Sota l’arbre sagrat
Amb el ball de l’arbre, Matadepera va iniciar als anys vuitanta una tradició que entronca amb la descoberta de Joan Amades
Quico Beltrà
(text i fotografies)
Els Grallers de Matadepera, cap a les darreries dels anys vuitanta, vam ensopegar amb el Costumari Català, l'obra cabdal de Joan Amades, destacat etnòleg i folklorista. En el primer volum, dedicat a les tradicions i costums del curs de l'hivern, s'hi recull un ball anomenat Ball de l’Arbre que l'autor considera originari de Matadepera.
A Matadepera, segons Amades, hi havia el costum de fer aquest ball per celebrar el final del Consell, en el qual només hi podien ballar els caps de casa i en què el més vell feia de cap de dansa. De forma excepcional també es podia realitzar una Junta d'Arbre. Es tractava d'un consell celebrat al bosc, sota l'ombra d'un arbre secular que abrigava als concurrents. Un cop acabada la junta es feia el mateix ball rodó al voltant de l'arbre, com una forma de segellar i consagrar els acords presos.
En Joan Amades va recollir la partitura d'aquest ball, entre d'altres, en un llibre anomenat Danses de la Terra que obtingué el premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona l'any 1956. Si hem de ser sincers, encara és hora que algun avi, ni ara ni fa vint anys, ens hagi donat testimoni que aquest ball s'hagués ballat mai a Matadepera. Però en tot cas, no serem pas nosaltres qui posem en dubte en Joan Amades i el seu costumari.
Per tant, amb el material que teníem disponible que, de fet, només constava d'una partitura amb una melodia simple, vam buscar la col.laboració del Lluís Puig per què imaginés i s'inventés uns passos que fossin adients al ball rodó del Ball de l’Arbre. Calia que els passos fossin relativament senzills perquè la pretensió que es tenia era la d'ensenyar el ball al màxim de persones. No es volia convertir la peça en un ball exclusiu per a esbarts i s’hagués perdut l'objectiu de convertir-lo en popular. En l'aspecte musical, la Rosa Maria Ribera va fer un arranjament per a tres gralles que dignificava la música del ball i la deixava a punt per la seva recuperació.
Llavors només calia trobar un moment adient per presentar el ball. Sense tenir una tradició establerta en el dia 1 de gener que impliqués alguna activitat popular, tret de les tradicionals celebracions de la nit de Cap d'Any, vam pensar en la relació entre una Junta d'Arbre i el fet que es realitzessin al voltant d'un arbre important. Aquest no podia ser altre que el pi que presideix les Festes de Sant Sebastià.
L’any 1991, els Grallers de Matadepera, van recuperar el ball per recordar aquesta part de la història local. Es va proposar a la Germandat de Sant Sebastià, que organitza la Festa Major d'hivern, realitzar el ball i es va tocar per primera vegada a la plaça de cal Baldiró al voltant del pi de Sant Sebastià.
Ensenyat a les escoles
Durant els següents anys, amb més o menys efervescència, el ball s'ha anat transmetent. Des del principi es van organitzar sessions d'assaig obertes a tothom, en els dies previs a la ballada oficial, per recordar o ensenyar el ball a totes les persones que hi volguessin participar. Per altra banda, a través de les escoles del poble s'ha anat ensenyant a molts nens i nenes. En aquesta difusió hi va tenir molta constància la Mercè Blanch, desapareguda a mitjan del 2010.
Amb tot aquest entorn, s'ha aconseguit recuperar una tradició que, malgrat estar fora del context original, ha quallat i s'ha fet un lloc a les tradicions de Matadepera. A hores d'ara, ningú es pot imaginar un final de cercavila de la Festa Major de Sant Sebastià en què no hi hagi el Ball de l'Arbre al voltant del pi, participat per tota la gent que es vol afegir a la rotllana, el sàpiga ballar amb correcció o no.
Carpeta Com la ballem
