La terra vermella dels Pota-rojos

“Nouvinguts i vellvinguts, sigueu tots ben trobats. Fa molts, moltíssims anys, que el diable es va enfrontar a una vella masovera que vivia lluny del poble, prop del riu. Aquesta va fer mans i mànigues per entabanar-lo. I és ben sabut que va aconseguir, maliciosament, els seus propòsits. El diable, enganyat, va complir la seva promesa, i va bastir un pont entre els dos termes, el de Martorell i el de Castellbisbal. Com aquell que diu, un pas sobre el Llobregat, que uneix la nostra comarca del Vallès Occidental amb la del Baix Llobregat. Així doncs el diable, veient-se ensarronat, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de can Coromines i can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, van acollir-lo primer amb por, després amb cautela, però, finalment, amb simpatia i bones maneres. El diable, agraït com estava, va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la famosa Terra Vermella. D'aquí el gentilici de pota-rojos, per designar als naturals de Castellbisbal, que encara avui perviu i mantenim. Fa 10 anys que tenim uns individus nous, els capsigranys, que són els fills de la masovera i el diable, i que per purgar l’herència, conjuntament amb la cuca, la cuqueta, els diables, els pota-focs i els tabalers, tots ells són la humanització de l’empaitafoc.
Per aquest motiu, fa anys que el diable, amb majúscules, vol compartir amb nosaltres la seva festa. Amb ell, tots i totes saltem i ballem celebrant-ne la benvinguda tots els amics i amigues del poble, ens vestim de festa, ens pintem el cap de color vermell, ens posem la barretinota, i sortim al carrer a gaudir de la nostra Festa Major.”
http://capsigranys.blogspot.com.es