Molt abans que la televisió i les noves tecnologies convertissin els enterraments en fenòmens de gran seguiment mediàtic, veritables multituds havien sortit als carrers de ciutats com Barcelona per retre el darrer homenatge als seus personatges més il·lustres. Aquest és el cas d’enterraments mítics de figures de la cultura i la política catalana com els dels literats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà o dels presidents Enric Prat de la Riba i Francesc Macià, de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya, respectivament.
El comiat del vallesà Prat de la Riba, fill de Castellterçol, va ser dels que van fer història. Així ho recordava al número 4 de Vallesos la castellterçolenca centenària Antònia Canet, que als 103 anys recordava que “la plaça del poble s’havia omplert de cotxes de cavalls, vinguts de Barcelona i de tot arreu”, amb personatges de renom que van voler-li retre el darrer homenatge. I així ho posen en relleu les fotografies espectaculars que il·lustren aquestes planes, cedides per Cementiris de Barcelona.
Nascut a can Padrós de Castellterçol el 29 de novembre de 1870, Prat de la Riba va morir a la seva casa natal l’1 d’agost de 1917, amb només 47 anys. L’endemà, després dels oficis corpore in sepulto fets a la parròquia de Castellterçol, el fèretre es va traslladar a Barcelona amb un automòbil de la Unió de Pompes Fúnebres. La comitiva va fer una primera parada al monument a Rius i Taulet, on la van rebre els representants de l’Ajuntament, la Mancomunitat i la Diputació. Després es va dirigir al Palau de la Diputació (avui de la Generalitat), on, a la capella de Sant Jordi, es va instal·lar la capella ardent. Nombroses persones van desfilar davant del fèretre i el dia 4 d’agost, a les 4 de la tarda, va ser portat a pes de braços fins a la carrossa Estufa, tirada per vuit cavalls i escortada per lacais vestits a la federica i per mossos d’esquadra amb uniforme de gala, que el van conduir fins al cementiri de Montjuïc.
Josep Maria de Sagarra, en l’article La mort transcendental (1933), recordava així l’enterrament de Prat de la Riba: “Després de Maragall, recordo la figura d’un altre gran patriota, incrustat a les immutables constel·lacions de la nostra història. L’estiu de l’any 1917 seguíem Rambla avall la carrossa plena de pompa i de glasses negres que conduí les despulles de don Enric Prat de la Riba. L’espectacle era ple de grandesa, però era un espectacle organitzat per la ciència política de la Lliga. Prat de la Riba, que fou el vident més generós i més complet de catalanisme, l’antianarquista constructiu del país amb el més comprensiu sentit nacional”.