Algunes fotografies de l’àlbum de la família Parera Bonany de Granollers, porten el segell d’un bon fotògraf, el farmacèutic Àngel Parera i Duran (1929-2014) i, sense voler-ho, anticipen l’ambient i l’atmosfera del que avui és el turisme rural.
Són escenes plàcides, de finals dels anys cinquanta i primers seixanta, que documenten el temps de vacances familiars compartides i adaptades a l’arquitectura i les activitats d’una casa de pagès tals com, les vinyes i la verema, els cavalls, els carros, la llet “de vaca”, els àpats amb molta gent a taula, la lectura, les passejades, la conversa o el punt de mitja a l’era, al costat del gran paller de can Suquet de Corró d’Amunt.
No s’hi veuen edificacions especialitzades com hotels, hostals o balnearis, més aviat són cases que s’han ampliat, i s’han adaptat els espais per millorar les condicions de les habitacions o de pisos petits. No gaire lluny, can Seguí, can Marge i cal Ferrer també acollien estiuejants vinguts de Barcelona o de Granollers.

Lleure estival que no era estiueig
Les fotografies fan evident que és una modalitat de lleure allunyat de l’estiueig de les aparences que al segle xviii Carlo Goldoni ja havia immortalitzat per al teatre amb la seva Trilogia de la Villeggiatura i que amb variacions de tot tipus s’havia de perpetuar en les colònies d’estiuejants, també les dels Vallesos.

Turisme de proximitat
De llavors ençà, aquella mena d’estiueig s’ha consolidat, fins al punt que avui dia hi ha cinc modalitats d’establiments tipificades: allotjament rural independent, casa de poble, casa de poble compartida, masia i masoveria. A Catalunya, l’any 2016 hi havia 18.938 places de turisme rural i la normativa que el regula puntualitza:
“(...) les característiques i els requisits d’aquesta tipologia d’allotjament responen a una oferta turística basada en la proximitat i autenticitat de l’oferta, la qual cosa obliga a garantir una atenció personalitzada i una relació directa i propera entre la persona titular i les persones usuàries. Per això, a més dels requisits de tranquil·litat i integració en el paisatge que cal exigir a aquest tipus d’establiments, també cal limitar l’explotació a un nombre màxim de places entre totes les modalitats, atès que aquesta mesura és necessària per garantir una relació pròxima i directa amb la persona titular de l’establiment.”
Va ser vorejant la utopia que l’escriptor i pensador mallorquí Gabriel Alomar (1873-1941) formulava la idea de la Catalunya-ciutat i que la Mancomunitat noucentista, en un temps rècord, va concretar i materialitzar en projectes de millora d’ampli abast. La garantia de mobilitat i comunicacions a partir de la xarxa de carreteres i la seva connectivitat amb el ferrocarril, el telèfon, l’optimització de l’aigua, la formació permanent de la pagesia, la construcció de biblioteques i escoles arreu del territori o els programes de cultura adreçats a les dones, van ser algunes de les realitzacions que volien superar les tensions entre tradició i modernitat.
Avui, les noves tecnologies han trencat totes les barreres de comunicació, i l’antic desequilibri camp-ciutat s’ha transformat. Els horts urbans i el coneixement que generen al seu voltant, els productes quilòmetre zero, la proximitat de les relacions, el reciclatge o l’aprofitament de recursos oblidats, són valors que provenen del món rural i malgrat que ocasionalment s’utilitzin de manera frívola, tothom sap que el futur de l'equilibri mediambinetal del planeta en depèn.