Quina és la principal satisfacció de la seva llarga trajectòria futbolística?
Per a tots els que ens dediquem a l’esport, la nostra principal satisfacció és el fet de participar en aquest món que ens omple personalment i que ens ajuda a millorar la convivència en tots el sentits. Aquesta és la meva principal satisfacció i, en paral·lel, també, el fet d’haver pogut treballar, viure i ajudar a créixer durant tots aquests anys jugadors molt joves amb els quals hem aconseguit una estreta relació –fruit de tants anys de convivència i treball–, tant si han aconseguit arribar a dalt de tot com si no.

Com a jugador del primer equip del Barça, el 1979 van guanyar la Recopa d’Europa a Basilea, que va trencar una època llarga de sequera Què va suposar?
Aquella va ser la primera vegada que el Barça va arrossegar una quantitat de gent tan gran a un partit fora de casa: 30.000 persones. Allò va ser una passada i Basilea va ser un cert punt d’inflexió a la història del club, que com a precedent tenia el Barça de les cinc copes, dels anys cinquanta. El punt definitiu que ens portaria al Barça actual va ser la incorporació de Johan Cruyff com a entrenador, que va introduir una manera d’entendre el futbol i una sensació de tranquil·litat i confiança. Fins i tot ara que amb els entrenadors estem treballant, rascant per trobar el moll de l’os d’aquesta essència futbolística, els comento que una cosa que em va impactar de Cruyff va ser que deia que ni els nostres propis defenses no han de destruir el que fa el contrari, sinó ser més llestos que ells i recuperar la pilota per fer el que ens agrada fer, que és jugar. Aquesta és una idea amb què el Barça funciona des de fa molts anys, però és l’essència del model actual, que es basa en gaudir jugant futbol, tenir la pilota, no robar-la i destruir. I aquesta idea neix de Cruyff.

Ara, després de deu anys de marxar-ne, torna a ser de ple al Barça, al front de l’àrea de Metodologia de l’entrenament. Es tracta de fer un plantejament científic del futbol?
No, no, al contrari. Més que investigadors som molt realistes. Sí que ens agrada trobar l’essència d’aquest futbol i agraeixo al Pep (Guardiola) i al Zubi el plantejament que han fet al club, en aquests moments que les coses van bé i som un referent mundial, perquè quan van malament tot són urgències. El treball que em plantegen és precisament el moment adequat per fer-lo. Es tracta d’analitzar què estem fent i com ho estem fent, per veure què es fa bé i què es pot millorar. Cal aprofundir en aquesta tasca, que a mi m’il·lusiona molt, moltíssim, perquè hi he dedicat molts anys, ja que conec bé la casa i l’essència d’aquest futbol. Espero que des de la nostra àrea podrem fer una tasca molt maca.

“L’essència del model actual del Barça es basa en gaudir jugant a futbol, tenir la pilota per jugar-la, no robar-la i destruir. I aquesta idea neix de Cruyff”

De fet, són els seus mateixos alumnes, com ara el Xavi, els que l’han reclamat perquè hi tornés...
Haig d’agrair a tots aquests jugadors que han arribat a dalt de tot que, quan parlin de mi, ho facin amb bones paraules, perquè a vegades quan un arriba a dalt s’oblida de tot. Aquesta qualitat humana, però, encara els dóna més valor. D’això, el cas més clar n’és el Xavi, però també el Carles, el Valdés, el Gerard i tots els jugadors que he tingut durant tots aquests anys al Barça. Estic agraït que s’hagi confiat en mi per portar a terme una tasca tan bonica perquè, efectivament, és un patrimoni del club i, a vegades, quan s’està en ple èxit no es valora prou la importància que això té. El Barça és un referent mundial del futbol i, no ens enganyem, la selecció espanyola ha quedat campiona del món en molt bona part per aquesta filosofia Barça. Que aquest model es vulgui preservar, estudiar, treballar i aprofundir és una molt bona notícia i em sento molt orgullós que hagin confiat en mi.

Així, si hi hagués una selecció catalana, seria la campiona del món?
En aquests moments, si poguéssim fer una hipotètica selecció catalana, estaríem, segur, entre les cinc primeres del món, sense cap dubte.

