filar amb les mans mentre balla.
Emparentada amb Caldes i Castellterçol
La música de la Filada s’assembla a la Dansa de Castellterçol i a l’Entrada del Ball de Caldes. Això és fruit de la comunicació entre els pobles. “Els músics s’enduien les melodies d’un poble a l’altre i no es pot saber quina va ser abans ni quina va influenciar a l’altre”, comenta.
L’Esbart La Poncella (que al 1995 es va constituir com una entitat autònoma i passa a dir-se Esbart Codinenc) va estrenar el recuperat ball de la Filada 18 de març de 1990, després de tres anys de recerca, a la plaça Josep Umbert Ventura. Posteriorment ja es va tornar a ballar el dia original, el tercer diumenge de setembre, al seu emplaçament original: la plaça de la Sagrera.
La tasca de recuperació no va ser senzilla i es va fer a consciència. L’aleshores directora de l’Esbart, Regina Torreblanca es va encarregar de reconstruir els passos basant-se documentació diversa com ara el Costumari català de Joan Amades i en la Història de Sant Feliu. Agnès Capdevila explica que encara falta un petit tros de la dansa que està per recuperar. “És només un moviment”, afegeix. Els ho van fer saber, però la persona que té la partitura on hi ha la part que falta per recuperar, vol cobrar i l'Esbart no té prou diners per pagar-ho.
Des de la seva recuperació s'ha ballat sempre. En cas de pluja, s'ha ballat a l'envelat o al centre cívic però els balladors prefereixen ballar-la a la plaça. “La volem ballar a terra perquè és una dansa del poble i no un ball d'escenari”, diu Capdevila. Sempre han pogut superar els contratemps i, algun any, a dues setmanes de la ballada els han faltat balladors i han hagut de recórrer a persones d’altres Esbarts o exdansaires. Pels els dansaires de la Filada (que solen ser joves) és tota una proesa això d'haver d'estar llevat i despert a les deu del matí del diumenge de Festa Major després de tres dies (i tres nits) de festa.
Sant Antoni adapta el ball de gitanes
La principal peculiaritat de la Dansa de Sant Antoni Abat és que qui la balla no són els membres de l’Esbart ni persones que estiguin acostumades a ballar danses tradicionals o populars. Són molts els qui s’estrenen en el món de les danses amb aquest ball. Els protagonistes de la ballada són els administradors de la festa. De les quatre parelles que la ballen hi ha dos administradors entrants i dos de sortints. Això per als novells és un avantatge ja que dels vuit balladors, quatre l’han ballat, com a mínim, una vegada.
La Dansa sembla que va sorgir a principi dels anys trenta del segle xx. Núria Viñolas apunta la hipòtesi que la Dansa de Sant Antoni sorgeix als anys trenta arrel de la desaparició, el 1926, del ball de la Filada. “La confraria de Sant Antoni adapta un ball de gitanes amb la música trobada o recordada del ball de la Filada perquè no es perdés la dansa pròpia del poble”, diu. Sigui com sigui, la dansa s’ha convertit en un element indispensable de la festa de Sant Antoni. La Dansa té certa similitud amb el ball de gitanes: l’entrada i la sortida són un pas doble i inclou tres danses més: la dansa, la corranda i l’espolsada. “Cada part té el seu pas propi i hi ha moltes cadenes”, explica Litus Codina, ballador en diverses ocasions. El ball, el presenta un capdanser que no és la persona que ensenya la dansa sinó un membre del gremi. Des de fa dos anys, el presentador de la dansa és Quim Rovira que relleva en aquest càrrec Cisco Garriga, mentre que Ramon Alemany és la persona que des de fa dècades ensenya la dansa.
La festa de Sant Antoni Abat, documentada des de 1728, és la festa major d’hivern i una de les tradicions més antigues de Sant Feliu. Històricament, els administradors s’encarregaven d’organitzar i pagar la festa i, també, convidaven al poble a figues, coca i vi bo després de la benedicció dels animals i els Tres Tombs. A la parròquia encara es conserva el Llibre dels administradors de Sant Antoni Abat que s’inicia el 1755. El funcionament de la festa, però, canvia lleugerament a partir de 1977 ja que costava trobar administradors perquè les despeses econòmiques que generava la festa eren molt importants. Aleshores, per impuls del Centre Excursionista, es crea una junta formada per gent del poble. Els membres del Gremi de Sant Antoni i els administradors de cada any, encara ara, s’encarreguen d’organitzar i buscar les col·laboracions per pagar la festa.
Aquest canvi va afectar, també, la Dansa de Sant Antoni. Fins aleshores, els balladors a la plaça es lluïen amb vestits de carrer. I molts, l’estrenaven per a l’ocasió. A partir de la renovació de la festa s’utilitzen els vestits típics.
Carpeta Com la ballem
