Quan els picarols prenen Montserrat
Una vintena de colles de gitanes vallesanes es troben a Montserrat cada any, des de 1980, en una ballada multitudinària i plena de color, al so dels cascavells i de les castanyoles
Assumpta Regales
(text)
, COP D’ULL (fotografies)
Ja fa 31 anys que els pobles que formen part de l’Agrupació del Ball de Gitanes del Vallès van decidir cloure la temporada amb una trobada conjunta de tots els balladors. Van intentar fer-ho en algun dels pobles participants, però va resultar ser molt costós trobar un espai prou gran per compaginar la ballada i la intendència de tants grups alhora. Es van posar a buscar un lloc prou gran i que al mateix temps fos representatiu per a tots els participants i algú va proposar fer-ho a Montserrat com a símbol de les nostres arrels i cultura. I dit i fet!
D’aleshores ençà que, a finals de maig o a principis de juny, any rere any, centenars de peus plens de picarols ressonen per la muntanya tot anunciant la ballada multitudinària que es farà al migdia.
La diada acostuma a seguir un mateix programa cada any. A dos quarts de deu del matí es fa la concentració de totes les colles, a la plaça, per preparar l’ofrena floral a la Mare de Déu. Entre tots els balladors van omplint un gran baiard de clavells vermells i grocs disposats en columnes que van farcint, amb les seves flors, construint així la senyera. Els nois són qui porten els clavells vermells i les noies, els grocs. Al so del galop “A la festa” totes les colles van entrant a la plaça bo i desfilant i portant els seus clavells fins al baiard.
Cap a dos quarts d’onze un representant de la comunitat benedictina dóna la benvinguda als balladors que, atents, resten formant al bell mig de la plaça. És en aquest moment que el representant d’un dels pobles participants, cada any un de diferent, pregona l’ofrena que han preparat per a la Verge. Un cop acabada aquesta presentació, els balladors van sortint de la plaça ordenadament seguint el ritme del galop A la festa. Uns quants balladors, en nom de tots els altres, entraran a la basílica, amb el baiard i un gran ciri com a ofrena en la missa conventual.
En acabar la missa, a les dotze, comença la gran ballada a la plaça del Monestir. Una cobla acompanya els balladors en les seves danses. Es fan tres torns, de manera que les colles de tots els pobles de la mateixa categoria ballen al mateix temps, cadascuna amb la seva coreografia. Hi participen les colles infantils, les juvenils i les de grans. Les peces que es ballen són les típiques de gitanes -el xotis, les contradanses, la jota i les catxutxes- i no les lliures de cada colla. A les dues del migdia s’acaba l’acte amb una gran sardana de germanor.
Aquesta trobada és una festa per als balladors de tots els pobles, que preparen la sortida com un acte de germanor, ja sigui pujant amb autocar, cotxe i/o funicular. Compartint el dinar, ja sigui al restaurant o amb un entrepà tot passejant per alguns dels senders de la muntanya. Junts ens sentim que formem part d’una mateixa família, d’una mateixa tradició i fills d’unes mateixes arrels.
Carpeta Com la ballem