I perquè la selecció catalana deixi de ser una cosa que no va més enllà de partits de costellada, què ha de passar?
Hauria de passar el mateix que des del vessant polític: que l’estatus polític de Catalunya canviés, cosa que costarà molt. Entre altres coses perquè malgrat que ens maneguen i que els catalans sabem el que aportem a l’Estat, allà no els interessa deixar-nos marxar perquè som un país productiu, que aporta molt més que el que rep. Molts ho voldríem... Costarà, però també és veritat que estem en un món en què tot canvia molt ràpidament.

Quina importància tenen els valors en la creació de l’estil de joc tan brillant del Barça?
Quan el Zubi em va demanar que li presentés un programa de treball, n’hi vaig presentar un per quatre anys, fet amb els meus companys de l’empresa Soccer Services, que ens hem dedicat molt al món de la formació i que té molt de la filosofia Barça. El programa comprenia un seguit d’apartats: anàlisi del joc; formació interna d’entrenadors i jugadors; planificació de la metodologia del treball d’entrenament; una formació externa que permeti fer un discurs enfora; l’anàlisi conductual de l’entrenador, perquè els entrenadors del Barça han de ser exemplars en tot. A més d’aquestes àrees, però, vam plantejar un programa de valors per aplicar-lo en el dia a dia, en l’entrenament, no només per parlar-ne. De la mateixa manera que es treballen aspectes físics, tècnics o tàctics, cal treballar també tots aquests valors.

I com es fa això?
Es tracta de fixar-se en un valor cada mes, ja sigui la responsabilitat, el compromís, la confiança, la tolerància, la frustració, l’excel·lència... N’hi ha molts. I al final del mes, amb tot el seguit de coses que fem per a jugadors, entrenadors, pares i en tot l’entorn del club, tothom sap una mica més què significa aquell valor. Aquest és un programa que portarem a terme al Barça, encara que d’una manera menys ordenada això s’ha tingut sempre present. Tot el que suposa la Masia com a escola de formació parteix d’un model i d’una manera de fer dins del camp i fora. Sovint al futbol base se’n parla molt de valors, asseguts al voltant d’una taula, però quan comença a córrer la pilota molts els perden de vista. Es tracta de fer-los efectius cada dia en l’entrenament. De la mateixa manera que ens plantegem millorar la passada, el marcatge o el tir a porteria, es tracta de treballar tot el que comporten aquells valors a través de complicitat entre els mateixos jugadors i el jugadors amb l’entrenador. I si un mes es treballa un valor, s’ha d’insistir-hi a través de les frases que surten, de comentar entrevistes representatives publicades, etc. Avui, gràcies a la tasca que s’ha fet durant tants anys, tenim un model fantàstic a casa nostra i no cal copiar-lo d’enlloc. Per això quan parla el Xavi, el Pep, l’Iniesta o el Puyol... es reconeix un model i una marca que hem de preservar. Per això estic tan content d’estar ara al front d’aquesta àrea.

“Sovint al futbol base es parla molt de valors, asseguts al voltant d’una taula, però quan comença a córrer la pilota molts els perden de vista.”

I per això Joan Vilà és un entrenador que a estones fa poemes...
Sí, és veritat que m’agrada escriure... En una trobada recent amb les penyes del Vallès Oriental els vaig llegir dos poemes que tinc dedicats al Xavi i al Pep.

Tot un estil... En Xavi diu que Joan Vilà és el seu pare futbolístic, que no és un entrenador qualsevol...
Quan en Xavi parla de mi o jo parlo d’ell no som objectius, perquè tenim una molt bona relació des de fa molts anys tant amb ell com amb la seva família.

Ja a la fitxa de cadet d’en Xavi hi va escriure que arribaria al primer equip... Què li va veure?
El Xavi és una sorpresa pels que no el coneixien, però per tots els que l’hem vist créixer la seva evolució no era impensable. Llavors jo no podia pas preveure que arribaria on ha arribat, perquè era somiar tocar el cel, però estava segur que arribaria lluny perquè té un gran talent: ell estima la pilota i la pilota l’estima a ell. I a mesura que s’ha anat implantant la filosofia Barça, sobretot amb Cruyff, jo estava convençut que el Xavi seria el director d’orquestra de l’equip. Un altre factor que suma en el seu cas és l’entorn familiar, que l’ha ajudat molt. El Xavi és un nano amb el cap com Déu mana, molt ben posat i amb una capacitat increïble per mirar, veure i decidir, que no és habitual i que tenen pocs jugadors.

