Mollet, bressol i capital de la indústria de les dues rodes

El trajecte de la indústria de les motocicletes al Vallès té unes fites molt concretes que convé repassar per poder-ne patrimoniatzar el seu llegat i saber-hi veure tota la tradició atresorada

Jordi Bertran (text)

1922, carrer de Berenguer III. Aquesta és la cronologia i l’escenari de la primera referència documental sobre el món de les dues rodes a Mollet. Aquest carrer s’ha convertit en un dels principals eixos de creixement de la ciutat. És el vial que uneix el nucli històric amb l’estació de França, i al seu costat, no per casualitat, trobem les dues empreses més grans de la població: la Pelleria i Can Fàbregas. A més a més, es també el carrer de sortida cap al pont del Besòs (construït entre 1917-18) i d’allà a Martorelles, Sant Fost, Badalona... En l’escenari d’aquest nou Mollet, la població treballa a la fàbrica però manté, com a segona activitat, l’agricultura. Mollet esdevé un pol d’atracció de les poblacions veïnes, venen a treballar però també a comprar. Tot això suposa, per primera vegada, una necessitat generalitzada de mobilitat. Cal anar i venir a la fàbrica, als camps, a l’estació, a les poblacions veïnes... i la bicicleta esdevé un vehicle eficient i a l’abast de bona part de les butxaques de l’època.

Cicles Rabasa
Aquest és el negoci: de bicicletes, com el seu nom indica, i el cognom del seu propietari. Un negoci sorgit en el lloc i el moment adequats. Un lloc –el carrer de Berenguer III– de moda, amb vitalitat comercial i, el més important, un carrer de pas obligatori. En un moment que la bicicleta esdevé una necessitat creixent. Calen llocs per comprar-les, vendre-les, llogar-les, repara-les... i Simeó Rabasa Singla tindrà aquesta visió empresarial.
Rabasa és el pioner i també l’impulsor i promotor d’una llarga i extensa nissaga familiar relacionada amb el món de les dues rodes. L’any 1925, Rabasa i el seu cunyat –Vicenç Solà Pujol– s’associen per crear Cicles Rabasa i Solà, que ubicaran en els baixos de la casa dels Solà, a la plaça de l’Església.
Un any més tard, el 1926, Jaume Isern Plans obre, al mateix carrer de Berenguer III, el que serà el segon taller de bicicletes de Mollet: Cicles Isern, que tindrà continuïtat familiar amb Motos Isern, l’Escuderia Isern, el Moto Club Mollet i el Museu Isern de la Moto.
El 1929, Ramon Filbà Vidaló obre Cicles Filbà, a l’avinguda de Jaume I, l’altra gran eix viari i de serveis del Mollet de l’època. Un negoci familiar que a partir de 1947 es transformarà, de manera progressiva, en una armeria. El negoci comú de Rabasa i Solà el mantindran fins l’any 1931, quan decideixen separar-se per provar sort per separat. Rabasa marxarà a Martorelles i crearà Bicicletes Rabasa, i Solà continuarà a Mollet, amb el nom d’Indústria Ciclista Vicenç Solà.
Aquest mateix any, el 1931, Antonio Basolí Valls, també cunyat de Rabasa, obrirà un negoci de bicicletes, al mateix carrer de Berenguer III. Un altra negoci amb continuïtat familiar del qual sorgiran, entre d’altres, les botigues i la foneria Basolí.
Primer, Rabasa (1922), Solà (1925), Isern (1926), Filbà (1929) i Basolí (1931) i, més tard, Enrich (1941) i Escuin (1958) són noms de referència obligada en la història del pedal a Mollet. En els seus tallers es vendran, es llogaran, es compraran i es repararan bicicletes. El seu enginy i l’esperit de superació els portarà, en alguns casos, a muntar bicicletes amb marca pròpia i, en d’altres, a fabricar recanvis i components per a altres empreses de bicis i també de motos.

