A l’entrada de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell topem amb el popular Seat 600 donat per l’artista Joan Vilacasas el novembre de 2002 per la inauguració d’aquest espai del carrer de les Tres Creus. “Els primers quinze dies no paràvem de fer carnets”, recorda Pol Cruells, diplomat en biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona. “Fins aleshores la ciutat només disposava de la Biblioteca de la Caixa de Sabadell: una sala d’estudi amb obres de referència i llibres infantils, i on el carnet de préstec exigia que obrissis un compte a l’entitat”.
El Vapor Badia va permetre l’accés a la cultura de milers de persones amb un equip de professionals que feia una mica de tot. “Ensenyar a utilitzar diccionaris i enciclopèdies, ajudar a obrir un compte de correu electrònic..., una feina totalment vocacional”, descriu. Portava vuit anys a la Biblioteca de Catalunya i va acceptar el repte al Vapor Badia durant quatre anys. Seguidament va treballar en la planificació integral de cinc noves biblioteques, ja des de l’ajuntament sabadellenc, fins el 2011. La Xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell (Bims) disposa actualment d’uns fons de 309.761 volums, 116.865 dels quals al Vapor Badia.

Mestres i música a la xarxa
El seu oncle Bartomeu Cruells, periodista i escriptor, vinculat a la fundació sabadellenca La Mirada, va ser-ne una influència cabdal. La Guerra Civil havia truncat els estudis de bibliotecària de la seva àvia. Aprendre a catalogar documents i llibres al costat de Josep Benet al Centre d’Història Contemporània de Catalunya també va ser decisiu per a Pol Cruells. I una estada a l’Institut d’Estudis Nord-Americans li va fer entendre que encara estem molt lluny de la cultura del mecenatge. Després d’una dotzena d’anys a Sabadell, des del 2014 treballa novament a la Biblioteca de Catalunya, a la Secció de Música, on es té cura del patrimoni musical català i universal. “Preservem l’objecte, el contingut i la seva difusió. El document més antic que tenim és l’Acta de consagració de l’església de Sant Andreu de Tona, de l’any 889”. Hi ha incunables, i llibres antics de tot tipus, composicions d’Albéniz, Granados, Morera, Pedrell, de qui n’ha coordinat les diverses exposicions amb motiu del centenari de l’entitat. Des de la Secció de Música, sempre amb ganes d’aprendre, enllesteix la propera mostra del compositor avantguardista barceloní Jep Nuix. “Procurem que aquest patrimoni sigui accessible a través de la xarxa, gràcies al catàleg, però també a la digitalització d’originals”.
I vet aquí que les coses quan passen s’han aprofitar. Entusiasmat amb el patrimoni i els estudis musicals, Cruells viu de ben a prop l’esclat d’un nou conjunt: Els Amics de les Arts. Comença a fer-hi substitucions com a baixista l’any 2010 i una nit de gener de 2011 té l’honor de fer de teloner del popular grup al Palau de la Música. Va tenir la sort d’ocupar la feina de baixista, juntament amb el bateria Ramon Aragall. Fundat el 2005 a la Ciutat Comtal per quatre joves estudiants de Reus, Banyoles, Vidreres i Barcelona, Els Amics de les Arts “s’ho han guanyat tot amb esforç i constància. Una dècada després mantenen l’essència d’equip amb harmonia i el control de les coses”, afirma Cruells, que ha enregistrat tres discs amb aquesta formació, de gira aquest 2018 arreu dels Països Catalans.

‘Si ets de Sabadell’
El Vapor Badia disposa d’una bona col·lecció de publicacions locals i comarcals. Ambient d’estudi a l’espaiosa primera planta. Mantenir viu el vocabulari sabadellenc (rodal, badabadoc, clepsa) és cultura. Nascut al carrer del Vapor, el músic descriu aquells anys “sota un cel tenyit de plom i cendra, i el soroll hipnòtic dels telers”. L’avi Cruells era forner, provinent de Caldes de Montbui i va fundar el Crèdit Sabadell. L’avi Raurich va inventar un màquina d’inflar fil i en va patentar el procés químic. “Tothom amb quatre calés comprava telers. Aquell so sempre present a les petites naus em va acompanyar de jove quan deambulava per Sabadell”, recorda.
Pol Cruells va quedar impactat per les lluites veïnals, la transformació de l’Eix Macià i els concerts inspiradors de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet al racó del campanar. “Em vaig enamorar de la seva música”, diu de la mallorquina. I van arribar els primers conjunts amb els amics de l’Institut Joan Oliver (Estació Límit, Fang), amb hores d’assaig, el contrabaix, la mostra de bandes ‘Jove Rock’... Conjuntament amb Andreu Alay i Carles Belda es va incorporar a Blat Segat, formació de ball i música tradicional als noranta. “Amb ells vaig aprendre a llegir el públic, a ser conscient del lloc on actues i provar de guanyar-te’l”. El 2009 va publicar el disc ‘Respirar’, amb Nuar i va col·laborar amb Xavi Vidal i Esteve Sabater.
Mentre repassem els grups de Sabadell admirats per tants vallesans (La Madam, Bars, Tancat per Defunció, La Gran Aventura, BB Sin Sed, Blues H), sosté que “cal marcar una major distància amb Barcelona per a una escena vallesana pròpia, perquè no som ni Vic ni Girona”.
Soci de la Unió Excursionista de Sabadell (UES) des dels vuit anys, l’amor per la natura li va arriba de ben jove. “Recordo amb nostàlgia les marxes de regularitat, i els campaments d’estiu de la UES, on vam aprendre, entre moltes altres coses, a llegir els mapes de l’editorial Alpina”. És a la UES on va conèixer la seva dona, amb qui comparteix escalada esportiva, esquí de muntanya i la passió per La Mola, “el nostre pati del darrera”. Llargs estius amb els avis a la masia de La Roca, a la Vall d’Horta, on hi troba la tranquil·litat, prop del gorg i del molí, les pinedes i alzinars, amb l’olor de romaní, contemplant cuques de llum. Són els imaginaris tangibles del cantautor sabadellenc, persona sensible, ordenada, amatent. “El Vallès no arriba al mar per poc”, remarca.