Estius daurats, amb Kubala i els gegants de Sabadell
El poble de Monistrol de Calders, avui municipi del Moianès, és un dels llocs on, tradicionalment, han estiuejat moltes famílies de Sabadell
Manel Camps i Bósser
(text)
, Joan Ballester i Castellet (fotografies)
Situat a gairebé cinc-cents metres d’alçada, al peu de la carretera que uneix Sabadell amb Prats del Lluçanès, Monistrol de Calders ofereix un atractiu indiscutible per a tots aquells que volen gaudir d’un entorn saludable i tranquil, enmig de la natura i a tocar dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Només trenta-tres quilòmetres separen Monistrol de Calders de Sabadell. La B-124 que hi porta és molt revirada i travessa també les poblacions de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. És una ruta clàssica del ciclisme d’esmorzar del cap de setmana i dels ral·lis automobilístics amb més tradició a casa nostra (Catalunya, 2000 Viratges, Llana...). Aquesta proximitat ha permès que molts sabadellencs hagin combinat sempre l’estiueig amb la feina a la ciutat. Allò tan habitual de deixar els fills a Monistrol, un cop s’inicien les vacances escolars el juny –sovint amb els avis–, mentre que els pares continuen treballant a Sabadell i, en molts casos, van i vénen fins que ells fan vacances també.
Amb uns set-cents habitants censats, l’atractiu monistrolenc té molt a veure amb les possibilitats de fer salut que ofereix aquesta població a tots aquells que busquen la calma de la vida de poble i un indret on l’aigua i la bona menja han estat elements distintius. El municipi, en què conflueixen tres rieres, té trenta-sis fonts i dos coneguts establiments de restauració: la Fonda Rubell i la Fonda El Solà. A la Fonda Rubell s’hi va hostatjar Ladislao Kubala per refer-se d’una greu afecció pulmonar i de la Masia El Solà n’ha sortit el cuiner Nando Jubany.
Bells records
El record dels meus estius d’infantesa i adolescència a Monistrol de Calders són sempre entranyables. L’avi, Joan Camps Figueras, fill de la Creu Alta (Sabadell) i empresari tèxtil del ram de l’aigua, hi va comprar una casa centenària de poble avall, perquè a Monistrol cal diferenciar bé el poble amunt del poble avall. El poble avall és el més pròxim al riu, el més vell, i el poble amunt és el més pròxim a l’església de Sant Feliu.
Va comprar la casa a finals dels anys quaranta i la va fer condicionar per passar-hi els estius. Era una casa gran en la qual hi cabíem tots: els besavis, els avis, els pares i nosaltres els fills. Ens hi estàvem des de Sant Lluís fins a primers d’octubre, quan tornàvem a escola. Algun cop, hi viatjàvem amb la Vallesana, des de Sabadell, amb els avis, i els caps de setmana s’hi afegien els pares. Més d’una vegada, el trajecte entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders el fèiem sols amb el xofer.
Eren estius daurats al sol, de matins al riu, banyant-nos, i de tardes de pa amb vi i sucre i caminada fins a la font del collet, la Pahissa o l’ermita de Sant Pere Màrtir. O a l’hort del Cándido a menjar tomàquets de les tomaqueres. De llargues estones també al costat dels més grans escoltant-los conversar i de capvespres de llamps i trons jugant a cartes quan l’estiu s’esmunyia. Sempre poble avall, només anàvem poble amunt per comprar, per anar a missa el diumenge o per veure algun partit de futbol al camp de la Monistrolenca. O per la Festa Major, a primers d’agost, per escoltar Rudy Ventura o Los 4 de la Torre a les llotges del cafè de dalt.
Un any, l’avi va fer pujar a Monistrol els gegants i capgrossos de Sabadell. Els van transportar amb el camió de la fàbrica i va ser un esdeveniment increïble, perquè la canalla del poble no els havia vist mai. Josep Ballester Castellet, també sabadellenc, ho va immortalitzar amb la seva càmera de fotografiar. L’avi també va voler contribuir a la recuperació de Laszlo Kubala i va pagar la copa que van disputar-se la Monistrolenca, reforçada amb l’estrella blaugrana, i el CF Artés. Era l’agost de 1953 i, lògicament, va guanyar l’equip local. Kubala va marcar sis gols.
Carpeta Quan en dèiem estiuejants
