El taller monetari de Lauro

El territori vallesà estava ocupat en els darrers segles abans de Crist per la tribu ibèrica dels laietans, la mateixa que dominava Barcelona. Els ibers van acabar per acceptar, no sense enfrontaments, el domini romà i aquest els va permetre, durant un cert temps, que mantinguessin les seves pròpies emissions monetàries. Els laietans van fer moneda, als tallers de LAIE (Barcelona), ILTURO (Mataró), LAURO (Llerona), BAITOLO (Badalona) i IESO (Guissona).
Les monedes ibèriques van ser inicialment d’argent, però en els temps que va batre el taller vallesà de Lauro ja eren gairebé sempre únicament de bronze. El nostre taller vallesà va emetre durant el segle II abans de Crist i només unitats de bronze o asos i divisors també de bronze d’aquestes unitats.
Els ibers tenien la seva pròpia llengua i el seu alfabet. És per això que a la moneda de LAURO no hi veiem pas aquesta inscripció sinó uns signes angulosos o triangulats que, gràcies a l’existència de monedes bilingües en iber i llatí, sabem que corresponen als sons de les lletres LAURO. Podem, doncs, llegir les lletres ibèriques i, en aquest cas, sabem que fan referència a un lloc o població, Lauro, però no sabem res més de la llengua ibèrica i si apareix, per exemple, un plom escrit en iber, el podrem vocalitzar, però no sabrem què diu. Fins que no aparegui una espècie de “pedra de Rosetta” ibero-grega o ibero-llatina no podrem llegir els textos ibèrics i estarem, doncs, força a les fosques sobre la seva història. Només les cròniques gregues i, sobretot romanes, ens aporten unes poques dades sobre la gent que habitava llavors el nostre territori.
El taller monetari de LAURO va ser assimilat durant molt de temps amb Llíria, al Païs Valencià. En els darrers anys, però, els estudis de les troballes monetàries fets per l’erudit Leandre Villaronga ens han permès assegurar que es tracta d’un taller vallesà i que el topònim Llerona, corresponent a un petit poble pertanyent al municipi de les Franqueses del Vallès, reflecteix el nom de la vella ciutat o poblat ibèric. No sabem res de la importància del poblat de Lauro en temps ibèrics, però el fet que posseís l’únic taller monetari del Vallès ens indica que devia tenir força relleu.
Les monedes de LAURO porten a l’anvers un bust viril i al revers un genet portador d’una palma. Es tracta d’una tipologia típica de la moneda ibèrica de bronze. De tota manera, en altres tallers el genet porta una llança en posició d’atac. Potser els ibers vallesans, portadors d’una palma, eren més pacífics.
En qualsevol cas, la Lauro-Llerona ibèrica situa el Vallès en la història monetària catalana, dos segles abans de Crist i amb una població que degué destacar llavors en l’àmbit de l’actual comarca.