1922, carrer de Berenguer III. Aquesta és la cronologia i l’escenari de la primera referència documental sobre el món de les dues rodes a Mollet. Aquest carrer s’ha convertit en un dels principals eixos de creixement de la ciutat. És el vial que uneix el nucli històric amb l’estació de França, i al seu costat, no per casualitat, trobem les dues empreses més grans de la població: la Pelleria i Can Fàbregas. A més a més, es també el carrer de sortida cap al pont del Besòs (construït entre 1917-18) i d’allà a Martorelles, Sant Fost, Badalona... En l’escenari d’aquest nou Mollet, la població treballa a la fàbrica però manté, com a segona activitat, l’agricultura. Mollet esdevé un pol d’atracció de les poblacions veïnes, venen a treballar però també a comprar. Tot això suposa, per primera vegada, una necessitat generalitzada de mobilitat. Cal anar i venir a la fàbrica, als camps, a l’estació, a les poblacions veïnes... i la bicicleta esdevé un vehicle eficient i a l’abast de bona part de les butxaques de l’època.

Cicles Rabasa
Aquest és el negoci: de bicicletes, com el seu nom indica, i el cognom del seu propietari. Un negoci sorgit en el lloc i el moment adequats. Un lloc –el carrer de Berenguer III– de moda, amb vitalitat comercial i, el més important, un carrer de pas obligatori. En un moment que la bicicleta esdevé una necessitat creixent. Calen llocs per comprar-les, vendre-les, llogar-les, repara-les... i Simeó Rabasa Singla tindrà aquesta visió empresarial.
Rabasa és el pioner i també l’impulsor i promotor d’una llarga i extensa nissaga familiar relacionada amb el món de les dues rodes. L’any 1925, Rabasa i el seu cunyat –Vicenç Solà Pujol– s’associen per crear Cicles Rabasa i Solà, que ubicaran en els baixos de la casa dels Solà, a la plaça de l’Església.
Un any més tard, el 1926, Jaume Isern Plans obre, al mateix carrer de Berenguer III, el que serà el segon taller de bicicletes de Mollet: Cicles Isern, que tindrà continuïtat familiar amb Motos Isern, l’Escuderia Isern, el Moto Club Mollet i el Museu Isern de la Moto.
El 1929, Ramon Filbà Vidaló obre Cicles Filbà, a l’avinguda de Jaume I, l’altra gran eix viari i de serveis del Mollet de l’època. Un negoci familiar que a partir de 1947 es transformarà, de manera progressiva, en una armeria. El negoci comú de Rabasa i Solà el mantindran fins l’any 1931, quan decideixen separar-se per provar sort per separat. Rabasa marxarà a Martorelles i crearà Bicicletes Rabasa, i Solà continuarà a Mollet, amb el nom d’Indústria Ciclista Vicenç Solà.
Aquest mateix any, el 1931, Antonio Basolí Valls, també cunyat de Rabasa, obrirà un negoci de bicicletes, al mateix carrer de Berenguer III. Un altra negoci amb continuïtat familiar del qual sorgiran, entre d’altres, les botigues i la foneria Basolí.
Primer, Rabasa (1922), Solà (1925), Isern (1926), Filbà (1929) i Basolí (1931) i, més tard, Enrich (1941) i Escuin (1958) són noms de referència obligada en la història del pedal a Mollet. En els seus tallers es vendran, es llogaran, es compraran i es repararan bicicletes. El seu enginy i l’esperit de superació els portarà, en alguns casos, a muntar bicicletes amb marca pròpia i, en d’altres, a fabricar recanvis i components per a altres empreses de bicis i també de motos.

