Quan en dèiem estiuejants

Amb el tren com a motor, a finals del segle xix el Vallès va començar a viure la febre de l'estiueig senyorial, atret pels bons aires rurals i les aigües termals, que combinat amb les urbanitzacions populars dels anys setanta del segle passat ha configurat la comarca d'avui

De l’estiueig senyorial del XIX  als xalets populars dels anys 70, de veïns actuals

De l’estiueig senyorial del XIX als xalets populars dels anys 70, de veïns actuals

La burgesia barcelonina atreta pels bons aires rurals i les aigües termals va iniciar el 1870 un canvi residencial temporal, amb el tren com a motor, que es va transformar i estendre amb la popularització del cotxe i les urbanitzacions del desarrollismo

 De segona a primera residència

De segona a primera residència

La fi de l’estiueig clàssic al Vallès és fruit de canvis socials profunds com la democratització de les vacances i l’expansió de la industrialització i la ciutat difusa

Tres mesos  de vida regalada

Tres mesos de vida regalada

La vida diària del gran estiuejant dels temps antics

L’empremta modernista de l’estiueig

L’empremta modernista de l’estiueig

El Vallès és farcit d’edificis d’arquitectes virtuosos, on destaquen Manuel J. Raspall i Eduard M. Balcells

Montcada i Reixac reviu l’esplendor de l’estiueig  en una lluïda festa anual

Montcada i Reixac reviu l’esplendor de l’estiueig en una lluïda festa anual

Cada primer dissabte de juny la vila s’engalana per remuntar-se a l’atmosfera viscuda a finals del segle XIX

Una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu

Una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu

La vila refugi d’estades saludables contra les epidèmies que assolaven Barcelona va fer de l’estiueig un fenomen social

La Garriga, estiueig termal des de Martí l’Humà

La Garriga, estiueig termal des de Martí l’Humà

El monarca i el seu llarg seguici es van establir a la Garriga, atrets per les aigües termals, durant tot el mes de maig de l’any 1400

Caldes: de banyistes  i estiuejants a veïns

Caldes: de banyistes i estiuejants a veïns

Caldes de Montbui va ser la principal estació balneària de Catalunya a finals del segle XIX i Al segle XX van aflorar-hi diversos models d’estiueig

Sant Cugat, plaça pionera  per a la “colònia veraniega” barcelonina des de l’any 1879

Sant Cugat, plaça pionera per a la “colònia veraniega” barcelonina des de l’any 1879

La carretera de la Rabassada i l’arribada dels Ferrocarrils Catalans van ser motors de les àrees urbanes de l’estiueig

La petjada senyorial  de l’estiueig a Cerdanyola

La petjada senyorial de l’estiueig a Cerdanyola

El barri de Montflorit va ser batejat per l’escriptora empordanesa Caterina Albert, que hi va ser habitual des de finals dels anys vint

Bellaterra: ¿Zona d’estiueig, barri residencial, poble?

Bellaterra: ¿Zona d’estiueig, barri residencial, poble?

L’espai urbà nascut als anys trenta amb els Ferrocarrils Catalans va passar de ser de propietaris a veïns als anys setanta

Amb la fama de l’aire sa

Amb la fama de l’aire sa

Nicolau Usart i el Doctor Robert, dos noms propis que potencien l’efervescència de l’estiueig a Sant Feliu de Codines

El llarg conflicte per la terra a la Matadepera residencial

El llarg conflicte per la terra a la Matadepera residencial

L’estiueig va ser el motor immobiliari inicial de la transformació urbanística del poble situat al peu de la Mola

Una gran torre d’estiueig per fora i per dins

Una gran torre d’estiueig per fora i per dins

Can Barbey, a la Garriga, és el prototip de l’arquitectura modernista de Manuel J. Raspall

Turisme rural, <i>avant la lettre</i>

Turisme rural, avant la lettre

Als anys 50 i 60 masies de pobles com Corró d’Amunt ja allotjaven estiuejants en una avançada del que se n’ha dit turisme rural, com mostren fotos d’àlbums familiars

La torre Bernadot  i la resistència

La torre Bernadot i la resistència

Antoni Turull va novel·lar la resistència antifeixista inspirat en la casa d’estiueig garriguenca coneguda com La Torre dels ocells, avui residència de gent gran

L’Ametlla, el poble on els  estiuejants donaven més  diners que l’avellana

L’Ametlla, el poble on els estiuejants donaven més diners que l’avellana

Actualment la meitat de la població del municipi viu en urbanitzacions

De Figaró al cel

De Figaró al cel

L’any 1912 la població es doblava en arribar l’estiu

Rocafort, una colònia  d’estiueig vallesana

Rocafort, una colònia d’estiueig vallesana

El poble bagenc ha acollit tradicionalment una nombrosa colònia sabadellenca

Estius daurats, amb Kubala  i els gegants de Sabadell

Estius daurats, amb Kubala i els gegants de Sabadell

El poble de Monistrol de Calders, avui municipi del Moianès, és un dels llocs on, tradicionalment, han estiuejat moltes famílies de Sabadell