La torre Bernadot i la resistència

Antoni Turull va novel·lar la resistència antifeixista inspirat en la casa d’estiueig garriguenca coneguda com La Torre dels ocells, avui residència de gent gran

Francesc Viñas (text)

La Garriga modernista ha eclipsat les construccions d’estil noucentista i fins i tot racionalista que tenen en Xavier Turull un dels arquitectes més destacats. El teatre Patronat, el Casino, l’Escola Sant Lluís o la casa i hangar de Rosanes són exemples destacats de la seva obra garriguenca. Turull, que té obra a Barcelona i altres poblacions vallesanes, va morir el 1934 mentre manipulava petards per a la revetlla de Sant Joan. La seva vídua, Maria Creixell i el seus quatre fills van quedar sota la tutela de la família materna pertanyent a l’alta burgesia barcelonina. Una família que passava els estius a la seva torre garriguenca i de la qual la literatura anys després en va destacar el seu despotisme per mitjà de la visió d’un dels descendents directes.
Antoni Turull i Creixell (1933-1990), el fill petit, va ser poeta, novel·lista, traductor i assagista. Doctorat en filosofia pel Pontificium Athenaeum de Roma, aviat va abandonar la seva adscripció a l’Opus Dei i es va acostar cap a postulats més socials dins el marc ideològic de l’esquerra. Va ser un bon coneixedor de la poesia de Joan Oliver i del poeta cubà Nicolás Guillén, a més d’un gran activista cultural des de la Universitat de Bristol, on ensenyava literatura castellana i catalana. En aquesta universitat britànica va impulsar els estudis catalans, la qual cosa va permetre que Montserrat Roig o Francesc Parcerisas hi fessin estades com a lectors i posteriorment fos invitat com a professor el poeta Miquel Martí i Pol.

Un poble anomenat Fonclara
A banda de la seva obra poètica, plena de referències als poemaris i cançoners populars –tant en el fons com en la forma–, destaca d’Antoni Turull com a creador literari la seva novel·la La torre Bernadot, que va rebre el premi Sant Joan el 1985. En aquesta obra veiem com, en ple franquisme, una família de l’alta burgesia barcelonina fa valer el seu to aristocratitzant decadent a la seva torre d’estiueg del poble de Fontclara entre jocs de bridge, notícies econòmiques estrangeres i humiliacions al servei. Només se n’escapen alguns dels més joves –especialment l’autor–, que estaran més al costat de les minyones i el masover que entre altres coses els facilitaran el descobriment de l’amor. L’obra està dividida en tres parts que es corresponen amb tres punts de vista diferents.
La torre del títol literari no és altra que la de la família Creixell a la Ronda del Carril de la Garriga, avui residència geriàtrica. La descripció que en fa l’autor, tant de l’interior com de l’antic jardí i els seus elements classicitzants, la torre d’aigua i el gran reixat de la porta amb tots els voltants que de baixada condueixen al passeig i al balneari Blancafort són un material de base que ajuda a estructurar la trama de l’obra. Aquesta casa, can Creixell o la Torre dels Ocells, tal com era coneguda, va ser de les primeres que va reformar l’arquitecte Turull que li va atorgar un to afrancesat entre el conjunt d’edificis que compassen la via fèrria. Com altres arquitectes, va iniciar la seva carrera professional per un edifici familiar, la casa d’estiueig dels seus sogres, que per motius econòmics mai van veure amb bons ulls el casament de la seva filla Maria amb l’arquitecte. Una dona que sempre va estar dominada pel poder absolut de la seva mare i l‘entorn familiar tal com reflecteix la novel·la.
La torre Bernadot  i la resistència

Una imatge d’Antoni Turull amb Joan Oliver.

Antoni Turiull quan tenia dotze anys, a la Garriga. Foto: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Parlar castellà amb la boca oberta a la Garriga

Una torre d’estiueig –la Torre Bernadot a la novel·la– on, en la immediata postguerra, els més joves aprendran a jugar al tennis, al bridge, als escacs, al ping-pong i “a parlar el castellà de boca oberta de la bona societat catalana”. Abans, tal com reflecteix de passada un dels personatges de l’obra, en plena guerra del 1936-39, aquesta torre, una vegada annexionada pel comitè local, va funcionar com a menjador escolar per a nens refugiats i també per als del poble. A les acaballes del 1938 i principis del 1939, com altres torres i cases de la Garriga, també va passar a ser l’hostatge de soldats, molts d’ells de les Brigades Internacionals que s’havien resistit a abandonar Catalunya. Encara que és difícil de concretar, uns dos mil soldats voluntaris estaven concentrats a la població i voltants. Entre els militars brigadistes sobresortia Luigi Longo, conegut com Luigi “Gallo”, que va voler reconstituir un front internacional que havia d’ajudar les malmeses tropes de l’Ebre comandades per Juan Modesto Guilloto. Longo -que el 1964 substituiria Palmiro Togliatti com a secretari general del PCI-. El 21 de gener del 1939 Gallo va formar a la Garriga l’Agrupació de Forces Internacionals integrada per dos reagrupaments, un a les ordres del jueu polonès Torunczyk i l’altre a les ordres del txec Joseph Pavel. Aquesta agrupació va rebre el nom de la nova XV Brigada Internacional. Giuliano Pajetta, mà dreta de “Gallo” i comissari polític va comentar: “Va a sapere perché le hanno dato quel nome, che era quello degli anglo-americani della Lincoln”.1
Antoni Turull a la novel·la de ficció La torre Bernadot parteix de la seva pròpia experiència juvenil i ens parla d’una part de la postguerra centrada en la seva família amb alguna mirada retrospectiva i el contrapunt de la Pè, la minyona filla del poble de Fontclara (La Garriga). També ens narra com s’assabenta, gairebé d’amagat, a la torre de les aigües de la casa, quina va ser la realitat dels habitants de la torre durant el conflicte bèl·lic, explicada a corre cuita pel masover renegaire. Una torre, metonímia de la realitat local, que havia tornat als seus antics propietaris i que un cop fumigada va voler reviure un pretès passat esplendorós sota la capa del feixisme imperant al país.

1: Ramella, Pietro: Dalla Despedida alla Resistenza, Roma: Ed. Aracne, 2012.

Una imatge de la Torre Creiell de la Garriga. Foto: Francesc Viñas

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara