Carenes i cims a la serra de l’Obac: de Matadepera a Mura
Fer una travessa, de nord a sud, de la serra de l’Obac és sempre un gran al·licient, però si hi afegim la possibilitat de resseguir les carenes i de fer els cims, tot gaudint de grans panoràmiques, encara ho serà més.
Rafael Rosaura i Pacareu
(text)
, Ferran Pàramo (fotografies)
Comencem l’itinerari poc abans del km 5 de la carretera de Terrassa a Mura. Des d’aquest punt ens dirigim per la carretera que va al cementiri de Matadepera fins arribar a l’església de Sant Joan de Matadepera. Durant aquest primer tram del recorregut ens anirem enfilant per la carena de la serra de les Pedritxes, la qual fa de divisòria dels termes de Terrassa i Matadepera, des d’on tindrem excel·lents vistes de la Mola, el Vallès i la ciutat de Terrassa.
Quan portem una hora de camí arribarem a les Foradades, un curiós conjunt de galeries que travessa la roca, d’uns 70 metres de longitud, situades dins del terme de Terrassa. Des del coll de les Foradades, seguim el carener de Morros Curts, que fa una sèrie d’ondulacions amb petits sifons. Més enllà podem veure el turó del Queixal (766 m, 1.55 h), mentre anem paral·lels al torrent de la Torrota.
A les dues hores de camí arribem a la Torrota de l’Obac. Abans, però, haurem passat per una cruïlla important, des d’on el camí de Montserrat baixa per una rampa de ciment cap a la pròxima Casa Nova de l’Obac, que es veu en direcció a ponent. La Torrota de l’Obac o Torre dels Moros és una edificació de base rectangular, aproximadament de tres metres per quatre. Antigament constava de dues plantes amb una alçada total d’uns cinc metres. Els materials usats per construir-la van ser pedra sorrenca i morter de calç.
No se sap exactament de quan data, però es creu que aquest tipus de torres de base quadrada es van començar a construir pels volts de l’any 830 i van ser habituals al segle x. Aquestes torres s’acostumaven a construir en indrets accidentats, on les possibles incursions podien fer-se per sorpresa. Solien usar-se per transmetre missatges d’una torre a l’altra, de manera que podien controlar grans extensions de terreny. A partir d’aquí podrem anar copsant diverses vistes de diferents indrets de la Serra de l’Obac. Pocs minuts després, trobem un esplèndid balcó sobre els Bacs de la Portella o la canal de Mura i la canal del Llop. El camí fa de partió dels termes de Vacarisses i Terrassa.
Arribem poc després a una altra cruïlla important des d’on es recomana de visitar el Pou de Glaç (861 m, 2.15 h). Està molt ben conservat i té protegit els accessos per unes reixes de ferro. Té un diàmetre de sis metres i una fondària de vuit, amb una cabuda de 232 m cúbics. Mentre anem seguint per la carena del Pou de Glaç, tindrem al davant els cims i les cingleres de la roca Salvatge, el Paller de Tot l’Any, Castellsapera i la Pola, amb Montserrat al fons.
Les parets de Castellsapera
Des del Coll Estret arribem, al cap de 15 minuts, a les parets de Castellsapera (940 m), des d’on podem pujar a les dues parts del cim, per un estret passadís, i contemplar les amples vistes panoràmiques que se’ns ofereixen, tot envoltat de cingleres (3 h). Deu minuts després arribem al coll de Tres Creus, on s’ajunten els termes de Terrassa, Vacarisses i Mura. Des d’aquest punt assolim el cim del turó de la Pola o de Tres Creus (930 m, 3.15 h), des d’on s’observa una esplèndida vista que abraça des del Pirineu fins al mar. Més enllà arribem a coll de Boix, on hi ha una cruïlla de camins. Prosseguim en direcció nord per la carena, passant pel costat de la monumental alzina Bonica o del Vent. Hem de pujar i deixar a l’esquerra el camí de Mura per arribar a les ruïnes de la casa de la Coma d’En Vila, on encara es veu l’esglaonat dels seus antics conreus (3-50 h). Més endavant seguim pel llom del pla de Serrallonga (840 m). Des d’aquest indret observem a l’esquerra, el sot de l’Infern i a la dreta, el cim del Montcau, imponent. Des d’aquí anirem davallant fins arribar al poble de Mura, tot havent observat la roca del Cargol coronant un turó i creuant la riera de Nespres.
A 454 metres d’altitud, el poble de Mura ens permetrà gaudir d’una bonica passejada pels seus carrers i places d’encant medieval al voltant de l’església romànica de Sant Martí.
Calaixera A peu
