Hilari(um), art amb la natura
L’entorn de Cal Ros i de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu acullen el primer festival de ‘land art’, fent reflexió sobre el canvi climàtic
Julio Borg
, Pilar Ors
(text)
, Vicenç Relats (fotografies)
A Cardedeu, el paisatge situa la masia Cal Ros i l’ermita de Sant Hilari a prop d’una cruïlla de camins i pobles. Se situa enmig de camps de conreu i de petits boscos d’alzines i pins. Un paisatge que es dibuixa i alhora deixa entreveure la feina d’aquells que treballen la terra i que un dia van decidir obtenir-ne fruits. Oficis que segueixen mantenint-se al mateix temps que la situació d’emergència climàtica actual ens crida a no ser indiferents. Una terra que ens demana aprofitar aquesta saviesa acumulada per fer del diàleg i la reflexió l'oportunitat per canviar les coses.
Hilari(um) ha volgut aprofitar aquesta oportunitat i ho ha fet a partir de l’art; l’art com a llenguatge també per parlar i per reflexionar. Hilari(um) és un festival de land art i instal·lacions efímeres que va tenir lloc en la seva primera edició als voltant de l’ermita de Sant Hilari, del 12 al 18 de setembre passats, i que té com a eix la natura i l’art, i és a partir d’aquest eix que planteja la relació que tenim amb el medi i el territori.
Reintegrar-se a la natura
Durant tota una setmana, el festival, organitzat amb l’Ajuntament de Cardedeu i amb la col·laboració de diverses entitats i empreses locals, va acollir divuit artistes que van estar fent residència artística i creant la seva obra i dialogant amb l’entorn.
El land art o l’art en la terra és un moviment artístic que va néixer als Estats Units a finals del 1960. L'obra i el paisatge tenen una relació estreta. Les escultures o instal·lacions no se situen al paisatge sinó que el mateix paisatge és el mitjà per a la creació artística. Les obres, doncs, se situen en llocs naturals, oberts i utilitzen materials que ofereix la mateixa natura i moltes vegades es deixen on s’han instal·lat, susceptibles de ser erosionades i de patir canvis en els seus materials fins a ser integrades novament en la natura.
Les obres que van formar part d’Hilari(um) van ser dotze instal·lacions que es van poder visitar tot passejant pels voltants de la casa i de l’ermita, les feixes i alzinars, oferint un relat de reflexió de cada artista sobre la temàtica del canvi climàtic.
El festival es va obrir al públic el cap de setmana del 15 al 18 de setembre, tot i que durant la setmana es va poder visitar als artistes i dialogar amb ells per conèixer de prop el seu procés creatiu i l’ús que feien dels materials. També hi va haver una taula rodona per parlar d’art i territori i compartir experiències i visions.
Els artistes participants al festival van ser Eduard Baulida, Cristina Bernal, Mariona Cañadas, Pedro Murúa, Miren Doiz, Jordi González, Eli Guillamon, Susana Malagón, Enric Maurí, Emma Montoliu, Mireia Bota, Núria Busquet, Cristina Monrós, Mario Sánchez, Rocío López, Alberto López, Ona Trepat i Mireia Zantop.
Un paller en col·laboració
El territori i el paisatge de Sant Hilari es van fer més presents encara amb la creació durant el festival d’un paller tradicional, fet amb la col·laboració dels artistes i del públic assistent, sota la supervisió i direcció de veterans pagesos veïns –Albert Muret i Joan Masó– , mestres d'una feina que cinquanta anys enrere encara es feia en verals de la plana del Vallès i que avui en dia ha caigut en desús.
Durant una setmana Hilari(um) va ser un punt de trobada per aproximar-se a l’art i descobrir nous llenguatges, reflexionar sobre el canvi climàtic, retrobar oficis, redescobrir i posar en valor tot allò que ens és tan proper i necessari, el paisatge, la natura.
Carpeta Paisatges vius i viscuts
