Josep Pla-Narbona

Incorporat al Vallès, creatiu des de la Floresta

Joan Alcaraz (text) , Màrius Gómez (fotografies)

Nascut el 1928 a Barcelona, Josep Pla-Narbona San Antonio es considera, sobretot, “un dibuixant que ha arribat a la pintura a través del dibuix”, a més dels resultats assolits en la pràctica del gravat, del cartell o de l’escultura en planxa de ferro. Aquesta aportació de conjunt al treball artístic ha estat com més va més valorada, però segurament encara no disposa del reconeixement que, a partir de la segona meitat dels anys 50, va merèixer la seva vinculació professional al disseny gràfic i a la publicitat, a través de la qual va ser el primer president de Grafistes Agrupació FAD (avui ADG-FAD).
Francesc Fontbona, un dels tractadistes que coneixen bé aquesta obra, remarca que si Pla-Narbona “fa dibuix “artístic”, o pinta, o fa grafisme, o fins i tot si fa escultura, sempre això són conseqüències del seu gran domini del dibuix. Fins i tot és ben cert que els seus cartells, els anuncis, els dissenys de tipus publicitari (...) són sempre, en realitat, dibuixos o composicions que ell inclou en un “marc” publicitari, més que ser dissenys específicament de grafista”.

L’atzar que mena a Collserola
La primera exposició de pintura de l’artista té lloc a Barcelona l’any 1990. Justament per aquesta època s’estava instal·lant a la Floresta. “En la vida –diu- sempre hi ha un atzar que sovint ens dirigeix. La meva dona actual, la Maria, tenia de sempre molt bona amistat amb un empresari i també filòsof ja desaparegut, Jordi Riera i Moré, que vivia aquí i a qui vam comprar un terreny provinent d’una herència familiar. A la casa que n’ha resultat ens hi trobem, francament, molt de gust”.
Abans, la parella s’havia estat un temps a Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, on l’artista –que havia viscut a l’Eixample barceloní- hi passava els estius i els caps de setmana. “En un primer moment, establir-me al marge de la gran ciutat em va desagradar, perquè jo, fa vint anys, encara tenia aspiracions de príncep, o sigui, de “figurar” més que ningú. I creia que venir aquí era una mica “anar a menys”. Però a mesura que he anat vivint a la Floresta, a Collserola, a Sant Cugat, al Vallès, m’he adonat que és un entorn magnífic”.
L’estètica de Pla-Narbona va anar derivant de l’expressionisme inicial al surrealisme. També se l’ha considerat metarealista per tal com expressa amb intensitat els drames i les paradoxes de la psicologia humana. Ell, posat a etiquetar-se, troba que s’inscriu més aviat dins el realisme simbòlic, “en el qual els símbols –com les mampares que interposo entre les persones per a expressar la incomunicació, per exemple- són tan suggestius”.
Segons l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes –un altre dels seus estudiosos-, la producció de Pla-Narbona “té un peu aquí –en aquesta banda del mirall de la realitat- i un peu allí, a l’altra banda. I és per això que el podem emparentar amb el Bosco i amb Blake, amb Füssli, amb Goya, amb de Chirico i fins amb Xavier Nogués, Mensa, Dalí o Joan Ponç”. I conclou: “Tota l’obra de Pla-Narbona és una prodigiosa i obsessiva, inquietant, fantàstica plasmació de somnis”.

Sant Cugat: una exposició valuosa
Pi de Cabanyes és coautor -amb el gallec Domingo García-Sabell- de L’univers Pla-Narbona, llibre publicat l’any 2000 per El Cep i la Nansa Edicions que contribueix singularment a revaloritzar aquest món. També ha estat el comissari de l’exposició “L’Eros primordial en l’obra de Pla-Narbona”. Incorporat al Vallès, creatiu des de la Floresta, l’artista valora molt el reconeixement i la vinculació al territori que va suposar, fa tres anys, aquesta mostra. El seu impuls principal va anar a càrrec d’Àngels Solé, qui era tinent d’alcalde de Cultura de Sant Cugat del Vallès i avui dirigeix el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb seu al nucli de Valldoreix de la mateixa ciutat. “Es va exhibir en dos espais del Museu de Sant Cugat tan emblemàtics com el Monestir i la Casa Aymat, i també n’és fruit un magnífic catàleg”.
A parer de Josep Pla-Narbona, “el principal atractiu de Sant Cugat del Vallès és l’equilibri entre els valors naturals i els derivats de l’activitat humana, un factor que també caracteritza el conjunt de la comarca”. Vallesanes han estat igualment dues altres exposicions: una retrospectiva de dibuixos a la santcugatenca Galeria Canals (1995) i una recopilació de treballs realitzats entre 1972 i 1990 al Centre Cultural de la Fundació Caixa de Terrassa -l’actual Centre Cultural Unnim- (1996). I en el paisatge de Collserola i del Vallès –des de les finestres de l’estudi del nostre artista, convertides en una balconada magnífica, es divisa nítidament la característica silueta de la Mola– s’inspiren quadres com l’intitulat, precisament, Sant Llorenç del Munt (2002), a més d’Imatge de Collserola i Núvol serè i ambigu (2009) o Estels, estils i estols (2010).
Si la mostra de Sant Cugat ha representat un reconeixement valuós en el camp artístic tout court, no ho és menys l’homenatge del FAD a Pla-Narbona (2009) com a pioner del disseny gràfic al nostre país. Una entitat catalana de primer nivell que ha distingit aquest gran creatiu –amic en el seu moment d’Espriu, de Brossa o de Català-Roca- amb dos dels Laus d’Honor (2000 i 2011). Uns premis de prestigi que ell mateix va instituir i crear fa gairebé mig segle.
Josep Pla-Narbona

Un creador de referència. L’artista Josep Pla-Narbona viu, ja fa dues dècades, a la Floresta, aquest nucli boscós i residencial de Sant Cugat del Vallès. Des del vessant nord-occidental de la serra de Collserola ha incrementat notòriament una producció pictòrica que, unida a la seva valuosa contribució a l’art del dibuix i a una reconeguda trajectòria en el camp del disseny gràfic i de la publicitat, en fan un dels creadors visuals catalans de referència. La mostra “L’Eros primordial en l’obra de Pla-Narbona”, exhibida l’any 2008 al Museu de Sant Cugat, reflectia adequadament la simbologia del seu llenguatge i la qualitat de la seva producció.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara