Hores d'araAdéu a Josep Grau-Garriga, artista català universal
Bernat Bella (text)
Sovint es diu que Catalunya és un país tan petit que no sap reconèixer ni valorar la tasca de la seva gent més brillant, amb una tasca que ha servit per posar el país al mapa internacional, per fer córrer la nostra identitat per tots els racons del món; en definitiva, fer-ne d’ambaixador. L'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga és una d'aquestes persones que, amb la bandera de Catalunya en una mà i amb la bandera de l'art i la innovació en l'altra, ha passejat el nom del país per tots els continents. De Grau-Garriga, el santcugatenc més internacional, se'n poden dir moltes coses, les seves proeses són incomptables. Des de la seva mort el 29 d'agost passat s'ha repetit que va ser el renovador del tapís contemporani en l’àmbit europeu, però la seva obra vital va molt més enllà. Artista compromès amb el país i crític amb el poder, va tocar i treballar disciplines com el gravat, el dibuix, la pintura, els vitralls, els environaments i moltes d'altres: va ser un artista multifacètic, total.Mestre de mestres, Grau-Garriga va convertir la Casa Aymat de Sant Cugat en l'epicentre continental del tapís, disciplina que ell va fer evolucionar d'artesania a art. Va portar la seva tècnica des de Caracas a Nova York, de Mèxic a París. “Va néixer dotat pel món de les formes i la plàstica, i va venir a aquest món amb un projecte. Mai el vaig veure dubtós o amb escassetat d'idees, sempre tenia alguna cosa entre mans”. Així descriu el crític d'art i amic de Grau-Garriga Arnau Puig, l'artista, que va morir encara amb projectes en ment i a les mans com un retaule de 18 metres per a l'església de Saint Mathurin, la localitat francesa on vivia. Inquiet, optimista i vitalista, Grau-Garriga era un artista amb totes les lletres. Un artista que creava per la satisfacció de crear, que va innovar perquè el cos li demanava i que va experimentar perquè així ho creia necessari.
El que va ser l'artista santcugatenc més internacional i un referent artístic català, vivia a la localitat de Saint Marthurin sur Loire des del 1989. Va ser allà on li van posar la catifa vermella per instal·lar-hi la seva vida i li van donar totes les facilitats possibles perquè desenvolupés la seva tasca creativa. Grau-Garriga va convertir Sant Cugat en un referent internacional del tapís contemporani, però ell va haver de marxar a l'estranger per continuar amb la seva tasca. Una vegada més, Catalunya ha acomiadat un dels seus emblemes sense haver estat a l'alçada del personatge. En vida, el país que Grau-Garriga ha portat al cor i pel món no ha estat prou generós amb la seva figura. Ara, és feina de tots començar a posar en valor tota la seva aportació artística a la cultura catalana i universal.
Foto: Tot Sant Cugat