1968: Sabadell, Ciudad Piloto del Deporte Español
La tradició esportiva que ha marcat la història de Sabadell durant més o menys l’últim segle va ser una de les raons per les quals aquesta ciutat fos declarada, l’any 1968 i des de diferents mitjans de comunicació del règim, com la Ciudad Piloto del Deporte Español. Aquest títol no només resumia un període d’èxit de l’esport sabadellenc, sinó que també es presentava com un resultat exemplar de les autoritats franquistes per promoure un determinat tipus de desenvolupament esportiu municipal. Ara bé, l’obtenció d’aquesta distinció no només es va deure a un model de desenvolupament singular i a un tipus de gestió intervencionista sobre l’esport, sinó que va partir, sobretot, dels bons resultats esportius aconseguits a partir dels anys seixanta i de la llarga tradició esportiva que acumulava el municipi.
Bona part de l’impuls esportiu que aquesta distinció sintetitzava també s’havia degut a la millora substancial en el terreny dels equipaments. Durant la dècada dels cinquanta i seixanta s’havien posat en marxa nous equipaments, com el flamant nou Gimnàs Municipal inaugurat l’any 1957 a la placeta del Gas o el cobriment de la piscina del Club Natació Sabadell el 1959, que va ser la primera piscina coberta de tota la comarca. Al cap de dos anys es posaven en funcionament les pistes d’atletisme del pla de Cartrons a Sant Oleguer i la millora de les instal·lacions va continuar el 1966 amb la construcció d’una nova piscina municipal de mides olímpiques i amb torre de salts al carrer Sol i Padrís, que es va inaugurar amb la celebració dels campionats d’Espanya de natació. Al cap d’un any, el Centre d’Esports Sabadell inaugurava l’estadi de la Nova Creu Alta i el 1970 el modern Pavelló Municipal d’Esports obria les seves portes. Cal dir, però, que en alguns casos l’acceleració en la construcció de nous equipaments esportius es va dur a terme sense una planificació prou acurada i davant una ciutat que patia greus problemes d’urbanisme i habitatge per l’arribada constant d’un gran nombre d’immigrants.
D’altra banda, malgrat la implicació política que tenia, aquell títol també recollia la gran implantació que l’esport gaudia entre els sabadellencs. I de forma especial, reconeixia el llegat històric, la tasca, i la consolidació de les dues grans entitats esportives capdavanteres a la ciutat: el Club Natació Sabadell (CNS) i el Centre d’Esports Sabadell (CES).

L’origen d’un nou esport i d’un nou club: el CES

La introducció d’alguns esports a Sabadell va seguir les mateixes pautes que a altres indrets de Catalunya. Va ser el resultat de la tasca de propaganda i d’importació que van realitzar, a principis del segle xx, ciutadans estrangers o sabadellencs que havien residit o viatjat fora del país. Així va ser com les normes, les reglamentacions i la terminologia per a la pràctica de noves modalitats esportives desconegudes fins aleshores van ser importades majoritàriament de l’estranger.
Va ser el cas dels germans Joan i Joaquim Saus, que des d’un col·legi de Lilla, al Flandes francès, van portar a Sabadell les normes i diferents fotografies i retalls de diaris d’un nou esport anomenat football. Els va ser fàcil entusiasmar un grup de senyors benestants del Centre Català de la ciutat per posar de seguida en pràctica aquella novetat esportiva. D’aquesta forma, l’any 1901, un divertiment llargament conegut per la mainada com era donar puntades de peu a una pilota es reglamentava i s’establia com una pràctica seriosa i competitiva entre dos grups enfrontats. Però aquells senyors adinerats i liberals que volien provar el nou joc encara mantenien certs recels per mostrar-se públicament practicant aquell esport inèdit.
Hi havia una mentalitat poc acostumada al fet que uns senyors de casa bona –un metge, diversos fabricants, teòrics i alguns comerciants– juguessin a pilota imitant el que nens i nenes havien fet des de sempre pels carrers. Però l’èxit d’aquella nova pràctica que conjugava activitat física, joc i competició va ser tan espectacular que poc després, el 1903, alguns d’aquells prohoms ho van aprofitar per fundar una nova entitat: el Centre d’Esports Sabadell.
Ràpidament, el futbol va generar un gran entusiasme entre els ciutadans i l’afició va començar a vibrar amb les victòries i derrotes del Centre d’Esports. Tan sols cal observar la forma com es va celebrar la primera gran victòria del club al campionat d’Espanya de segona categoria jugat a Madrid el 1913. Es va organitzar una rebuda triomfal de l’equip amb un esclat popular apoteòsic i aquell dia «van ser molts els treballadors que varen fer tard a la feina».
I és que, havent assolit el campionat de Catalunya de segona categoria, el CES es va classificar per disputar la fase estatal i va aconseguir arribar a la final. El rival va ser el Cardenal Cisneros de Madrid. Es van haver de batre en quatre partits –tots a la capital d’Espanya– per intentar resoldre l’eliminatòria, fins que l’equip rival no es va presentar al cinquè per causa del gran esgotament físic que patia. D’aquesta manera, el Sabadell va ser proclamat oficialment campió d’Espanya de segona categoria. Alguns dels jugadors d’aquell equip triomfador van ser Saus, Aragay, Casas, Giravent, Cabané, Monistrol i Trabal.

