Carpeta Quan en dèiem estiuejantsQuan en dèiem estiuejants
Amb el tren com a motor, a finals del segle xix el Vallès va començar a viure la febre de l'estiueig senyorial, atret pels bons aires rurals i les aigües termals, que combinat amb les urbanitzacions populars dels anys setanta del segle passat ha configurat la comarca d'avui
De l’estiueig senyorial del XIX als xalets populars dels anys 70, de veïns actuals
La burgesia barcelonina atreta pels bons aires rurals i les aigües termals va iniciar el 1870 un canvi residencial temporal, amb el tren com a motor, que es va transformar i estendre amb la popularització del cotxe i les urbanitzacions del desarrollismo
De segona a primera residència
La fi de l’estiueig clàssic al Vallès és fruit de canvis socials profunds com la democratització de les vacances i l’expansió de la industrialització i la ciutat difusa
Tres mesos de vida regalada
La vida diària del gran estiuejant dels temps antics
L’empremta modernista de l’estiueig
El Vallès és farcit d’edificis d’arquitectes virtuosos, on destaquen Manuel J. Raspall i Eduard M. Balcells
Montcada i Reixac reviu l’esplendor de l’estiueig en una lluïda festa anual
Cada primer dissabte de juny la vila s’engalana per remuntar-se a l’atmosfera viscuda a finals del segle XIX
Una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu
La vila refugi d’estades saludables contra les epidèmies que assolaven Barcelona va fer de l’estiueig un fenomen social
La Garriga, estiueig termal des de Martí l’Humà
El monarca i el seu llarg seguici es van establir a la Garriga, atrets per les aigües termals, durant tot el mes de maig de l’any 1400
Caldes: de banyistes i estiuejants a veïns
Caldes de Montbui va ser la principal estació balneària de Catalunya a finals del segle XIX i Al segle XX van aflorar-hi diversos models d’estiueig
Sant Cugat, plaça pionera per a la “colònia veraniega” barcelonina des de l’any 1879
La carretera de la Rabassada i l’arribada dels Ferrocarrils Catalans van ser motors de les àrees urbanes de l’estiueig
La petjada senyorial de l’estiueig a Cerdanyola
El barri de Montflorit va ser batejat per l’escriptora empordanesa Caterina Albert, que hi va ser habitual des de finals dels anys vint
Bellaterra: ¿Zona d’estiueig, barri residencial, poble?
L’espai urbà nascut als anys trenta amb els Ferrocarrils Catalans va passar de ser de propietaris a veïns als anys setanta
Amb la fama de l’aire sa
Nicolau Usart i el Doctor Robert, dos noms propis que potencien l’efervescència de l’estiueig a Sant Feliu de Codines
El llarg conflicte per la terra a la Matadepera residencial
L’estiueig va ser el motor immobiliari inicial de la transformació urbanística del poble situat al peu de la Mola
Una gran torre d’estiueig per fora i per dins
Can Barbey, a la Garriga, és el prototip de l’arquitectura modernista de Manuel J. Raspall
Turisme rural, avant la lettre
Als anys 50 i 60 masies de pobles com Corró d’Amunt ja allotjaven estiuejants en una avançada del que se n’ha dit turisme rural, com mostren fotos d’àlbums familiars
La torre Bernadot i la resistència
Antoni Turull va novel·lar la resistència antifeixista inspirat en la casa d’estiueig garriguenca coneguda com La Torre dels ocells, avui residència de gent gran
L’Ametlla, el poble on els estiuejants donaven més diners que l’avellana
Actualment la meitat de la població del municipi viu en urbanitzacions
De Figaró al cel
L’any 1912 la població es doblava en arribar l’estiu
Rocafort, una colònia d’estiueig vallesana
El poble bagenc ha acollit tradicionalment una nombrosa colònia sabadellenca
Estius daurats, amb Kubala i els gegants de Sabadell
El poble de Monistrol de Calders, avui municipi del Moianès, és un dels llocs on, tradicionalment, han estiuejat moltes famílies de Sabadell