Lliçons de la història i de la gent

Quan la primavera del 2011 apareixia Vallesos amb ganes de divulgar el patrimoni vallesà en un sentit ampli, teníem la certesa que al Vallès hi havia moltes històries col·lectives i personals per explicar i la intuïció que hi havia gent, molta gent, amb ganes de mirar-se aquesta comarca de geografia ondulada amb una perspectiva diferent, més profunda, ben arrelada a la terra.
La capbussada de la carpeta central d’aquest número la dediquem a un tema –Terra de bruixes– que, d’entrada, pot sobtar, però que no porta pas aquesta revista-llibre al món de l’esoterisme. Ens endinsem en un temps fosc d’ara fa quatre segles, marcat per la fam i la por al desconegut, en què la caça de bruixes va ser un autèntic problema social, que va fer perseguir moltes dones innocents i singulars, a qui es carregaven tots els morts. Una bogeria que es va estendre entre la gent davant de la necessitat de trobar culpables de les maltempsades que els arruïnaven les collites o dels infortunis i problemes de salut més diversos que patien. Una plaga social en la qual tothom va ser una mica botxí i també una mica víctima i que va portar un mínim de setanta persones, fonamentalment dones, a ser penjades (entre 1619 i 1621), acusades de bruixeria per part dels consells municipals de justícia secular.
Afortunadament, la societat d’avui ha après molt a conviure amb les diferències de tota mena, però encara hi ha persones i col·lectius injustament malmirats que ens poden fer pensar en aquell brot de demència col·lectiva del segle xvii.
Més enllà dels de la carpeta, en aquest número de Vallesos també trobareu explicats episodis històrics tant o més remarcables, que cal no oblidar, com ara el terrible bombardeig que l’aviació feixista va fer el matí del 31 de maig de 1938 sobre Granollers –amb un mínim de 224 morts i 165 ferits greus–, del qual ara fa 75 anys justos. Granollers va ser la tercera ciutat de Catalunya amb més víctimes per bombardejos durant la Guerra Civil. O els 300 anys rodons que fa del saqueig i incendi de Terrassa per part de l’exèrcit borbònic, per la lleialtat de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria. Va ser el 3 i 4 de setembre de 1713, just un any abans de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 davant del setge de les tropes de Felip V. Un episodi que ens mostra un cop més com de lluny ve la causa per la llibertat de Catalunya.
A Vallesos també donem veu i testimoni d’una colla de vallesans i vallesanes actius –més joves o més grans– arrelats a aquest pobles i ciutats, amb una gran projecció o amb una discreta però forta empremta social i cultural al seu entorn. Com arreu, el Vallès ha estat sempre un territori mogut i inquiet. I en els temps convulsos de crisi i canvi social, polític i econòmic que vivim avui, potser ens convida a mirar-lo amb més cura per la terra, amb més estima i solidaritat, tot enfondint-hi arrels.
Lliçons de la història i de la gent

Una imatge de la Porxada de Granollers en runes després del bombardeig feixista del 31 de maig de 1938. Foto: Autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr – Arxiu d’Imatges.