Al Milà s’hi hauria estavellat?
No, crec que hauria estat un gran jugador a tot arreu, perquè és molt llest. No cal tenir metre vuitanta per triomfar. Si evites els xocs, no cal. Ara bé, a Itàlia hauria practicat un altre futbol i segur que no s’hauria realitzat com aquí.

Per això diu que, en el futur, Xavi està cridat a anar a la banqueta d’entrenador del Barça?
Sí, n’estic convençut. N’hem parlat alguna vegada i ell encara no hi pensa perquè, evidentment, segueix pensant com a futbolista que està en plena activitat i a qui encara li queda recorregut. Però el Xavi serà el futur entrenador del Barça, si ell vol, que jo crec que sí, encara que ara no toca ni pensar-hi. Jo li vaig dir que hi pensés i que s’anés preparant; que es tregui els carnets i títols d’entrenador... El Xavi està cridat a ser el futur entrenador del Barça.

“El Sabadell té un molt bon entrenador –en Lluís Carreras– i un bon cos tècnic i estic segur que anirà progressant.”

A banda del Barça, vostè ha estat jugador i entrenador a molts equips vallesans i el mateix Vallès ha donant molts jugadors al Barça des de sempre... El Vallès té una bona pedrera?
Sí, molt. Després del Barcelonès, el Vallès –i concretament l’Oriental– sempre ha estat la comarca que més jugadors ha aportat al futbol base del Barça. D’uns anys ençà ja no tant, però durant molt de temps, era la comarca que més n’aportava.

Aquesta temporada 2011-12, el Sabadell va davant de tot, a segona A... i a veure si pujarà a Primera i tot.
El Sabadell està fent una gran temporada i té un molt bon entrenador –en Lluís Carreras- i un bon cos tècnic. Amb el Lluís Carreras ens coneixem molt bé. Jo l’havia tingut com a jugador al Barça i, a més, va estar amb nosaltres a la Federació Catalana com a entrenador. És un molt bon element; un bon entrenador i una bona persona. De segon té el Roger Garcia; el Xavi Roca, a la secretaria tècnica; el Genís Garcia i el Pep Molet. A tots aquests els he tingut com a jugadors i companys al Barça i fan un molt bon equip tècnic i estic segur que aniran progressant i que són un gran què per al Sabadell.

I de les seves dues temporades jugant al Sabadell -80-81 i 81-82-, quins records en té?
En tinc records personals molt bons però, malauradament, va ser una època molt marcada per les lesions: Vaig passar cinc vegades pel quiròfan: genolls, pubis, abductors... Jo ja no era el mateix...

“Va ser a Granollers, entrenant els juvenils, on vaig convèncer-me que m’agradava entrenar.”

I després encara va acabar la carrera de jugador al Granollers (82-83 i 83-84), on després va ser entrenador dels juvenils. Què va descobrir-hi?
El primer any vam jugar a Preferent i vam pujar a Tercera, on vam continuar la temporada següent. I a Granollers vaig decidir penjar les botes com a jugador, quan tenia trenta anys. Les dues temporades següents hi vaig entrenar els juvenils i hi vaig tenir jugadors com Josep Antoni Pozanco –de Santa Eulàlia de Ronçana, que va jugar amb el Barça Atlètic i ara està entrenant a l’Olympiakos de Grècia amb l’Ernesto Valverde–; el porter Toni Jiménez, que ara és el segon entrenador del primer equip de l’Espanyol; en Juli López (germà del Gerard i del Sergi López)... Hi havia molt bon planter al Granollers i va ser aquí on vaig convèncer-me que m’agradava entrenar, on em va agafar el cuquet. Era aquí quan em van venir a buscar per anar a la Masia del Barça.

Just com ara, que l’han tornat a reclamar. Doncs l’enhorabona per la nova etapa i que continuï l’espectacle!