Substitució per vehicles amb motor
A partir de la dècada de 1950, els vehicles de dues rodes amb motor començaran a substituir les bicicletes. Rabasa, per un costat, i Solà, per l’altra, no deixaran perdre aquesta oportunitat. Uns anys abans, el 1944, Simeó Rabasa s’havia associat amb el seu germà Josep, Pepitu, i el 1949 treuen el primer velomotor. El 1950, l’empresa canvia de raó social i es converteix en Nacional Motor, SA, que fabricarà les motos Derbi. En el cas de Vicenç Solà, l’any 1954 apareixen els primers velomotors que llueixen la marca Ducson. A partir de 1957 l’empresa passarà a dir-se Indústria Ciclista Solà SA (ICSSA). Ambdues marques iniciaran una etapa d’esplendor que les portarà a èxits comercials i al més alt nivell en el món de la competició, en una època en què les curses no només aportaven prestigi sinó que també servien per provar els motors que després fabricarien en sèrie.
En l’àmbit baixvallesà, cal esmentar la iniciativa empresarial del perpetuenc Arcadi Dunjó Berta, al darrera del qual trobem les marques Dunjó (1951-1968), Dunjó-Castells (1957) i Dusco (1957). Dunjó, més enllà de produir alguns velomotors i escúters, va destacar en la fabricació de motors auxiliars i sobretot sidecars.
En el context dels anys cinquanta, gràcies a la progressiva reactivació de l’economia –després de la Guerra Civil i la postguerra– i de l’inici de la fabricació de motos per part de Rabasa i Solà, les empreses molletanes de components viuran una etapa d’esplendor, que es mantindrà fins a la dècada de 1970. Indústria Ciclista Vicenç Solà, Tallers Dentí, Indústries Jama (Jaurrieta i Manau), Indústries Jaurrieta, Indústries Mansar (Manils i Sarto), Tallers Serga, Tallers Rierge (Riera i Erra), Planxisteria Gómez, Mobal, Foneria dels Germans Vilà, Foneria d’Antonio Basolí... i així fins a una cinquantena de noms faran que Mollet esdevingui la capital de la indústria auxiliar de les dues rodes. A tocar, Martorelles també aglutinarà un bon nombre d’empreses, com és el cas de Fainsa, Manau, Comercial Pous (Ideal)... Aquesta indústria auxiliar treballarà per a les marques principals del moment (Derbi, Sanglas, Montesa, Bultaco, Ossa...), també per a la indústria de l’automòbil (Seat), i entraran en el mercat europeu.
Aviat però la indústria de la moto començarà a tenir competidors importants. Primer, l’automòbil –sobretot el Seat 600, que durant la dècada de 1960 va ser un superèxit de vendes–, més tard, a partir de l’any 1970, la progressiva liberalització del mercat espanyol –fins a les hores del tot proteccionista– i, finalment, l’entrada, a partir de la dècada de 1980, de les marques de motos japoneses.

Anys complexos
L’any 1970, Derbi separa la producció de bicicletes de la de motos. Bicicletes Rabasa tornarà a Mollet, al polígon industrial de Can Prat, al capdavant de la Margarida Rabasa –filla de Simeó Rabasa– i el seu marit Dante Adami. La producció de motos continuarà a Martorelles i, a partir de 1976, Andreu Rabasa substituirà al seu pare Simeó en la direcció de l'empresa.
Malgrat la competència ferotge de finals de la dècada de 1970, Mecatecno obrirà portes, primer a Martorelles (1978-1983) i després a Lliçà de Vall (1983-1998), amb una aposta innovadora i especialitzada centrada en el mercat infantil. L’impulsor d’aquest iniciativa: Jordi Rabasa, fill de Josep Rabasa.El 2011 es recupera la marca i es tornen a fabricar motocicletesde trial per a nens, ara elèctriques, a Martorelles.
A la dècada de 1980 les marques catalanes viuran una crisi molt greu. Ducson fabricarà motos fins el 1988 i, després, es mantindrà com a indústria de components fins l’any 2000, quan l’empresa tancarà.
Derbi sobreviurà a la crisi dels vuitanta gràcies a l’especialització en la fabricació de ciclomotors i motocicletes de baixa cilindrada, amb un costos de producció molt més baixos. L’any 1987 arribarà a un acord d’importació i distribució amb Kawasaki i, més tard –el 2001–, serà absorbida per Piaggio, que tancarà portes el 2013. Bicicletes Rabasa havia tancat l’any 1996 per bé que, el 2011, Albert Adami reprendrà la producció, amb el nom de RabasaCycle, en un taller situat en el mateix carrer on feia vuitanta-nou anys que tot havia començat: el carrer de Berenguer III.
Arribats a les dècades de 1990-2000, malgrat la situació generalitzada de crisi, el Baix Vallès continuarà liderant la fabricació de motos. En aquest territori, a més a més de Derbi i Mecatecno, s’hi estableixen algunes marques importants com Yamaha (1985-2011) a Palau Solidà i Plegamans i Honda (2000-2010) a Santa Perpètua de Mogoda.
Malgrat que avui ja no es fabriquen motos a Mollet, la indústria auxiliar encara és present. Nadsa, creada l’any 1973, distribueix a tot el món –mitjançant la marca Shad– maletes, seients i altres components. Un altre cas que cal destacar és el de la martorenllencaFainsa, creada l’any 1935 per Aleix Singla Vila –oncle de Simeó Rabasa–, que ha esdevingut una de les empreses líders a nivell mundial en la fabricació de seients per a diferents mitjans de transport, sobretot trens i autobusos. També la martorellenca Comercial Pous (Ideal) continua el negoci ara a Granollers.
Mollet, bressol i capital de la  indústria de les dues rodes

