La música del Ball de Gitanes del Vallès
Cada colla o esbart interpreta la dansa a la seva manera però hi ha uns balls comuns: la contradansa, el xotis, la catxutxa, la jota i la masurca
Tomàs Manyosa Ribatallada
(text)
Quan parlem de la música del Ball del Gitanes del Vallès, o Ball de Plaça com s’anomena a moltes poblacions del Vallès, ho podem fer des de diversos punts de vista. Pot ser en funció de les diferents músiques englobades en el Ball de Gitanes que cada població interpreta, de les formacions musicals, dels músics que han fet les diferents instrumentacions, dels enregistraments, etc.
Cal tenir present que aquest ball està documentat en algunes poblacions des de mitjan segle xviii i que, tant coreogràficament com musicalment, pel fet de ser una dansa viva, ha evolucionat constantment. Amb tot, en aquest text, més que fer menció del passat de les gitanes es parlarà sobretot de la situació actual i òbviament, d’una forma global, perquè cada població que té colla de Ball de Gitanes o cada esbart que el té en el seu repertori, ballen el seu Ball de Gitanes amb unes parts del ball concretes, que no sempre són les mateixes.
És difícil poder esmentar totes les músiques que interpreten les diferents colles i esbarts que ballen gitanes. El Ball de Gitanes del Vallès és el producte de diverses danses que s’interpreten una darrere l’altra. Hi ha, però, uns balls que són comuns a quasi totes les colles i esbarts.
Aquests balls són: la contradansa escrita en compàs de 2x4, el xotis en compàs de 4x4, la catxutxa en compàs de 3x8 o 3x4, la jota en compàs de 3x4 i la masurca en compàs de 3x4, si bé aquesta última molts esbarts no la ballen. No a tot arreu es fan per aquest ordre. Així mateix, habitualment la contradansa es balla més d’una vegada i de xotis n’hi ha més d’un.
El ball de gitanes comença habitualment amb un pasdoble que, segons els indrets, també se’n diu el Galop o el Pas, com a l’Ametlla del Vallès, Castellar del Vallès o Rubí. Hi ha altres balls que no es ballen a tot arreu, però sí en algunes localitats com és el cas de La Pavana a Castellar del Vallès o de la polca a Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera o Cerdanyola del Vallès, per citar-ne alguns exemples, així com composicions més o menys actuals que els diferents mestres coreografien pels seus balladors.
Castanyoles i cascavells
Un fet característic i poc habitual en les danses catalanes és la utilització per part dels dansaires de les castanyoles. No podem pas imaginar el Ball de Gitanes del Vallès sense el repic de les castanyoles i el so dels cascavells, ja sigui com a camals, habitualment en els balladors, o cosits a les espardenyes. Els sons indeterminats d’aquests instruments donen una personalitat indiscutible al Ball de Gitanes. En moltes poblacions ballen el “xotis mut”, cosa que vol dir que, durant uns compassos, la música para, però, els dansaires continuen ballant únicament amb el so de les castanyoles i el dringar dels cascavells
Els autors
Partint de la música popular de les Gitanes hi ha diferents instrumentacions per grups musicals de tot tipus i, lògicament, també per orquestra i, sobretot, per a cobla. Entre els músics que han escrit aquestes instrumentacions cal anomenar, entre d’altres, els mestres Agustí Cohi Grau, Lluís Moreno Pallí, Jordi Núñez Pallarola, Manuel Oltra Ferrer (amb una excel·lent partitura per a cobla titulada Gran Ball de Gitanes del Vallès), Daniel Sanahuja Capella, Joaquim Serra i Corominas i, sobretot, Joan Roca Olivé, autor de la versió per a cobla més popular que habitualment utilitzen la majoria de colles de Ball de Gitanes del Vallès. El mestre Roca era nascut a Sentmenat, si bé va viure molts anys a Castellar del Vallès. Instrumentista de tible, saxofon, clarinet i flauta, va dedicar la vida a les cobles, actuant entre d’altres a la Cobla Sabadell i La Principal del Vallès. És autor també de diverses sardanes.
