Carregat de romançosEl bombardeig de Granollers
Lletra de Jaume Arnella sobre el text de Lambert Botey i Berta Ventura al llibre Les cendres del silenci. Ben Aviat, l’enregistrarà amb el cor Sarabanda
Me’n vaig a la rieretaa regar les cols,
les cols i les xeruvies,
els naps i els fesols.
¿Qui em compra roses
del mes de maig?
¿Qui me les acaba?
Si no me’n vaig!
Cinc avions italians
de Mallorca l’enlairaven.
Era el 31 de maig,
quan el dia clarejava.
Cinc avions italians,
era el trenta-u de maig,
cinc avions italians.
Ja travessaven el mar
cap al Vallès enfilaven.
Amb una horeta de vol
Granollers sobrevolaven
Amb l’objectiu principal
de deixar inutilitzada
la central elèctrica
que al carrer del Rec s’alçava.
Ningú no es va assabentar
que aquells avions arribaven.
La gent que anava a comprar
feia cua a la Porxada.
Començava el bombardeig
sense sonar cap alarma.
Els rellotges, puntuals,
tots les nou i cinc marcaven.
Un minut de bombardeig,
minut que mai no acabava.
Les bombes que van tirar
set-cents quilos bons pesaven.
Dos-cents vint-i-quatre morts,
i de ferits, innombrables.
Edificis afectats:
Fonda Europa, la Porxada,
l’escola Lluís Castellà;
l’Hospital també hi quedava.
¿Qui em compra roses
del mes de maig?
¿Qui me les acaba?
Si no me’n vaig.
El resultat de l’atac
que un informe relatava
fou: objectiu principal
no tocat. I aquí s’acaba.
Maig, mil nou-cents trenta-vuit,
la primavera plorava.
I després, després de tot,
el silenci s’imposava.
El silenci s’imposava.
El silenci s’imposava.
El silenci.
