Carpeta La riuada del 1962La riuada del 1962
Ara que fa 50 anys dels aiguats que es van endur unes 700 vides al Vallès, recordem què va passar la nit fatídica d’aquell 25 de setembre del 1962. S’hi inclou la crònica memorable que Josep M. Espinàs va publicar a Destino
La memòria del fang
Ara que fa 50 anys de les riuades del 1962, documentem amb testimonis, cròniques i anàlisis expertes l’impacte d’uns aiguats tràgics que van causar prop de 700 morts al Vallès
Aigua, suor i llàgrimes
Mirant cap al futur amb els peus al fang
Josep Maria Espinàs
“La crítica quedava emmascarada per la tragèdia”
Francesc Mauri
“Dels aiguats del 1962 n’hem après molt, però no prou”
Terrassa, l’epicentre de la catàstrofe
La ciutat va registrar 327 morts i desapareguts, i va veure afectades 751 cases a la Rambla, les Arenes i les Fonts
Olga Pey: “No pateixis, en Ramon ja és a tot arreu, em van dir”
Testimoni (Granollers)
Francesc Garcia Martí: “Havia de fer puntetes per treure el cap i respirar”
Testimoni (Terrassa)
El comboi dels 105
La intuïció del maquinista dels Ferrocarrils Catalans i la seva obstinació van salvar la vida de tots els passatgers que anaven en l’últim tren de Barcelona
Obrir els ulls a la immigració
Les inundacions van fer emergir milers de refugiats sense sostre, els immigrants barraquistes arribats al Vallès, fins llavors ignorats
Francesc López: “A les Arenes no havien vist mai ni una gota d’aigua”
Testimoni (Sant Feliu de Codines)
Rubí: la permissivitat constructiva més letal
Un estudi recent fixa en 260 el nombre de morts a la vila, on el barri de l’Escardivol va desaparèixer per complet
Francesc Molins: “Vam treure del mar 23 cossos inflats, desfets, pudents...”
Testimoni (Lliçà d’Amunt)
La riuada blava
Cròniques polítiques sobre la utilització propagandística que el règim franquista va fer de la catàstrofe
Sabadell: la nit negra d’un gran motor industrial
La riudada va produir 33 morts i 200 ferits, a més de deixar sense casa ni pertinences a un centenar llarg de famílies i desballestar el sector tèxtil
Quan les campanes van repicar a mitja nit
Testimoni (Sant Cugat)
Anna Magrinyà: “Semblaven escultures de fang, retorçades i amb els braços amb l’aire de lluitar per salvar-se”
Testimoni (Sant Quirze del Vallès)
Sant Quirze: los Rosales, esborrat en un no res
El barri d’autoconstrucció, traçat a la riera de Can Barra i el Riu Sec, va registrar quinze morts
Els crèdits i les indemnitzacions
Els ajuts econòmics per a la reconstrucció, del festival del ferro a la ressaca final de la crisi del tèxtil
“Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”
Testimoni (Mollet)
Montcada i Reixac en la seva nit més tràgica
El municipi va registrar 25 morts, 10 desapareguts i centenars de cases devastades, després que el pont del tren es convertís en una presa
I el senyal de l’aigua sempre tornava a sortir
Testimoni (Montcada i Reixac)
Un malson impossible d'oblidar
Les persones que van patir la riuada del 62 senten, encara avui, un fort neguit quan hi ha tempestes fortes. Un sentiment que els fa solidaris amb els qui les pateixeen
La riuada mediàtica
La tragèdia va ser un fenomen de comunicació de masses acrítica, en què només la campanya solidària del radiofonista Soler Serrano va inquietar el control del règim
Ripollet: tretze morts, abans de l’esclat urbanístic
La vila, amb un aire encara rural, va veure arrasats els conreus i una dotzena de fàbriques i granges
Aquells bolets de mal averany
Testimoni (Ripollet)
De les barraques als polígons
Amb les inundacions, el franquisme va consolidar de forma propagandística un desenvolupament urbanístic que ja havia planificat anys abans
Castellar del Vallès: el calvari de Can Barba
Un treballador de la fàbrica va morir ofegat i un matrimoni va sobreviure penjat als embarrats dels telers a 3,20 metres d’alçada
Jaume Valls
“El gran èxit del franquisme va ser que el que era del tot immoral s’acabés percebent com un fet normal”
Sant Llorenç Savall: el pluviòmetre desbordat
Estralls quantiosos sense víctimes al capçal d’un Ripoll que va multiplicar el seu cabal per tres mil
Cel, terra i gent
Les inundacions, són un fenomen recurrent al Vallès que, amb la seva aportació de sediments, han configurat la plana vallesana
Barberà del Vallès: crits en la nit d’un Ripoll desbordat
Alguns treballadors de fàbriques van morir-se ofegats, però no es van comptabilitzar a la localitat perquè no hi vivien
Cerdanyola: drama sense morts
La riuada va destruir cases, fàbriques i conreus, però no es va haver de lamentar la desaparició de cap veí
Matadepera: capçalera tràgica
L’observatori de La Mola va registrar 182 l/m2 Que els 40 rierols que desaigüen a la riera de les Arenes i el Ripoll no van poder absorbir
La transformació i recuperació del Tenes
El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs ha col·laborat amb l’Ajuntament de santa eulàlia de ronçanaen el desenvolupament d’un Pla de Millora Fluvial que evitarà desbordaments com el de 1994