Parlar castellà amb la boca oberta a la Garriga

Una torre d’estiueig –la Torre Bernadot a la novel·la– on, en la immediata postguerra, els més joves aprendran a jugar al tennis, al bridge, als escacs, al ping-pong i “a parlar el castellà de boca oberta de la bona societat catalana”. Abans, tal com reflecteix de passada un dels personatges de l’obra, en plena guerra del 1936-39, aquesta torre, una vegada annexionada pel comitè local, va funcionar com a menjador escolar per a nens refugiats i també per als del poble. A les acaballes del 1938 i principis del 1939, com altres torres i cases de la Garriga, també va passar a ser l’hostatge de soldats, molts d’ells de les Brigades Internacionals que s’havien resistit a abandonar Catalunya. Encara que és difícil de concretar, uns dos mil soldats voluntaris estaven concentrats a la població i voltants. Entre els militars brigadistes sobresortia Luigi Longo, conegut com Luigi “Gallo”, que va voler reconstituir un front internacional que havia d’ajudar les malmeses tropes de l’Ebre comandades per Juan Modesto Guilloto. Longo -que el 1964 substituiria Palmiro Togliatti com a secretari general del PCI-. El 21 de gener del 1939 Gallo va formar a la Garriga l’Agrupació de Forces Internacionals integrada per dos reagrupaments, un a les ordres del jueu polonès Torunczyk i l’altre a les ordres del txec Joseph Pavel. Aquesta agrupació va rebre el nom de la nova XV Brigada Internacional. Giuliano Pajetta, mà dreta de “Gallo” i comissari polític va comentar: “Va a sapere perché le hanno dato quel nome, che era quello degli anglo-americani della Lincoln”.¹
Antoni Turull a la novel·la de ficció La torre Bernadot parteix de la seva pròpia experiència juvenil i ens parla d’una part de la postguerra centrada en la seva família amb alguna mirada retrospectiva i el contrapunt de la Pè, la minyona filla del poble de Fontclara (La Garriga). També ens narra com s’assabenta, gairebé d’amagat, a la torre de les aigües de la casa, quina va ser la realitat dels habitants de la torre durant el conflicte bèl·lic, explicada a corre cuita pel masover renegaire. Una torre, metonímia de la realitat local, que havia tornat als seus antics propietaris i que un cop fumigada va voler reviure un pretès passat esplendorós sota la capa del feixisme imperant al país.

1: Ramella, Pietro: Dalla Despedida alla Resistenza, Roma: Ed. Aracne, 2012.

Una imatge de la Torre Creiell de la Garriga. Foto: Francesc Viñas