El carrer de Berenguer III, a la dècada de 1930. Foto: Martí Moretó Puigdomènech.

Antonio Basolí, en una gimcana a Santa Perpètua de Mogoda, l'any 1950. Pilota un SRS, el primer ciclomotor fabricat per Rabasa i precursor de la marca Derbi. Foto: família Basolí Ferret.

Jaume Isern al taller del carrer de Berenguer III, a la dècada de 1950. Foto: família Isern Abril.

Mollet abans del 1910, com es pot deduir per la inexistència del rellotge del campanar. Foto: família Basolí Ferret. família Tarrés Franch

L'any 1963, Derbi celebra la fabricació de la moto número 1.000. Benedicció d'una Derbi 90 cc. Foto: família Rabasa Negre.

A sobre, filera de motocicletes Ducson Reprís, a la fàbrica de Mollet, l'any 1960. Foto: Josep Solà Rabasa.

Margarida Rabasa Singla, germana de Simeó, en bicicleta pel carrer de Berenguer III, a la dècada de 1920. Foto: família Basolí Ferret.

La botiga Basolí l’any 1957. El vehicle que hi ha estacionat al davant és un prototip d’automòbil fabricat, per Josep Rabasa, a partir d'una Derbi 250 cc . Foto: família Basolí Ferret.

L’inici de tot plegat

Tot té un inici. En el cas de les motocicletes catalanes l’any 1903, a Barcelona, Miquel Villalbí prova, amb èxit, la motocicleta que acaba de construir, després de dos anys de feina i de manera totalment artesanal, al seu taller del passeig de Colom. En fabricarà cinc unitats més que vendrà a 1.200 ptes.
Entretant, a Mollet del Vallès, l’enginy mecànic de Villalbí queda ben lluny de la realitat, les necessitats i les possibilitats dels molletans i molletanes. El mateix any 1903, la població té poc més de 2.000 habitants que viuen sobretot de la terra. Ben aviat però, aquesta situació canviarà de manera sobtada, ja que la població farà un pas ferm, decidit i irreversible cap a la industrialització. A mitjan de la dècada de 1910. Per primera vegada, l’activitat industrial supera, com a primera font de recursos econòmics, l’agricultura. Només entre les tres empreses més grans –la Pelleria i les tèxtils Can Fàbregas i Can Mulà– hi treballen més de 1.000 obrers, en un Mollet de 3.000 habitants. Això comporta la necessitat de mà d’obra de les poblacions veïnes i també el creixement demogràfic i urbanístic de Mollet, que veu com, per primera vegada, s’edifica més enllà del rovell de l’ou, és a dir, de la sagrera medieval i el seu entorn immediat.

La Villalbí que es pot veure a Terrassa, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, després d’una curosa restauració. Foto: Joan Carles Orengo Casino.

