Carpeta Com la ballemCom la ballem
Les gitanes i altres balls i danses vives del Vallès. La plaça n’és ben plena!
Ballar per gaudir i per fer comunitat
Les gitanes i altres danses tradicionals pròpies del Vallès mantenen una gran vitalitat i reforcen el sentit de pertinença
La plaça és ben plena!
D’origen incert, el ball de gitanes és una de les mostres més evidents de la pervivència d’un patrimoni vallesà comú i ric
El Ball de Gitanes, la dansa del Vallès: alegre, vistosa, vigorosa ... i vigent
A l’Ametlla hi ha un document de fa uns quatre-cents anys que ja parla del Ball de Gitanes
La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
La recuperació i modernització d'un ball tradicional
Que un conjunt de balladors executin estrictament una dansa, sempre igual, no la fa més tradicional ni arrelada
Joan Serra
De Rubí al Baix Montseny, portant sempre el Ball de Gitanes
Quan els picarols prenen Montserrat
Una vintena de colles de gitanes vallesanes es troben a Montserrat cada any, des de 1980, en una ballada multitudinària i plena de color, al so dels cascavells i de les castanyoles
Símbols identitaris de Castellterçol
el Ball del Ciri i la Dansa, ballats des de finals del segle XVIII, estan declarades Festa d’Interès Nacional per la Generalitat
Danses de festa grossa
Sant Feliu de Codines té dos balls genuïns ben vius: la Filada, que rememora el passat tèxtil, i la Dansa de Sant Antoni, que causa expectació
Un passeig solemne i senyorívol
El Ball de Plaça de Caldes de Montbui aplega cada any per Sant Antoni Abat centenars de persones de totes les edats, que l’assagen la mateixa setmana
A l’origen de les gitanes
El ball de l’Espolsada es manté viu als pobles de Marata i Corró d’Avall i es balla cada any per la Festa Major
Una de casamenteres
Granollers manté viu al carrer el Ball de Donzelles, del segle XVI, per Carnaval i la Festa Major, i la Quadrilla, del XVIII, com a espectacle escènic
Transvestisme carnavalesc
Mollet del Vallès ha recuperat des del 2004 l’antic Ball del Barraló una peça clau per donar la benvinguda al rei Carnestoltes
Entre el tèxtil i el mam
El Ball del Rodet i el Ball de la bola DE Sabadell, creats de cap i de nou el 1998, retroben la ciutat amb les danses pròpies de caire tradicional
Sota l’arbre sagrat
Amb el ball de l’arbre, Matadepera va iniciar als anys vuitanta una tradició que entronca amb la descoberta de Joan Amades
Un tortell per festejar
Matadepera recupera el Ball del Tortell, d’estil vuitcentista, per les festes de Sant Sebastià, al voltant del pi de la plaça de Cal Baldiró
A la plaça vella, que és Festa Major!
Terrassa fa eL Ball de Plaça des de finals del segle XIX i el balla ininterrompudament des de 1959
Amb la coca als dits
Al Ball de la coca de Terrassa, celebrat a la Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig, dues parelles alimenten els padrins de la festa
L’Estapera, dels llibres a la plaça
Terrassa reinventa el 1987 un ball que més d’un segle abans havien ballat ELS traginers de la ciutat per Sant Antoni
Paga-li, Joan!
Sant Cugat del Vallès balla cada any el dia de Sant Pere el Ball del Vano i el Ram, una dansa de festeig que identifica tota la ciutat
Bastaixos de poc nas
Rubí celebra el Ball dels xatos cada any durant el romiatge i l’aplec a l’ermita de Sant Mus, el Dilluns de Pasqua Granada
L’Espona, Centre de la Dansa Tradicional Catalana
L’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil de rubí acollirà el nou centre, que promourà la creació, la formació, la recerca i la difusió
El castell de Pere Quart
El Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall és l’obra modernista més emblemàtica de l’arquitecte sabadellenc Gabriel Batllevell