Substitució per vehicles amb motor
A partir de la dècada de 1950, els vehicles de dues rodes amb motor començaran a substituir les bicicletes. Rabasa, per un costat, i Solà, per l’altra, no deixaran perdre aquesta oportunitat. Uns anys abans, el 1944, Simeó Rabasa s’havia associat amb el seu germà Josep, Pepitu, i el 1949 treuen el primer velomotor. El 1950, l’empresa canvia de raó social i es converteix en Nacional Motor, SA, que fabricarà les motos Derbi. En el cas de Vicenç Solà, l’any 1954 apareixen els primers velomotors que llueixen la marca Ducson. A partir de 1957 l’empresa passarà a dir-se Indústria Ciclista Solà SA (ICSSA). Ambdues marques iniciaran una etapa d’esplendor que les portarà a èxits comercials i al més alt nivell en el món de la competició, en una època en què les curses no només aportaven prestigi sinó que també servien per provar els motors que després fabricarien en sèrie.
En l’àmbit baixvallesà, cal esmentar la iniciativa empresarial del perpetuenc Arcadi Dunjó Berta, al darrera del qual trobem les marques Dunjó (1951-1968), Dunjó-Castells (1957) i Dusco (1957). Dunjó, més enllà de produir alguns velomotors i escúters, va destacar en la fabricació de motors auxiliars i sobretot sidecars.
En el context dels anys cinquanta, gràcies a la progressiva reactivació de l’economia –després de la Guerra Civil i la postguerra– i de l’inici de la fabricació de motos per part de Rabasa i Solà, les empreses molletanes de components viuran una etapa d’esplendor, que es mantindrà fins a la dècada de 1970. Indústria Ciclista Vicenç Solà, Tallers Dentí, Indústries Jama (Jaurrieta i Manau), Indústries Jaurrieta, Indústries Mansar (Manils i Sarto), Tallers Serga, Tallers Rierge (Riera i Erra), Planxisteria Gómez, Mobal, Foneria dels Germans Vilà, Foneria d’Antonio Basolí... i així fins a una cinquantena de noms faran que Mollet esdevingui la capital de la indústria auxiliar de les dues rodes. A tocar, Martorelles també aglutinarà un bon nombre d’empreses, com és el cas de Fainsa, Manau, Comercial Pous (Ideal)... Aquesta indústria auxiliar treballarà per a les marques principals del moment (Derbi, Sanglas, Montesa, Bultaco, Ossa...), també per a la indústria de l’automòbil (Seat), i entraran en el mercat europeu.
Aviat però la indústria de la moto començarà a tenir competidors importants. Primer, l’automòbil –sobretot el Seat 600, que durant la dècada de 1960 va ser un superèxit de vendes–, més tard, a partir de l’any 1970, la progressiva liberalització del mercat espanyol –fins a les hores del tot proteccionista– i, finalment, l’entrada, a partir de la dècada de 1980, de les marques de motos japoneses.

Anys complexos
L’any 1970, Derbi separa la producció de bicicletes de la de motos. Bicicletes Rabasa tornarà a Mollet, al polígon industrial de Can Prat, al capdavant de la Margarida Rabasa –filla de Simeó Rabasa– i el seu marit Dante Adami. La producció de motos continuarà a Martorelles i, a partir de 1976, Andreu Rabasa substituirà al seu pare Simeó en la direcció de l'empresa.
Malgrat la competència ferotge de finals de la dècada de 1970, Mecatecno obrirà portes, primer a Martorelles (1978-1983) i després a Lliçà de Vall (1983-1998), amb una aposta innovadora i especialitzada centrada en el mercat infantil. L’impulsor d’aquest iniciativa: Jordi Rabasa, fill de Josep Rabasa.El 2011 es recupera la marca i es tornen a fabricar motocicletesde trial per a nens, ara elèctriques, a Martorelles.
A la dècada de 1980 les marques catalanes viuran una crisi molt greu. Ducson fabricarà motos fins el 1988 i, després, es mantindrà com a indústria de components fins l’any 2000, quan l’empresa tancarà.
Derbi sobreviurà a la crisi dels vuitanta gràcies a l’especialització en la fabricació de ciclomotors i motocicletes de baixa cilindrada, amb un costos de producció molt més baixos. L’any 1987 arribarà a un acord d’importació i distribució amb Kawasaki i, més tard –el 2001–, serà absorbida per Piaggio, que tancarà portes el 2013. Bicicletes Rabasa havia tancat l’any 1996 per bé que, el 2011, Albert Adami reprendrà la producció, amb el nom de RabasaCycle, en un taller situat en el mateix carrer on feia vuitanta-nou anys que tot havia començat: el carrer de Berenguer III.
Arribats a les dècades de 1990-2000, malgrat la situació generalitzada de crisi, el Baix Vallès continuarà liderant la fabricació de motos. En aquest territori, a més a més de Derbi i Mecatecno, s’hi estableixen algunes marques importants com Yamaha (1985-2011) a Palau Solidà i Plegamans i Honda (2000-2010) a Santa Perpètua de Mogoda.
Malgrat que avui ja no es fabriquen motos a Mollet, la indústria auxiliar encara és present. Nadsa, creada l’any 1973, distribueix a tot el món –mitjançant la marca Shad– maletes, seients i altres components. Un altre cas que cal destacar és el de la martorenllencaFainsa, creada l’any 1935 per Aleix Singla Vila –oncle de Simeó Rabasa–, que ha esdevingut una de les empreses líders a nivell mundial en la fabricació de seients per a diferents mitjans de transport, sobretot trens i autobusos. També la martorellenca Comercial Pous (Ideal) continua el negoci ara a Granollers.