Ducson, la gran desconeguda

L’any 1961, amb només 14 anys, el jove Ángel Nieto –la futura llegenda de Derbi– marxa, en busca de feina, de la població madrilenya de Vallecas i arriba a Barcelona amb una DucsonRepris, el model més emblemàtic d’aquesta marca genuïnament molletana. Una marca de reconegut prestigi per la fiabilitat de la mecànica, la sorprenent rapidesa i l’acurada estètica dels models; i també pels excel·lents resultats obtinguts en el món de la competició.m Amb el pas del anys les Ducson cauran en l’oblit però encara avui són considerades peces de culte pels estudiosos de la motocicleta clàssica.
Al darrera de la marca de velomotors i ciclomotors Ducson (1954-1988) trobem una empresa amb una llarga trajectòria: Indústria Ciclista Solà (1925-2000). Una empresa que, més enllà del període de fabricació de les Ducson, centrarà el seu negoci en la fabricació de components, sobretot per a la indústria de les dues rodes i l’automòbil, fins al punt d’arribar a liderar el mercat català i espanyol i exportar arreu d’Europa.
L’any 1954, apareixen els primers velomotors que llueixen la marca Ducson. El conjunt del bastidor és fabricat a Mollet però els motors auxiliarsque incorporen són d’altres marques.
L’any 1957, entren en el món de la competició amb l’objectiu de provar un motor de fabricació pròpia. És l’inici d’un excepcional palmarès (111 victòries) en només 7 anys decompetició (1957-1964). Les Ducson seran les grans triomfadores de totes les curses de petita cilindrada, no només a nivell català sinó també a les curses que es van córrer a Espanya, França, Regne Unit i Marroc. Entre els principals pilots de la marca hi destaquen Pere Auradell, Ricard Fargas, César Gracia, Cesarín, i Ramon Torras. En aquella època, com no podia ser d’altra manera, la rivalitat entre Ducson i Derbi era gran però els de Mollet tenien un equip més competitiu i unes màquines més ràpides i estables que no pas els de Martorelles.
L’any 1958, presenten la Ducson Turisme, el primer ciclomotor amb motor propi. L’any 1960, gràcies a l’experiència adquirida en el món de la competició, arribarà la revolucionària i rapidíssima DucsonRepris, un prodigi tecnològic de l’època que, amb un motor de 49 cc, arribava als 80 km/h. L’any 1964, el negoci funciona bé –hi treballen més d’un centenar d’empleats– però un incendi fortuït canviarà, de manera irreversible, el rumb de l’empresa.
L’any 1988 deixen de produir ciclomotors però continua la fabricació de components fins l’any 2000.
Avui, malgrat el pas del temps, les naus i la maquinària de la Ducson –situades al bell mig de Mollet, entre la plaça de l’Església i el carrer de Portugal– es mantenen com una instantània congelada en el temps.

El pilot de Ducson Cesarín al XVIII Premi internacional de Madrid de l’any 1962. Foto: César Gracia Samper.

Tres iniciatives per salvaguardar la memòria

2008. Josep Isern, incansable promotor del motociclisme, funda, a Mollet del Vallès, el Museu Isern de la Moto. Una iniciativa museística privada que permet fer un recorregut per la història de la motocicleta i el motociclisme català. El Museu posa èmfasi en els vincles industrials –però també emotius i sentimentals– de Mollet i el Baix Vallès amb el món de les dues rodes. Hi destaquen els espais dedicats a les duesgrans marques del territori–Derbi i Ducson–,amb valuosos exemplars cedits per les famílies Rabasa i Solà. Cal també destacar els espais expositius dedicats al fundador de la nissaga Isern (Jaume Isern); l’Escuderia Isern; el pilot lliçanencPere Pi, campió de motocròs, velocitat i trial; i, el seu fill, Ot Pi, considerat el millor pilot de la història de biketrial. Informació i visites concertades museuisern@gmail.com.

2015. L’Ajuntament de Martorelles, mitjançant la coordinació de l’Arxiu Municipal i la realització de SabemCom, presenta el documental Tots som Derbi. La fàbrica de les emocions. Un document audiovisual d’excepció que recull el testimoniatge d’una trentena de treballadors en el mateix recinte industrial tot just abans del tancament definitiu.
www.martorelles.cat/temes/arxiu.

2018. L’Ajuntament de Mollet del Vallès, mitjançant el Centre d’Estudis Molletans, presenta el volum 33 de la revista-llibre Notes, que recull el monogràfic La indústria de la bici i la moto a Mollet. Un monogràfic que se centra sobretot en aspectes fins ara inèdits, que posen de manifest la rellevància d’aquesta indústria per a ciutat, el Baix Vallès i el país en general.
www.molletvalles.cat/cem

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara