Futbol centenari al Vallès
Ramon Vilageliu (text)
El futbol és un esport ben majoritari, d’èxit rutilant. Sense entrar en la valoració de les causes d’aquest èxit, sí que ens cal donar notícia de l’expansió que, sense aturador, ha tingut pel nostre entorn on hi ha mitja dotzena de clubs que ja són centenaris.
Les primeres manifestacions d’aquest esport i la seva reglamentació provenien, no podia ser d’altra manera, d’Anglaterra i si el Sheffield Football Club ja era una realitat l’any 1855, a Catalunya, el club més antic encara viu és el Palamós Club de Futbol (que es va fundar en 1898 per Gaspar Matas). És ben clar que per jugar a futbol calen, com a mínim, dos grups de persones disposats a competir i, per tant, ben aviat ja hi havia altres clubs amb qui disputar una pilota i, si s’esdevenia, fer algun goal. Perquè l’objectiu evident de tot el joc (el gol!) és introduir la pilota a una porteria i això és el que van aconseguir fer els primers clubs vallesans: el 1903 es fundava el Centre d’Esports Sabadell i, poc després, ja hi havia una florida de clubs a d’altres pobles i ciutats vallesanes. A Terrassa. el 1906 un grup de joves crea el Young’s Club als terrenys d'En Belil. Dos anys més tard passa a anomenar-se Terrassa Foot-Ball Club i el 1911 esdevé Terrassa Futbol Club
A Sentmenat va néixer Centre Esports Sentmenat, fundat l'any 1909 per les families Sagi-vela i Samitier, que eren directius i jugadors del FC Barcelona, fundat uns anys abans i que, per això, conserven els colors balugranes a la seva samarreta. L’expansió, doncs, s’iniciava gradualment i, a Castellar del Vallès, per l’empenta de l’aleshores vicari del poble, mossèn Josep Torras i Vergés ‘Nano’ – ajudat pel senyor Antoni Carbonell– el futbol, jugat d’una manera organitzada i amb un club legalitzat, hi arriba l’any 1911. Naixia amb el nom d’Agrupació Esportiva Castellar Club de Futbol i l’encarregat d’empènyer aquell incipient club va ser en Magí Mateu, a qui es considera el primer entrenador. El primer partit es va jugar el 17 d’agost de 1911, dia de la Festa Major, entre la AE Castellar CF i un equip format per joves sabadellencs i, a més, l’equip local va guanyat per 2-1. Poc després, l’any 1912, ara farà cent anys, es fundava el Caldes de Montbui Club de Futbol.
Aviat el barrets i les gorres, complements ben usuals en aquella època, ja omplien els camps de futbol i tenim altres notícies d’aquell moment de futbol primerenc al Vallès com la fundació de clubs a Granollers ( el Granollers Foot-ball Club, creat l’any 1913 amb Salvador Mas i Agustí Torrellas al capdavant i que havia de ser la llavor Granollers Sport Club, del 1915 amb en Joan Carreras al capdavant de la nova Junta Directiva). El futbol també arriba a Mollet i el 1913 apareix el primer club de la ciutat, el Mollet SC i 1919 neix el FC Mollet, continuador de l'anterior, amb el senyor Orra de president. I a Sant Cugat, l’any 1916 es funda el Sant Cugat Sport Futbol Club el qual, fins i tot, va arribar a tenir com a president honorari en Josep Sunyol, el president del Barça afusellat l’any 1936.
I després... Després el futbol ha arribat a cada racó, a cada barri, a cada llogarret vallesà, amb una empenta desconeguda. Centenars d’històries dels partits inacabats entre pobles veïns (o acabats a cops de roc!), milers de peripècies per arribar a temps de començar el partit. Centenars de milers de jugadors i jugadores que, això sí, defensen “els colors de la samarreta” peti qui peti. I és que el futbol és vida.
Les primeres manifestacions d’aquest esport i la seva reglamentació provenien, no podia ser d’altra manera, d’Anglaterra i si el Sheffield Football Club ja era una realitat l’any 1855, a Catalunya, el club més antic encara viu és el Palamós Club de Futbol (que es va fundar en 1898 per Gaspar Matas). És ben clar que per jugar a futbol calen, com a mínim, dos grups de persones disposats a competir i, per tant, ben aviat ja hi havia altres clubs amb qui disputar una pilota i, si s’esdevenia, fer algun goal. Perquè l’objectiu evident de tot el joc (el gol!) és introduir la pilota a una porteria i això és el que van aconseguir fer els primers clubs vallesans: el 1903 es fundava el Centre d’Esports Sabadell i, poc després, ja hi havia una florida de clubs a d’altres pobles i ciutats vallesanes. A Terrassa. el 1906 un grup de joves crea el Young’s Club als terrenys d'En Belil. Dos anys més tard passa a anomenar-se Terrassa Foot-Ball Club i el 1911 esdevé Terrassa Futbol Club
A Sentmenat va néixer Centre Esports Sentmenat, fundat l'any 1909 per les families Sagi-vela i Samitier, que eren directius i jugadors del FC Barcelona, fundat uns anys abans i que, per això, conserven els colors balugranes a la seva samarreta. L’expansió, doncs, s’iniciava gradualment i, a Castellar del Vallès, per l’empenta de l’aleshores vicari del poble, mossèn Josep Torras i Vergés ‘Nano’ – ajudat pel senyor Antoni Carbonell– el futbol, jugat d’una manera organitzada i amb un club legalitzat, hi arriba l’any 1911. Naixia amb el nom d’Agrupació Esportiva Castellar Club de Futbol i l’encarregat d’empènyer aquell incipient club va ser en Magí Mateu, a qui es considera el primer entrenador. El primer partit es va jugar el 17 d’agost de 1911, dia de la Festa Major, entre la AE Castellar CF i un equip format per joves sabadellencs i, a més, l’equip local va guanyat per 2-1. Poc després, l’any 1912, ara farà cent anys, es fundava el Caldes de Montbui Club de Futbol.
Aviat el barrets i les gorres, complements ben usuals en aquella època, ja omplien els camps de futbol i tenim altres notícies d’aquell moment de futbol primerenc al Vallès com la fundació de clubs a Granollers ( el Granollers Foot-ball Club, creat l’any 1913 amb Salvador Mas i Agustí Torrellas al capdavant i que havia de ser la llavor Granollers Sport Club, del 1915 amb en Joan Carreras al capdavant de la nova Junta Directiva). El futbol també arriba a Mollet i el 1913 apareix el primer club de la ciutat, el Mollet SC i 1919 neix el FC Mollet, continuador de l'anterior, amb el senyor Orra de president. I a Sant Cugat, l’any 1916 es funda el Sant Cugat Sport Futbol Club el qual, fins i tot, va arribar a tenir com a president honorari en Josep Sunyol, el president del Barça afusellat l’any 1936.
I després... Després el futbol ha arribat a cada racó, a cada barri, a cada llogarret vallesà, amb una empenta desconeguda. Centenars d’històries dels partits inacabats entre pobles veïns (o acabats a cops de roc!), milers de peripècies per arribar a temps de començar el partit. Centenars de milers de jugadors i jugadores que, això sí, defensen “els colors de la samarreta” peti qui peti. I és que el futbol és vida.