Carregat de romançosRomanço de la convivència en la diversitat i dels aiguats del 1962 a Terrassa
de Setembre, a la nit;
va caure una tromba d'aigua
com mai no s'havia vist.
Tot el curs de la Riera
de les Arenes cresqué
tant que va sortir de mare
i al seu pas tot s'ho endugué.
Baixaven pals de "l'electra",
cotxes, alzines i pins,
cases senceres baixaven
fins i tot amb gent a dins.
I també el pont de Renfe
va fer un pet i va anar avall,
les vies del tren penjaven
com un macabre espantall.
I tot el que era la Rambla
baixava com un allau,
feia poc que era coberta
la Riera del Palau.
L'endemà, amb llum de dia,
sortir al carrer feia por;
era un panorama tètric
tot era desolació.
Tot fet malbé, ple de runa.
anegat d'un fang lluent;
i més de cinc-centes cases
destruïdes totalment.
I el que és molt pitjor, les vides:
els números són roents:
desapareguts cinquanta,
i de morts més de dos-cents.
La plaga de la riuada
no es va limitar sols a aquí,
també va fer grans destrosses
al Papiol i a Rubí.
Tot seguit es posà en marxa
la maquinària oficial,
fins i tot va venir en Franco,
i ajut internacional.
Hi va haver alguna empresa
que aprofità l'ocasió:
renovà la maquinària
fent una reconversió.
Però, senyors, ja ho diu la dita,
"sempre plou sobre mullat":
l'ajuda a tothom arriba
menys al més necessitat.
Saber llegir bé la història
i corregir sense pors,
ens pot ajudar a no caure
en els mateixos errors.
Tant de bo que les riuades
ens ensenyin la lliçó,
que conviure és justícia,
i respecte i comprensió.
