Tot i que hi ha restes de població que es remunten a l’època neolítica i que aquests antics pobladors agrícoles van acabar coexistint amb els pobladors ibèrics de la Torre Roja, no hi ha dubtes: Caldes de Montbui neix i creix a l’entorn de l’aigua calenta i les seves propietats. Els romans –que amb el vigor de les legions com a garantia, s’instal·laven sense vacil·lacions ni pors en els racons més profitosos del seu immens territori– van aprofitar les fonts d’aigua calenta que brollaven a 74 graus (Aqua Calidae) i, iniciant un període de gran prosperitat per la vila, hi van construir les famoses termes, les més ben conservades de la península. Aquesta inèrcia de repòs i curació iniciada atàvicament a Caldes té en els hereus de la Farmàcia Codina uns continuadors digníssims. Sis generacions de capteniment i el rigor en l’ofici avalen Salvador Codina i Casabayó i el seu fill, Salvador Codina i Sampera que uneixen tradició i projecció en un just i acollidor equilibri.

Des del 1810 a Caldes
L’any 1810, en Salvador Broquetas va comprar un local al carrer Forn de Caldes i hi va obrir una farmàcia. Pocs anys després va traspassar la titularitat del negoci al seu nebot Narcís Nogués que la va regentar fins l’any 1831. Aleshores, Felip Ribó i Sagristà, l’autor de les memòries de l’inici (i emparentat amb uns altres Ribó, avantpassats de l’actual Síndic de Greuges), adquireix la farmàcia per 300 lliures. “Botiga i 100 pochs objectes adjacents i algun trasto de casa, que consisteix en un catre ab son matalaz, així com un escriptori i un armari de noguera i 6 cadires”, diu. Més endavant el seu fill, Rafel Ribó i Palaudàries, va posar-se al capdavant de la Farmàcia que, això sí, durant molts anys a Caldes encara se n’hi va anar dient popularment “casa el senyor Felip”. Eren anys en què la malaltia era un estigma que es duia d’amagat i amb por com ho mostra una altra vegada el dietari d’en Felip Ribó. Parlant de l’epidèmia de còlera a Caldes de l’any 1854, diu: “Se declara colera=morbo en la vila de Caldas. Terror en tota la vila. La colera, just castic del cel, o la colera del Señor com lo anomena un Yllustrissim prelat, fa sos estragos e victimas (...) A ultims de est mes se va ab porfesso (portant lo Sant Cristo gros) a la Verge del Remey. Lo poble no esmena en res”. Per això, quan apareixia un símptoma de malatia en una casa, creixia un sentit de culpabilitat que feia tractar la malatia com a tabú, com allò inexplicable que calia tractar calladament. Les farmàcies eren, doncs, establiments excepcionals i els professionals que les regentaven, com a dipositaris d’una informació familiar gairebé íntima, tenien una aurèola que anava més enllà de la simple dispensació de remeis. Es per això que, com diu Salvador Codina i Casabayó “les farmàcies eren llocs d’aparença tancada i les persones que en feien ús en sortir de l’establiment, sovint s’amagaven el producte farmacèutic a sota l’abric”. Per això, quan en Salvador Codina i Duran –que s’havia casat amb Maria de Covadonga, la filla de Rafel Ribó i Palaudàries– va fer-se càrrec de la farmàcia, va impulsar-ne una gran remodelació: una remodelació moderna, d’acord amb les èpoques. Salvador Codina Duran havia estudiat farmàcia a Barcelona i Santiago de Compostel·la i era un home emprenedor, de gran capacitat i convicció. Per això, entenent l’empenta d’optimisme que va significar l’Exposició Universal de Barcelona, de l’any 1929, va convertir l’establiment en la farmàcia modernista que, a hores d’ara i restaurada amb exactitud, es pot visitar i admirar com a “Museu Codina”. De fet, Salvador Codina i Duran també havia fundat, l’any 1908, el primer laboratori d’anàlisis que oferia un servei emergent. I va ser el seu fill, en Salvador Codina i Ribó qui va empènyer amb força aquest apartat. Especialista en anàlisis clíniques i bacteriologia, en Salvador Codina i Ribó va ser, a més, inspector farmacèutic municipal i vocal del col·lectiu al Col·legi de farmacèutics de Barcelona. Cal dir, també, que Salvador Codina i Ribó va ser una persona amb una gran activitat sociocultural a Caldes, amb un gran sentit de pertinença i un compromís evident amb la població. Mostra d’això és que va ser el primer director del setmanari Montbui i de Ràdio Caldes, a més de ser fundador d’un grup de teatre i soci fundador de l’assemblea local de la Creu Roja de Caldes. L’any 1964 va fer-se càrrec de la farmàcia.

Continuïtat i futur
La continuïtat i el futur de la Farmàcia Codina la representen dos Salvadors Codina més. Efectivament, l’actualitat de la farmàcia comença amb Salvador Codina i Casabayó, que va iniciar la seva activitat professional com a metge però, alhora, com que també va estudiar farmàcia decideix fer-se càrrec de la farmàcia i del laboratori a la mort del seu pare. L’any 1996, amb l’esperit innovador que guia tota la nissaga, decideix fer la farmàcia ben nova aprofitant un local annex i que, l’any 2010, es reforma en museïtzar la farmàcia modernista. Alhora, continua el compromís amb la ciutat que ja havia tingut el seu pare com a president de la secció local de la Creu Roja i patró de la Residència Santa Susanna.
Salvador Codina i Sampera és el seu fill. Farmacèutic i amb la mateixa constància que va guiar els seus avantpassats, en Salvador mira el futur amb confiança. Hereu d’una llarga nissaga és ben conscient que el respecte al passat comporta una aposta ferma pel futur. I sí, té una filla i espera un altre fill. Potser la setena generació de farmacèutics de can Codina.