Estius daurats, amb Kubala i els gegants de Sabadell

El poble de Monistrol de Calders, avui municipi del Moianès, és un dels llocs on, tradicionalment, han estiuejat moltes famílies de Sabadell

Manel Camps i Bósser (text) , Joan Ballester i Castellet (fotografies)

Situat a gairebé cinc-cents metres d’alçada, al peu de la carretera que uneix Sabadell amb Prats del Lluçanès, Monistrol de Calders ofereix un atractiu indiscutible per a tots aquells que volen gaudir d’un entorn saludable i tranquil, enmig de la natura i a tocar dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Només trenta-tres quilòmetres separen Monistrol de Calders de Sabadell. La B-124 que hi porta és molt revirada i travessa també les poblacions de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. És una ruta clàssica del ciclisme d’esmorzar del cap de setmana i dels ral·lis automobilístics amb més tradició a casa nostra (Catalunya, 2000 Viratges, Llana...). Aquesta proximitat ha permès que molts sabadellencs hagin combinat sempre l’estiueig amb la feina a la ciutat. Allò tan habitual de deixar els fills a Monistrol, un cop s’inicien les vacances escolars el juny –sovint amb els avis–, mentre que els pares continuen treballant a Sabadell i, en molts casos, van i vénen fins que ells fan vacances també.
Amb uns set-cents habitants censats, l’atractiu monistrolenc té molt a veure amb les possibilitats de fer salut que ofereix aquesta població a tots aquells que busquen la calma de la vida de poble i un indret on l’aigua i la bona menja han estat elements distintius. El municipi, en què conflueixen tres rieres, té trenta-sis fonts i dos coneguts establiments de restauració: la Fonda Rubell i la Fonda El Solà. A la Fonda Rubell s’hi va hostatjar Ladislao Kubala per refer-se d’una greu afecció pulmonar i de la Masia El Solà n’ha sortit el cuiner Nando Jubany.

Bells records
El record dels meus estius d’infantesa i adolescència a Monistrol de Calders són sempre entranyables. L’avi, Joan Camps Figueras, fill de la Creu Alta (Sabadell) i empresari tèxtil del ram de l’aigua, hi va comprar una casa centenària de poble avall, perquè a Monistrol cal diferenciar bé el poble amunt del poble avall. El poble avall és el més pròxim al riu, el més vell, i el poble amunt és el més pròxim a l’església de Sant Feliu.
Va comprar la casa a finals dels anys quaranta i la va fer condicionar per passar-hi els estius. Era una casa gran en la qual hi cabíem tots: els besavis, els avis, els pares i nosaltres els fills. Ens hi estàvem des de Sant Lluís fins a primers d’octubre, quan tornàvem a escola. Algun cop, hi viatjàvem amb la Vallesana, des de Sabadell, amb els avis, i els caps de setmana s’hi afegien els pares. Més d’una vegada, el trajecte entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders el fèiem sols amb el xofer.
Eren estius daurats al sol, de matins al riu, banyant-nos, i de tardes de pa amb vi i sucre i caminada fins a la font del collet, la Pahissa o l’ermita de Sant Pere Màrtir. O a l’hort del Cándido a menjar tomàquets de les tomaqueres. De llargues estones també al costat dels més grans escoltant-los conversar i de capvespres de llamps i trons jugant a cartes quan l’estiu s’esmunyia. Sempre poble avall, només anàvem poble amunt per comprar, per anar a missa el diumenge o per veure algun partit de futbol al camp de la Monistrolenca. O per la Festa Major, a primers d’agost, per escoltar Rudy Ventura o Los 4 de la Torre a les llotges del cafè de dalt.
Un any, l’avi va fer pujar a Monistrol els gegants i capgrossos de Sabadell. Els van transportar amb el camió de la fàbrica i va ser un esdeveniment increïble, perquè la canalla del poble no els havia vist mai. Josep Ballester Castellet, també sabadellenc, ho va immortalitzar amb la seva càmera de fotografiar. L’avi també va voler contribuir a la recuperació de Laszlo Kubala i va pagar la copa que van disputar-se la Monistrolenca, reforçada amb l’estrella blaugrana, i el CF Artés. Era l’agost de 1953 i, lògicament, va guanyar l’equip local. Kubala va marcar sis gols.
Estius daurats, amb Kubala  i els gegants de Sabadell

Una imatge de la canalla, de bòlid amb els gegants.

Lesionat o no, Kubala va jugar a Monistrol

Per prescripció mèdica del Dr. Recasens, el jugador del Barça va recloure’s a Monistrol de Calders per refer-se d’un “proceso infiltrante del glóbulo superior pulmonar derecho”, segons el diagnòstic oficial. Laszli –com li deien els amics–feia molta vida a casa del monistrolenc Ramon Franch, a qui l’industrial tèxtil de Sabadell Antoni Tamburini va encarregar la custòdia de l’astre hongarès. Durant el dia, Kubala i Franch compartien la jornada, però el futbolista menjava i dormia a la Fonda Rubell. La qüestió era que l’alçada i l’aire més net de Monistrol, juntament amb la bona alimentació i una vida sana, contribuïssin a la recuperació de la tuberculosi, de la mateixa manera que, uns anys abans, havia passat amb el badaloní i també futbolista del FC Barcelona, Lluís Aloy.
Durant els mesos que el davanter blaugrana va ser a Monistrol de Calders es va dedicar a caminar i feinejar al camp i a la granja del seu tutor. Collia naps, munyia vaques i conversava com podia amb la gent del poble, però no podia calçar-se les botes i jugar a futbol, per això aquell partit de Festa Major el va jugar amb espardenyes. Ramon Franch em va dir un dia al bar Sport de Monistrol que Kubala “no estava malalt, sinó que estava acollonit i volia amagar-se”. Fugit d’Hongria i reclamat per un club italià i un altre d’hongarès, temia que, com havia passat amb algun altre jugador, fos segrestat i retornat al país del qual havia marxat, aleshores a l’altra banda de l’anomenat teló d’acer. No ho sabrem mai.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara