Des de fa un parell d’anys, els visitants ocasionals o assidus que passegen pels voltants de Corró d’Amunt, a peu o amb bicicleta, han pogut llegir en finestres, portes, façanes, bosses i samarretes un missatge sobri i contundent: “Salvem Corró d’Amunt”.
En el Consell de Poble del 28 de juliol de 2020, l’anunci d’execució imminent del projecte d’urbanització del Sot del Pla, conegut amb el nom de "Sector C" del PGOU de les Franqueses del Vallès, que preveia la construcció de trenta-un habitatges de diversa tipologia –unifamiliars, bifamiliars, plurifamiliars i locals– en un espai de 2,1 hectàrees, va propiciar la mobilització de veïns i veïnes contraris a un antic projecte redactat l’any 1983. El projecte, a més d’extemporani, feia témer una segona versió de la sobredimensionada zona esportiva municipal inaugurada l’any 2009.
"Salvem Corró d’Amunt" va ser el primer reclam en forma de manifest –amb prop d’un miler d’adhesions a l’hora de publicar-se aquest número de
Vallesos– per a la salvaguarda d’un entorn singular i va identificar la plataforma inicial i avui és el nom de l'associació cultural, creada el setembre de 2021 per iniciativa veïnal, orientada a la preservació del patrimoni comú natural, històric, agroforestal, social i ambiental del poble. El detall de totes les accions dutes a terme des del 2020 ençà es pot localitzar al lloc web
salvemcorro.blogspot.com.
Un darrer exemple excepcional
Si fem una ullada al mapa que representa les valls i conques fluvials des de la Riera de Caldes fins la Conca del Mogent –en aquest fragment del Vallès Oriental on s’alternen i conviuen zones industrials, residencials i agrícoles–, és notòria la diferència de la vall de la riera de Carbonell en què predomina el color verd de
rural agroforestal en contrast amb les altres valls i conques veïnes.
Es tracta d’una àrea geogràfica conformada pels nuclis de Samalús, Corró d’Amunt i Marata que administrativament pertany a dos municipis: Cànoves i Samalús i les Franqueses del Vallès. D'acord amb els criteris de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, forma part de l'espai agroforestal del Vallès, una de les vint-i-set unitats de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Al mateix temps, una observació directa del territori vallesà tal com el coneixem avui, permet apreciar els resultats d’uns models de creixement basats en el desenvolupament econòmic en què les xarxes de comunicació –tren i carretera–, han estat uns condicionants, entre altres, de la seva configuració actual amb creixements urbans, industrials i residencials de diversa intensitat; el contrast entre el Vallès Occidental i l'Oriental ho fa evident.
Les causes i motius de l’excepcionalitat de la llenca agroforestal a què pertany Corró d’Amunt plantegen molts interrogants. Un dels primers pot ser: com s’explica que tanta superfície agrícola i forestal s’hagi mantingut al marge de la voracitat constructiva generalitzada de forta presència en els pobles circumdants? S’hi poden afegir, encara, algunes paradoxes, com ara el fet d'estar enmig –però al marge– de dues vies de comunicació ferroviària, les actuals línies R3 (de l’Hospitalet del Llobregat a Puigcerdà) i R11 (de Sants a Portbou) intercomunicades fins al darrer quart del segle xx.
En l'actualitat, però, unes noves circumstàncies empenyen a revisar obligadament i responsable, vells models de
desarrollismo il·limitat. En aquest sentit, la plataforma contra el Quart Cinturó és un precedent de referència: des de fa trenta anys l’amenaça d’aquest traçat de gran autovia que prioritza el transport rodat, plana sobre el Vallès. El projecte ha estat aturat, fins avui, principalment per la mobilització popular que ha reivindicat, tothora, un enfocament respectuós i sostenible sobre el territori, anticipant solucions que avui han esdevingut urgències.
I és que la pandèmia de la Covid-19, el canvi climàtic amb la consegüent alteració dels cicles estacionals, l'amenaça sobre el sector primari, la crisi energètica i el seu impacte tant en els sistemes productius com de mobilitat, no són qüestions d’opinió sinó que comporten una nova visió i uns compromisos inajornables sobre el territori.