Llambordes commemoratives recorden els set granollerins deportats als camps nazis
Anna Cervera (text)
Hi ha gent que diu que de la història ja se sap tot, però està clar que no tothom sabia que de la ciutat de Granollers varen ser deportats set homes als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. L’estudiant granollerina Núria Sala i Ventura, exalumna de l’Institut de la Vall del Tenes, va decidir fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre els vallesans als camps nazis, en una recerca intensa en diverses fonts documentals. D’allà en va extreure prou informació com per seguir investigant i posar-se en contacte amb les famílies dels represaliats i, a través seu, poder acabar de reconstruir el trajecte terrorífic que van haver de patir com a republicans catalans refugiats a França, arran del triomf franquista de la Guerra Civil espanyola.El 28 de gener passat, davant del lloc on hi havia hagut les llars d’aquests set malaurats granollerins, s’hi van instal·lar diferents plaques commemoratives que pretenen informar-ne i tenir així un lloc apropiat on recordar-los. La majoria ja no varen tornar mai més a casa seva i, d’alguna manera, ho han pogut fer gràcies a aquest homenatge. Els seus noms són: Francesc Abelló Gràcia (1903-1941), assassinat a Hartheim, Pere Giner Castany (1912-1945), alliberat a Mauthausen; Miquel Jané Bauras (1920- 1941) assassinat a Gusen; Artur Masjuan Reverter (1904-1941), assassinat a Gusen; Francesc Mompart León (1923-1944), assassinat a Neuengamme; Josep Pont Antigas (1903-1941), assassinat a Gusen; Josep Pibernat Parés (1908 - 1942), assassinat a Gusen.
A l’acte d’homenatge hi van assistir familiars, amics, veïns i autoritats. A toc de campana, a les 9 del matí, tot va començar al carrer Francesc Tarafa, on es va fer lliurament de la primera llamborda utilitzada com a pedra commemorativa, una Stolperstein dissenyada per l’escultor alemany Günter Demnig, que va ser l’encarregat de posar-les al seu lloc davant de cadascuna de les cases, mentre alumnes de l’Escola de Música interpretaven peces pacifistes. Segons l’artista, es col·loquen a terra per tal que les persones que les vulguin mirar hagin d’inclinar el cap per llegir-les i així mostrar un signe de respecte vers la persona a qui està dedicada. Abans d’acabar el 2018, una setantena de llambordes commemoratives similars seran col·locades a diverses poblacions de Catalunya per homenatjar d’altres catalans víctimes dels camps nazis. Cada Stolperstein va ser lliurada per d’algun familiar i, en cas de no haver-los pogut localitzar, ho van fer el president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga, i Núria Sala, la jove que amb la seva recerca n’ha permès recuperar la memòria.
L’acte es va cloure a la sala de plens de l’ajuntament on l’artista Günter Demning va confessar que havia volgut participar en aquest projecte per contribuir a compensar tot el que havia passat al seu país, sota l’urpa del feixisme hitlerià, una història de la qual se sentia horroritzat.