El projecte de Quart Cinturó, paralitzat oficialment
El govern espanyol arxiva l’expedient, que ha caducat
L’arxivament per part del govern espanyol de l'expedient d'avaluació ambiental del tram Terrassa-la Roca del Vallès del Quart Cinturó deixa el projecte d’autovia paralitzat i això significa que si es vol tornar a reprendre caldrà començar de zero en el trajecte que travessaria el Vallès Oriental. El desembre passat la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que aplega 270 entitats de tot el Vallès, va presentar una denúncia penal als Jutjats d'Instrucció de Madrid contra el ministeri de Medi Ambient per suposada prevaricació en la tramitació del Quart Cinturó. El motiu era que la resposta del ministeri a la petició de caducitat de l'expedient d'aquesta polèmica via “contravé el marc legal, i comporta una resolució atípica tan arbitrària que ultrapassa el dret administratiu i s'endinsa en el codi penal”. Finalment, el 17 de desembre el ministeri de Medi Ambient va decidir rebutjar la pròrroga demanada per Foment i arxivar l'expedient.
La CCQC ha qualificat la declaració del ministeri de “victòria històrica” de les entitats ecologistes, ja que “tanca moltes portes” a l’autovia projectada, segons el seu portaveu, Toni Altaió. “El Quart Cinturó no és encara al calaix, però està a un pas de ser-hi”, segons Altaió, que assegura que la CCQC continuarà activa fins que la via s'aparqui definitivament. Amb l'arxiu d'aquest expedient, “la tramitació i l'execució del tram fins a la Roca podria allargar-se fins el 2023, i això partint d'unes condicions econòmiques òptimes”, tal com se subratlla des de la CCQC. Al marge de les diferents irregularitats en la tramitació del projecte, la Campanya ha denunciat durant gairebé vint anys que aquesta via forma part d’un model de territori i d’infraestructures “caduc, que no dóna resposta als reptes de la mobilitat i de la societat del segle xxi, que haurien de prioritzar de manera rotunda el transport públic, la millora de la xarxa viària existent i les infraestructures ferroviàries per superar el dèficit històric de xarxa respecte d’altres països europeus i per garantir la mobilitat sostenible en el conjunt del territoris”.