La unitat paisatgístuca dels Cingles de Bertí i Gallifa emmarca els municipis de Castellar del Vallès, Sentmenat, Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Gallifa, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Figaró-Montmany, la Garriga i l’Ametlla del Vallès.
En l’àmbit geomorfològic, el tret més característic són les cingleres que hi ha als sectors de Bertí, Gallifa i a determinades parts de la muntanya del Farell. També destaquen pel seu interès paisatgístic, les gorges, les balmes, les coves i els diversos salts d’aigua com els del riu Tenes i del riu Rossinyol a Sant Miquel del Fai. L’agricultura hi ha anat disminuint, en bona part a causa de l’abandonament de l’activitat agrícola i per la desaparició dels camps com a conseqüència de processos d’urbanització. Tradicionalment també hi ha hagut població distribuïda en masies aïllades, que formaven part d’antigues parròquies, com la de Sant Pere de Bertí (al municipi de Sant Quirze Safaja) i la de Sant Pau de Montmany. Hi destaca el paratge de Sant Miquel del Fai, que, va ser àmpliament descrit ja en el segle XVIII pel viatge del francès Alexandre de Laborde. Francesc Maspons i Labrós, en el seu llibre Tradicions del Vallès, publicat l’any 1876 i reeditat a l’any 1952, fa algunes referències a llegendes emmarcades a la zona de Riells. El llibre Llegendes catalanes, editat l’any 1881, de Pilar Maspons i Labrós (Barcelona 1841-1907), germana de l’anterior, també inclou aquestes llegendes. Una altra de les obres literàries de referència en relació amb aquesta unitat és el llibre Els sots feréstecs, de l’escriptor Raimon Casellas.
L’espai d’interès natural dels Cingles de Bertí està situat als termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Es tracta d’un espai de gran interès geològic, on s’observa la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari.
La seva posició enlairada fa que la xarxa de camins i carreteres que hi transcorren esdevinguin bones rutes de poder-hi observar i gaudir del paisatge. Els grups excursionistes de la Vall del Tenes, la garriga i l’Ametlla hi organitzen caminades amb regularitat.