Romanço de la Matagalls-Montserrat

De les marxes i travesses
que es solen fer al Principat
potser és la que té més fama:
la Matagalls-Montserrat.

Són vuitanta-tres quilòmetres
que ja n’hi ha per ‘nar fent,
nit i dia que no es para
i n’hi ha que la fan corrent.

Fou mossèn Jaume Oliveres
el que la va fer primer
bo i llençant un repte als joves
si és que ells la podrien fer.

I ara són tres mil marxaires
que fan el recorregut
en menys de vint-i-quatre hores,
del més gran al més menut.

Marques verdes i vermelles
van indicant el camí;
ara mateix us el canto
per si el volguéssiu seguir.

Collformic, Pla de la Calma,
el Parany, Tagamanent,
i avall va cap a Aiguafreda
que baixant és un moment.

I ara toca arromangar-se
perquè s’enfila el camí
i comença la pujada
cap els Cingles de Bertí.

Prop de Sant Miquel Sesperxes,
cap al coll de can Taló,
per darrere Puig d’Olena,
Sant Quirze i Pla del Badó.

Puja pel collet dels termes
i s’enfila vorejant
Sant Sadurní de Gallifa,
Sant Julià d’Úixols i els Plans.

Si el cos encara t’aguanta
i no et sents cap espantall
vas pel coll del Pi d’en Guàrdia
cap a Sant Llorenç Savall.

Les Arenes, coll de Grua,
ja a tocar el Cavall Bernat
i avall fins Matadepera
i amunt cap a l’Obac.

De dret cap a Vacarisses,
can Serra i el Ventaiol
i, pel camí de la Creu,
ja s’arriba a Monistrol.

I el final que ja s’acosta,
el final tan somniat,
només l'última pujada
i ja som a Montserrat.

I és una immensa alegria
que no es sol oblidar mai,
reposar a la basílica
bo i cantant el Virolai.

Si no podeu aixecar-vos,
per ‘ver acabat els torrons,
us podeu quedar amb els monjos
que els hi falten vocacions.