Formen part d’aquesta unitat de paisatge els municipis vallesans de Montcada i Reixac, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Vallromanes, Vilanova del Vallès,la Roca del Vallès i zones de Llinars del Vallès, Vilalba Sasserra, Vallgorguina i Sant Celoni.
Aquesta unitat és dominada clarament pels espais forestals arbrats, que s’estenen de forma gairebé contínua. Les excepcions més notables corresponen a les urbanitzacions de baixa densitat, que ocupen porcions importants del territori als dos vessants i tot al llarg de la serralada, tret potser del vessant nord del Montnegre.
De fet, es tracta d’un territori que ha estat habitat des de molt antic, com a mínim des d’abans del neolític, com ho testimonien diverses restes superficials localitzades en petits abrics o jaciments.
D’altra banda, és ben conegut el fet que tant la serra de Marina com el Montseny són zones amb multitud de llegendes basades en fets màgics i, en el primer cas, amb moltes referències a la bruixeria. Cal dir que, en bona part, aquestes llegendes podrien tenir l’origen en la litolatria o culte a les roques de formes més o menys zoomòrfiques o arrodonides que es troben en la zona central de la serralada, que es remuntarien al període neolític.
Zona de caràcter forestal, a la segona meitat de segle XX van decaure gradualment els aprofitaments tra­dicionals del bosc, tret dels estrictament fustaners i de la recol·lecció de pinyes, i es va iniciar el declivi de l’agricultura i la ramaderia, coincidint amb l’inici de les urbanitzacions i de l’activitats turística. En molts espais conreats es van plantar pins, sobretot pi pinyer i també pi blanc i, més recentment, pi insigne i pinastre.
L’augment de superfície experimentat pels nuclis urbans i, sobretot per les urbanitzacions es deu al procés encetat a les darreries dels anys noranta del sege passat de fixar la primera residència en nuclis allunyats del trànsit i les viles principals, tant de primer com de segon ordre, amb independència de la ubicació del lloc de treball.
L’evolució previsible de la unitat paisatgística s’encamina cap a una dicotomia urbana-forestal quetendeix a una certa homogeneïtzació, atès que els creixements futurs ho seran a la perifèria dels nuclis existents.