Les formacions musicals
Sintetitzant l’evolució del tipus de grups musicals que han acompanyat el Ball de Gitanes podem dir que tenim moltes referències on es parla que antigament es ballaven al so del flabiol, tamborí i sac de gemecs. Posteriorment van fer entrada, a poc a poc, les orquestres amb formacions instrumentals de tot tipus, primer preferentment amb instruments de corda i posteriorment amb la incorporació d’instruments de vent.
A començament del segle xx Josep Masó i Goula ja deia que en les orquestracions actuals (les de 1906) el ball quedava completament desvirtuat, no quedant-li res de la seva fesomia primitiva. Referent a la música, hi havia combinacions per a tots els gustos, des de la interpretació d’antics poupurris fins a l’intercalat de jotes, xotis i masurques, que, amb bona voluntat, acabaven adaptant-se a les configuracions del ball.
Com a fet anecdòtic i curiós, hi ha un paràgraf d’una conferència del folklorista Jaume Maspons i Camarasa, que diu: “Les orquestres han introduït totes les novetats imaginables a la música, des de la flamenca més rebregada al xotis o l’americana de moda. A més, com que en això també de vegades intervé la política, és freqüent sentir la Marxa Real, si els que ballen són partidaris del Rector, i la Marsellesa si són avançats i reneguen més que els altres”.
Després, va venir la cobla amb la seva formació habitual, que va conviure amb les orquestres, sense oblidar els conjunts de música moderna dels anys seixanta i altres formacions musicals. Actualment moltes de les colles de Ball de Gitanes ballen al so de la Cobla La Nova Vallès de Sabadell, l’Orquestra Dekaros o la Banda de Joves Músics de Mollet, sense oblidar poblacions que gaudeixen de músics propis com ara la Principal del Ferro de Sant Celoni. Els esbarts actuen habitualment amb cobla, encara que en ocasions actuen acompanyats de música enregistrada. Alguns, però, tenen grup de música pròpia.
Els enregistraments
No sempre, però, és possible llogar un grup per ballar amb música en directe i cal fer-ho amb música enregistrada. A part d’enregistraments privats que han fet algunes colles de Ball de Gitanes o esbarts, al mercat hi ha i hi ha hagut des de fa anys enregistraments. Teresa Maria Datzira esmenta a la revista Plaça Vella de Castellar del Vallès, del març de 1985, l’existència d’un disc de pedra de 78 revolucions amb música d’orquestra i amb diferents músiques del Ball de Plaça, entre les quals hi ha La Masurca de Castellar. Així mateix, l’Orquestra Galana va enregistrar el pasdoble A la Festa, de Joan Vilà i Ayats, després enregistrat per diverses cobles.
Aquests últims anys han aparegut diferents enregistraments. El 1995 va sortir a la llum el CD Balls de Gitanes del Vallès, fet per la Cobla Principal de la Bisbal, amb instrumentacions de Joan Roca, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda, Joan Vilà Ayats i Daniel Sanahuja i amb l’assessorament musical del mestre Francesc Casú en algunes de les peces. L’any 1999 s’edita l’enregistrament El Ball de Gitanes a Sant Esteve, Sant Celoni i Llinars, interpretat per La Principal del Metro, amb arranjaments de Cesc Alexandri i Marcel Casellas i instrumentacions de Josep Ferrer i Torres. El 2007 surt un altre CD amb el nom de Salta! balla! repica!, interpretat per la Cobla Mediterrània, amb totes les peces que es ballen a l’Ametlla del Vallès, i instrumentacions dels mestres Ramon Vilà Ferrer, Joaquim Serra, Pere Burés, Josep Serra, David Farran i Joan Vilà Ayats. Completen el CD altres músiques representatives del poble, com ara sardanes i una composició coral.
Carpeta Com la ballem