El club més veterà i acreditat del futbol vallesà
Amb 108 anys a l’esquena i amb catorze temporades a la primera divisió espanyola, el Centre d’Esports Sabadell és, per historial i palmarès, el tercer club de futbol i un dels més antics de Catalunya. Actualment viu un moment dolç ja que la temporada passada (2010-2011) i, amb Lluís Carreras a la banqueta, va tornar a la Segona Divisió A i va poder celebrar així la seva més gran alegria en les dues darreres dècades. Amb l’eufòria de l’ascens, els 2.000 socis que el Centre d’Esports tenia han crescut incessantment fins a 3.500, mantenint el somni d’un dia tornar a pujar a Primera.
A banda de l’esmentat primer gran triomf de 1913, el Sabadell ha tingut altres fites històriques com ara el subcampionat de Copa d’Espanya del 1935 (contra el sevilla 3-0), un quart lloc a la Lliga de primera divisió el 1969 –que va suposar la classificació per jugar la Copa de Fires–, el de campió de la Copa Catalunya el 1934 i el de campió de la Copa Federació el 2000.
El primer ascens a primera divisió es va aconseguir l’any 1943. Va ser el punt inicial d’una trajectòria de catorze temporades en diferents etapes a la màxima categoria del futbol estatal. La millor classificació es va produir el 1969, amb una meritòria quarta posició. Només el Real Madrid, el Las Palmas i el Barça van acabar per damunt del CES. D’aquesta manera, el Sabadell es va classificar per disputar una competició europea, la Copa de Fires, que en la primera eliminatòria va disputar amb el Bruges.
L’última presència del Sabadell a Primera va ser a les temporades 1986-87 i 1987-88. Un dels moments més amargants de la història del club es va viure la temporada 1992-93 en què, molt tocat per motius econòmics, l’equip arlequinat va acabar en llocs de descens a Segona A i va baixar a Tercera, tot i que la temporada següent va recuperar la posició. El Sabadell es va mantenir a Segona B durant dotze temporades, arribant a disputar l’ascens a Segona A la temporada 2000-01. El 2006 va tornar a baixar a Tercera però ho va corregir dotze mesos després.
L’empenta d’aquesta temporada 2011-2012, que porta el Sabadell als primers llocs de la classificació, fa possible tornar a somiar a pujar a Primera divisió.

