Ca n’Oliver de Cerdanyola, referent de la cultura ibèrica
El principal museu i poblat ibèric vallesà exposen des de fa un any les restes d’un jaciment excepcional que s’excava des de 1986
Joan Francès i Farré (text)
L’1 d’octubre de 2010 es va inaugurar el Museu i poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola del Vallès, fet que suposava la culminació, però no el final, d’un llarg projecte que va començar el 1986 amb la represa de les excavacions arqueològiques al jaciment
El poblat de Ca n’Oliver està situat al cim d’un turó de la Serra de Collserola. L’existència del jaciment es coneix des de principis del segle xx, però no va ser fins al 1954 que un equip dirigit per Josep Barberà hi va fer les primeres excavacions sistemàtiques. Entre els anys 50 i 80, el turó va patir tota mena d’actuacions que van malmetre de manera important el jaciment, com la construcció d’un dipòsit d’aigua al cim o d’un parc infantil al vessant sud.
L’any 1986, un equip format per llicenciats i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona va reprendre els treballs arqueològics amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola i de la Generalitat de Catalunya. Fins al 1992, les intervencions arqueològiques programades es van anar succeint anualment amb estudiants d’arreu del país. Els resultats de la recerca es donaven a conèixer en l’àmbit científic, però cada any, un cop acabada la campanya, el jaciment s’havia de tapar. El 1992, a causa de les dificultats tècniques, es van aturar les excavacions.
El jaciment començava una nova etapa: es van destapar i restaurar les restes ja localitzades, es va ampliar l’àrea excavada i es va museïtzar i adequar tot el conjunt de tal manera que el jaciment pogués ser comprès pels visitants.
El 8 d’octubre de 1999 el poblat es va obrir al públic i es va incorporar a la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural promogut pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. Al curs 2000-2001 el poblat va passar a formar part de l’oferta adreçada als centres educatius de Cerdanyola i es va començar a desenvolupar una programació d’activitats familiars gratuïtes destinat a la població local i al turisme de proximitat. Fins al 2009 els treballs arqueològics es van anar succeint de manera ininterrompuda: cada any després de l’excavació es restauraven les restes localitzades i la museïtzació es presentava durant el Cap de Setmana Ibèric, la festa dels jaciments de la Ruta dels Ibers.
La gestació i construcció del Museu
Des del 1998 Cerdanyola tenia un museu d’història local, Ca n’Ortadó, una antiga torre d’estiueig que era la seu principal del Museu de Cerdanyola, un projecte museològic obert integrat per diferents elements patrimonials, com el poblat de Ca n’Oliver. La intensa activitat arqueològica i de recuperació d’altres materials va fer que Ca n’Ortadó quedés petit. L’any 2005 es va redactar “El Pla Director de la Museïtzació del Poblat Ibèric de Ca n’Oliver”, la peça fonamental del qual era la construcció d’un edifici que donés resposta a les necessitats derivades tant de la pròpia recerca arqueològica com de la política cultural de la ciutat.
El Museu i el poblat ibèric de Ca n’Oliver
El museu i el poblat formen un conjunt patrimonial excepcional al nostre país, ja que no és habitual trobar associats un jaciment arqueològic a un equipament museístic de les característiques del de Ca n’Oliver.
Ca n’Oliver és el jaciment arqueològic més important de Cerdanyola i el monument històric més visitat de la ciutat. La seva importància no es limita a l’àmbit local, sinó que és un dels assentaments ibèrics més destacats de la comarca i una peça rellevant dins de l’estudi de l’antic territori de la Laietània ibèrica entre els segles vi i i aC. El poblat va estar habitat entre el 550 i el 50 aC i presenta diferents moments d’ocupació que es corresponen amb les tres grans fases de la cultura ibèrica. La seva evolució es pot resseguir a través d’un itinerari senyalitzat per una superfície visitable de 4.600 m2 en què es pot descobrir la trama urbana, la superposició dels diverses fases constructives, les portes de la muralla, el sistema de clavegueram, el camp de sitges o la tipologia dels habitatges. El Museu té una superfície de 1.070 m2 i s’aixeca a l’interior d’una antiga pedrera. Aquesta ubicació respon a la voluntat que el museu no prengués protagonisme a les restes arqueològiques i que s’integrés en l’entorn natural, tot recuperant el perfil del turó. El resultat és un edifici que s’integra en el paisatge i que respon a les funcions d’un museu que dóna resposta a les necessitats que es deriven de la recerca arqueològica, de la conservació i de l'estudi de les col·leccions i de la difusió i de la dinamització de la cultura ibèrica i del patrimoni cultural de Cerdanyola.
