La unitat paisatgística del Montseny –formada per Figaró-Montmany, la Garriga, Aiguafreda, Tagamanent, Cànoves i Samalús, Montseny, Sant Pere de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Fogars de Montclús, Campins i Gualba– atresora un ric patrimoni, tant immaterial com material, constituït per llegendes, poesia, literatura, pintura i també masos, ermites i restes arqueològiques, sovint mal conservades. És un espai natural protegit que està catalogat com a Reserva de la Biosfera.
La seva orografia i situació determinen una pluviositat elevada – ara molt mancada pel canvi climàtic–, que alimenta nombroses rieres de cabal permanent o semipermanent que drenen vers les conques de la Tordera, el Besòs i el Ter. Tota la unitat es caracteritza pel seu caràcter muntanyenc i alterós, fruit de l’aixecament en relació amb la depressió Prelitoral per les falles que recorren longitudinalment les parts baixes de la unitat fins la vall de la Tordera, durant el cicle alpí. Destaquen, com a cims culminals, les Agudes i el Turó de l’Home (1.706 m), així com el Matagalls (1.697 m), de naturalesa pissarrosa, que són les muntanyes més elevades de la serralada Prelitoral i també de tota la Regió Metropolitana de Barcelona.
S’hi troba un nombre respectable de masos repartits arreu del massís vinculats als aprofitaments agroforestals i ramaders, actualment en bona part abandonats i enrunats, o bé reconvertits en hotels rurals, restaurants i altres activitats lligades al turisme.
Hi destaca la importància del moviment excursionista, iniciat el 1886 amb Artur Osona, que descobreix el Montseny i el valoritza enormement, fent de precursor d’un interès turístic més general que ocasiona amb el temps l’obertura de refugis i hostals, el condicionament de camins, la primera protecció de l’espai per part de les autoritats de la primera república i, posteriorment, per la Diputació de Barcelona i, en definitiva, la terciarització de la muntanya.