Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
Quan en dèiem estiuejants

Quan en dèiem estiuejants

Amb el tren com a motor, a finals del segle xix el Vallès va començar a viure la febre de l'estiueig senyorial, atret pels bons aires rurals i les aigües termals, que combinat amb les urbanitzacions populars dels anys setanta del segle passat ha configurat la comarca d'avui

 De segona a primera residència

De segona a primera residència

La fi de l’estiueig clàssic al Vallès és fruit de canvis socials profunds com la democratització de les vacances i l’expansió de la industrialització i la ciutat difusa

El llarg conflicte per la terra a la Matadepera residencial

El llarg conflicte per la terra a la Matadepera residencial

L’estiueig va ser el motor immobiliari inicial de la transformació urbanística del poble situat al peu de la Mola

Bellaterra: ¿Zona d’estiueig, barri residencial, poble?

Bellaterra: ¿Zona d’estiueig, barri residencial, poble?

L’espai urbà nascut als anys trenta amb els Ferrocarrils Catalans va passar de ser de propietaris a veïns als anys setanta

De l’estiueig senyorial del XIX  als xalets populars dels anys 70, de veïns actuals

De l’estiueig senyorial del XIX als xalets populars dels anys 70, de veïns actuals

La burgesia barcelonina atreta pels bons aires rurals i les aigües termals va iniciar el 1870 un canvi residencial temporal, amb el tren com a motor, que es va transformar i estendre amb la popularització del cotxe i les urbanitzacions del desarrollismo

Josep Gómez, ‘Dyango’

Josep Gómez, ‘Dyango’

Un calderí de Barcelona amb el cor a l’Argentina

José Roca

José Roca

El valor real del treball, dia a dia

Josep Borràs

Josep Borràs

La música com a pràctica, saber i dret de ciutadania

Jordi Masó

Jordi Masó

El pianista amb la il·lusió d’escriure

Isolda Sucarrats

Isolda Sucarrats

La primera presidenta de Minyons de Terrassa

Sentinelles espirituals del Vallès

Sentinelles espirituals del Vallès

La comunitat de monges del monestir de Santa Maria de Puiggraciós celebra 45 anys de la seva arribada al santuari, enlairat a un extrem dels Cingles del Bertí, al terme de Figaró-Montmany i pertanyent a la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès. Són una de les dues úniques comunitats monàstiques que queden al Vallès.

Si arriba el foc, estàs preparat?

Si arriba el foc, estàs preparat?

La Diputació de Barcelona reforça les mesures d’autoprotecció en urbanitzacions contra incendis forestals, amb franges perimetrals netes de vegetació

Mollet, bressol i capital de la  indústria de les dues rodes

Mollet, bressol i capital de la indústria de les dues rodes

El trajecte de la indústria de les motocicletes al Vallès té unes fites molt concretes que convé repassar per poder-ne patrimoniatzar el seu llegat i saber-hi veure tota la tradició atresorada

Museu al carrer: testimonis  de la societat industrial

Museu al carrer: testimonis de la societat industrial

El projecte del mNACTEC és una iniciativa participativa que reuneix fotografies i informació dels elements visuals, paisatgístics i corporatius de la societat industrial

Centre d’Observació de l’Univers:  a tocar del cel, des del Montsec

Centre d’Observació de l’Univers: a tocar del cel, des del Montsec

El Centre d'Observació de l'Univers (COU) constitueix l'equipament divulgatiu i educatiu del Parc Astronòmic Montsec (PAM) que acosta el visitant al món de l'astronomia i al medi natural del Montsec, establint un nexe d'unió entre turisme i ciència

Jordi Ribó: la mirada neta  d’un fotògraf

Jordi Ribó: la mirada neta d’un fotògraf

El fotògraf granollerí Jordi Ribó va barrejar-se amb els periodistes de TV3 durant els dies més tensos de la tardor passada. El resultat és una mirada franca de l’ànima dels informatius de TV3

Cinquanta anys del triomf  del Sabadell al campionat  d'Espanya d'handbol de primera

Cinquanta anys del triomf del Sabadell al campionat d'Espanya d'handbol de primera

Des de fa 25 anys, els membres de l'equip es troben cada sis mesos en un dinar per festejar aquella fita