L’edifici està dividit en dues plantes funcionalment diferents i independents. A la planta baixa es troben els espais tècnics i de conservació i a la primera planta les sales d’exposició i la recepció del Museu. La terrassa superior fa de nexe entre el Museu i el poblat i és un magnífic mirador sobre la plana vallesana. L’exposició permanent “Cerdanyola, terra d’ibers” ofereix una visió àmplia de la societat i la cultura ibèrica laietana, des de la seva formació fins a la seva desaparició, utilitzant com a exemples el poblat de Ca n’Oliver i d’altres jaciments ibèrics de Cerdanyola. L’exposició està dividida en set grans hàbits temàtics en els quals més de 500 objectes, 7 audiovisuals, 2 interactius, centenars d’imatges, citacions clàssiques i textos es combinen per donar protagonisme a les persones que van viure en aquest territori fa més de 2.000 anys. L’equipament també disposa d’una sala polivalent que permet fer mostres temporals, activitats formatives i culturals i tota mena d’actes oberts a la ciutat, empreses i entitats.
L’oferta educativa i de lleure
Des que el jaciment es va obrir al públic, a Ca n’Oliver s’hi ha anat desenvolupant una oferta educativa i de lleure que amb la inauguració del Museu ha fet un salt qualitatiu molt important. Actualment, s’ha dissenyat una oferta educativa que comprèn des de l’educació primària al Batxillerat, amb activitats que combinen diferents tipus de visites i tallers relacionats amb la cultura ibèrica. Pel que fa les activitats de cap de setmana, s’han afegit les visites guiades a l’exposició permanent i les activitats vinculades a les exposicions temporals.
La inauguració del Museu permet posar en marxa nous projectes culturals, educatius i turístics. Actualment s’està treballant en la museïtzació de tres edificis reconstruïts, en la redacció amb el serveis tècnics del Parc de Collserola del projecte d’adequació i millora del jaciment, en la represa de les campanyes d’excavació, en la construcció d’una aula didàctica i al jaciment en la creació d’una zona experimental.
El poblat de Ca n’Oliver està situat al cim d’un turó de la Serra de Collserola. L’existència del jaciment es coneix des de principis del segle xx, però no va ser fins al 1954 que un equip dirigit per Josep Barberà hi va fer les primeres excavacions sistemàtiques. Entre els anys 50 i 80, el turó va patir tota mena d’actuacions que van malmetre de manera important el jaciment, com la construcció d’un dipòsit d’aigua al cim o d’un parc infantil al vessant sud.
L’any 1986, un equip format per llicenciats i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona va reprendre els treballs arqueològics amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola i de la Generalitat de Catalunya. Fins al 1992, les intervencions arqueològiques programades es van anar succeint anualment amb estudiants d’arreu del país. Els resultats de la recerca es donaven a conèixer en l’àmbit científic, però cada any, un cop acabada la campanya, el jaciment s’havia de tapar. El 1992, a causa de les dificultats tècniques, es van aturar les excavacions.
El jaciment començava una nova etapa: es van destapar i restaurar les restes ja localitzades, es va ampliar l’àrea excavada i es va museïtzar i adequar tot el conjunt de tal manera que el jaciment pogués ser comprès pels visitants.
El 8 d’octubre de 1999 el poblat es va obrir al públic i es va incorporar a la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural promogut pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. Al curs 2000-2001 el poblat va passar a formar part de l’oferta adreçada als centres educatius de Cerdanyola i es va començar a desenvolupar una programació d’activitats familiars gratuïtes destinat a la població local i al turisme de proximitat. Fins al 2009 els treballs arqueològics es van anar succeint de manera ininterrompuda: cada any després de l’excavació es restauraven les restes localitzades i la museïtzació es presentava durant el Cap de Setmana Ibèric, la festa dels jaciments de la Ruta dels Ibers.
