Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
Esports d'arrel

Esports d'arrel

L’handbol i la mitja marató a Granollers, l’hoquei herba a Terrassa, la natació i el futbol a Sabadell, el bàsquet a Ripollet, l’hoquei patins a Cerdanyola, el golf a Sant Cugat, etc. L'esport com a signe d'identitat.

UE Rubí, cent anys de futbol i altres esports (1912-2012)

UE Rubí, cent anys de futbol i altres esports (1912-2012)

Reprenent el fil del club futbolístic inicial, des de 1932 la Unió Esportiva Rubí ha canalitzat l’esport a la ciutat

De l’escenari al camp de la vinya

De l’escenari al camp de la vinya

Fundat el 1931, el CB Ripollet és l’únic equip vallesà de bàsquet amb una trajectòria ininterrompuda de 80 anys

L’esport que porta el nom de Terrassa arreu del món

L’esport que porta el nom de Terrassa arreu del món

La ciutat pionera del ‘hockey’ herba i de sala, de tradició centenària i amb quatre clubs, bat tots els rècords de jugadors olímpics

Josep Pla-Narbona

Josep Pla-Narbona

Incorporat al Vallès, creatiu des de la Floresta

Josep i Joan Vila Jover

Josep i Joan Vila Jover

El cant i la música com a mitjà per gaudir i créixer

Pilar Molins

Pilar Molins

Una veu ferma contra l’oblit de Mauthausen

Mirna Lacambra

Mirna Lacambra

La Butterfly vallesana, fúria sostinguda durant tres dècades

Joan Garriga

Joan Garriga

Trobador d’alegries, rumba i passió, acordionista, cantant i compositor

Tres generacions de bon gust

Tres generacions de bon gust

Els Martínez de Terrassa, una nissaga gastronòmica. Una veritable saga dels fogons va néixer a Terrassa fa gairebé seixanta anys quan Juan Martínez i Isabel Garrido van obrir el popular bar El Buen Gusto en aquella ciutat industrial que, en plena postguerra, creixia a un ritme vertiginós. Al cap de pocs anys naixeria la rostisseria familiar del mateix nom que, amb avis i pares (Arturo Martínez i Maite Garcia) a la cuina, no ha parat de fer bullir l’olla ni tan sols ara que els néts, Artur i Juanjo, amb les seves esposes Sònia i Laura, han culminat l’obra amb nous i reputats establiments de restauració, com ara Capritx, Colmado 1917 o la Picoteca, que posen la gastronomia egarenca als mapes dels comensals de morro més fi.

Matadepera, capital de la Segona República (1938)

Matadepera, capital de la Segona República (1938)

La senyorial Torre Salvans va ser la residència del president Manuel Azaña quan, durant la Guerra Civil, el Govern espanyol es va traslladar a Barcelona

Els nostres campanars barrocs i neoclàssics

Els nostres campanars barrocs i neoclàssics

L’austeritat caracteritza les torres vallesanes, entre les quals destaquen les de Sant Feliu de Sabadell, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines

Que hi ha més enllà de la mongeta del ganxet? (1a part)

Que hi ha més enllà de la mongeta del ganxet? (1a part)

A part de la mongeta del ganxet i del genoll de crist, les més comunes actualment al Vallès, la diversitat i la qualitat de mongetes és molt destacada fruit de la perseverança conservacionista dels nostres pagesos i hortolans.

Torna el llop al Vallès?

Torna el llop al Vallès?

L’animal mític ha fet incursions curtes al Moianès el 2002, 2003, 2004, 2010 i 2011, les dues últimes confirmades amb anàlisis d’ADN de femta

Cap a Palaudàries: Un oasi rural enmig d’urbanitzacions

Cap a Palaudàries: Un oasi rural enmig d’urbanitzacions

Tota una sorpresa d'itinerari, per Lliçà d’Amunt que us farà descobrir raconades boscoses i planells conreats en un Vallès on la forta implantació urbanística no permetia sospitar l'existència d'un mosaic paisatgístic tan valuós.

Un passeig per la Garriga: el Raspall del detall

Un passeig per la Garriga: el Raspall del detall

Tot i que l’arquitecte modernista i noucentista Manuel Joaquim Raspall, deixeble de Domènech i Montaner, és conegut pel seu cognom, poca gent el sap associar clarament a obres concretes. Els edificis que conformen l’illa Raspall de la Garriga són un bon exemple per identificar-ne el seu particular estil.

(Sa)badall

(Sa)badall

badall m. Fissura que es produeix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s’encongeix.