Club Natació: una població de secà amb piscina

Sabadell, al marge del riu Ripoll, afluent de la conca del Besòs, no disposa de recursos naturals d’aigua. Però tot i no ser una població costanera, la ciutat es va convertir en un dels municipis pioners en la pràctica dels esports d’aigua. Era l’any 1914 quan es va crear la secció d’esports dins del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria de Sabadell, que així podia oferir noves activitats als seus associats. Gràcies al lligam que Joan Valls i Vidal tenia amb el Club Natació Atlètic Barcelona, aquesta nova secció va organitzar, el 22 d’agost de 1915, el primer festival de natació de la ciutat, al molí de les Tres Creus, amb una exhibició d’estils i salts i amb el primer partit de waterpolo jugat al municipi. Malgrat que estava pensat com un espectacle, un reduït grup al voltant de Joan Valls es va decantar cap al vessant esportiu d’aquella nova pràctica i un segon festival organitzat l’any següent va donar l’impuls necessari perquè el febrer de 1916 es fundés una nova entitat vinculada directament a aquella nova activitat: el Club Natació Sabadell.
Però l’entusiasme inicial va xocar amb la problemàtica d’on practicar aquell esport que necessitava d’un medi tan especial. Momentàniament, es van aprofitar els dipòsits instal·lats a la fàbrica de Magí Borrell, aleshores abastits amb aigua de Terrassa, per trampejar la situació. La ciutat, així, va ser pionera en adoptar la natació sense ser una ciutat costanera, però calia solucionar definitivament el tema de l’emplaçament. Malgrat els esforços del Club Natació i de l’Ajuntament per mantenir un espai que garantís la continuïtat d’aquest esport i després de moltes gestions, es va decidir construir una piscina pensada expressament per a la natació, que a més es va convertir en la primera piscina construïda en una població que no era de mar. El nou equipament esportiu es va inaugurar el 23 de juny de 1918 amb les mides reglamentàries de vint-i-cinc per dotze metres al carrer Lacy cantonada amb Marquès de Comillas.
Des que va néixer el 1916, el Club Natació Sabadell no ha deixat de créixer i ha anat incorporant noves seccions esportives fins a completar les catorze que té avui: natació, waterpolo, natació sincronitzada, bàsquet, futbito, futbol sala, petanca, triatló, vòlei, esquaix, frontó i tennis taula.
El 1989 el CNS va marcar una fita en convertir-se en la primera entitat privada de l’Estat que organitzava una Copa d'Europa de Natació i durant els Jocs Olímpics de 1992 va acollir les eliminatòries de waterpolo. El seu altíssim nivell competitiu actual en l’àmbit internacional el posa en relleu el fet que l’equip femení de waterpolo sigui campió d’Europa i que Mireia Belmonte sigui campiona del món de natació en piscina curta.
Actualment el club té 34.000 socis i és la tercera entitat esportiva de Catalunya en nombre d’associats, després del RACC i el FC Barcelona. Del Club han sortit trenta atletes olímpics en les disciplines de natació i waterpolo.

Més enllà del futbol i la natació
Sabadell ha comptat també amb tota una altra oferta esportiva que si bé no ha aglutinat un entorn social tan potent com el de la natació o el futbol, sí que ha mantingut una tradició diversificada amb diverses modalitats més enllà de les dues grans entitats. Des de la llunyana presència de prohoms de Sabadell que cap al 1897 pertanyien a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques fins a les primeres entitats locals excursionistes com el Centre Excursionista del Vallès del 1908, o onze anys més tard, el Centre Excursionista de Sabadell, l’excursionisme va ser una de les activitats pioneres a la ciutat. Pel seu cantó, el 1886 el rellotger Ramon Utesà i Aymamí va comprar la primera bicicleta de la qual es té constància a la ciutat a un representant suís de rellotges i aviat el ciclisme es va convertir en una de les disciplines que arrelaria amb més força a la ciutat.
D’altra banda, una de les singularitats pròpies de Sabadell als inicis del segle XX foren les competicions a motor i especialment l’aeronàutica. L’any 1910, es va poder contemplar un dels primers vols que es va realitzar a Barcelona i davant l’atracció que aquest fet va generar, el Centre Català es va comprometre a organitzar a Sabadell, per celebrar la Festa Major de 1911, la Segona Exposició Aeronàutica i d’Aviació d’Espanya. Des d’aleshores l’aviació ha esdevingut marca pròpia de la ciutat.
Un esport de combat com la boxa també va tenir una afició nombrosa entre els sabadellencs. Un dels pioners a introduir aquest esport a Sabadell va ser Gori Masdevall, quan aquest esport ja entusiasmava un gran nombre de seguidors a Barcelona. De seguida la boxa va aconseguir captar l’atenció de simpatitzants i curiosos, atracció que va portar al sorgiment del Boxing Club Sabadell l’any 1924. L’èxit en la pràctica d’aquesta modalitat de lluita va arribar quan dos membres del Boxing Club Sabadell van participar el 1928 als Jocs Olímpics d’Amsterdam.
Més tard, un cop finalitzada la Guerra Civil i amb la implantació del nou estat franquista, el Frente de Juventudes es va convertir en l’organisme que enquadrava bona part dels joves en la pràctica de l’esport. Va ser precisament aquesta organització la que, l’any 1941, va incorporar un nou esport d’equip al programa d’activitats als grups de joves de Sabadell, fet que es va convertir en una de les primeres mostres de la pràctica de l’handbol a Catalunya. Inicialment, es jugava amb onze jugadors i a un camp de futbol i no va ser fins al 1951 que es va debutar oficialment amb l’handbol amb set jugadors i amb la reducció de les dimensions de les pistes.