La gestació i construcció del Museu
Des del 1998 Cerdanyola tenia un museu d’història local, Ca n’Ortadó, una antiga torre d’estiueig que era la seu principal del Museu de Cerdanyola, un projecte museològic obert integrat per diferents elements patrimonials, com el poblat de Ca n’Oliver. La intensa activitat arqueològica i de recuperació d’altres materials va fer que Ca n’Ortadó quedés petit. L’any 2005 es va redactar “El Pla Director de la Museïtzació del Poblat Ibèric de Ca n’Oliver”, la peça fonamental del qual era la construcció d’un edifici que donés resposta a les necessitats derivades tant de la pròpia recerca arqueològica com de la política cultural de la ciutat.
El Museu i el poblat ibèric de Ca n’Oliver
El museu i el poblat formen un conjunt patrimonial excepcional al nostre país, ja que no és habitual trobar associats un jaciment arqueològic a un equipament museístic de les característiques del de Ca n’Oliver.
Ca n’Oliver és el jaciment arqueològic més important de Cerdanyola i el monument històric més visitat de la ciutat. La seva importància no es limita a l’àmbit local, sinó que és un dels assentaments ibèrics més destacats de la comarca i una peça rellevant dins de l’estudi de l’antic territori de la Laietània ibèrica entre els segles vi i i aC. El poblat va estar habitat entre el 550 i el 50 aC i presenta diferents moments d’ocupació que es corresponen amb les tres grans fases de la cultura ibèrica. La seva evolució es pot resseguir a través d’un itinerari senyalitzat per una superfície visitable de 4.600 m2 en què es pot descobrir la trama urbana, la superposició dels diverses fases constructives, les portes de la muralla, el sistema de clavegueram, el camp de sitges o la tipologia dels habitatges. El Museu té una superfície de 1.070 m2 i s’aixeca a l’interior d’una antiga pedrera. Aquesta ubicació respon a la voluntat que el museu no prengués protagonisme a les restes arqueològiques i que s’integrés en l’entorn natural, tot recuperant el perfil del turó. El resultat és un edifici que s’integra en el paisatge i que respon a les funcions d’un museu que dóna resposta a les necessitats que es deriven de la recerca arqueològica, de la conservació i de l'estudi de les col·leccions i de la difusió i de la dinamització de la cultura ibèrica i del patrimoni cultural de Cerdanyola.
L’edifici està dividit en dues plantes funcionalment diferents i independents. A la planta baixa es troben els espais tècnics i de conservació i a la primera planta les sales d’exposició i la recepció del Museu. La terrassa superior fa de nexe entre el Museu i el poblat i és un magnífic mirador sobre la plana vallesana. L’exposició permanent “Cerdanyola, terra d’ibers” ofereix una visió àmplia de la societat i la cultura ibèrica laietana, des de la seva formació fins a la seva desaparició, utilitzant com a exemples el poblat de Ca n’Oliver i d’altres jaciments ibèrics de Cerdanyola. L’exposició està dividida en set grans hàbits temàtics en els quals més de 500 objectes, 7 audiovisuals, 2 interactius, centenars d’imatges, citacions clàssiques i textos es combinen per donar protagonisme a les persones que van viure en aquest territori fa més de 2.000 anys. L’equipament també disposa d’una sala polivalent que permet fer mostres temporals, activitats formatives i culturals i tota mena d’actes oberts a la ciutat, empreses i entitats.
L’oferta educativa i de lleure
Des que el jaciment es va obrir al públic, a Ca n’Oliver s’hi ha anat desenvolupant una oferta educativa i de lleure que amb la inauguració del Museu ha fet un salt qualitatiu molt important. Actualment, s’ha dissenyat una oferta educativa que comprèn des de l’educació primària al Batxillerat, amb activitats que combinen diferents tipus de visites i tallers relacionats amb la cultura ibèrica. Pel que fa les activitats de cap de setmana, s’han afegit les visites guiades a l’exposició permanent i les activitats vinculades a les exposicions temporals.
La inauguració del Museu permet posar en marxa nous projectes culturals, educatius i turístics. Actualment s’està treballant en la museïtzació de tres edificis reconstruïts, en la redacció amb el serveis tècnics del Parc de Collserola del projecte d’adequació i millora del jaciment, en la represa de les campanyes d’excavació, en la construcció d’una aula didàctica i al jaciment en la creació d’una zona experimental.